El Josep Salvany Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 -
Barcelona, 28 de gener del 1929) visitava Sant Feliu de Buixalleu, i retratava alguns
dels seus elements patrimonials:
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Sant%20Feliu%20de%20Buixalleu
Els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana, o no accedien a Sant
Feliu de Buixalleu, o el material que recollien va ser destruït en els dies foscos que seguien a l’alçament
dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II
República, sense cap prova, em decanto per la segona opció.
El Josep Oliver Escarré i l’Antonio Mora Vergés, visitàvem el municipi i recorríem
bona part dels seus 61,9 km² :
ERMITA DE SANT ROMÀ. SANT FELIU DE BUIXALLEU. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/11/ermita-de-sant-roma-sant-feliu-de.html
ANTIGUES ESCOLES DE SANT FELIU DE BUIXALLEU. LA SELVA. GIRONA
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/12/antigues-escoles-de-sant-feliu-de.html
IN MEMORIAN DE L’ESCOLA PÚBLICA DE SANT GABRIEL DE GRIONS. SANT FELIU DE
BUIXALLEU. LA SELVA. GIRONA
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/01/in-memorian-de-lescola-publica-de-sant.html
SANTUARI DE SANTA BÀRBARA. SANT FELIU DE BUIXALLEU. LA SELVA. GIRONA.
CATALUNYA
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/12/santuari-de-santa-barbara-sant-feliu-de.html
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT GABRIEL DE GRIONS. SANT FELIU DE BUIXALLEU. LA
SELVA . GIRONA
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/01/esglesia-parroquial-de-sant-gabriel-de.html
....,i amb el Tomàs Irigaray Lopez, havíem visitat : MONTSORIU, EL CASTELL
MAGNÍFIC. MONTSENY JUSSÀ . GIRONA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/08/montsoriu-el-castell-magnific-baix.html
CAN ORTA. SANT FELIU DE BUIXALLEU.
LA SELVA
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/10/can-orta-sant-feliu-de-buixalleu-la.html
De Can Tusell, al trencall esquerra camí de Gaserans a Can Lladó, ara
enderrocada, trobava a patrimoni Gencat; masia, de la qual només en quedava la
façana, situada al barri de Gaserans, dins el terme municipal de Sant Feliu de
Buixalleu.
L'edifici principal constava de planta baixa i pis, i la coberta era a
doble vessant. A l'esquerra, hi ha adossada l'antiga masoveria de planta baixa
i pis. A l'esquerra, hi ha una edificació de tres plantes.
A l'edifici principal, hi ha la porta d'entrada adovellada en arc de mig
punt. Totes les obertures són en arc pla, amb brancals, llinda i ampit de
pedra. Una excepció és una finestra a la part esquerra del pis, que té un arc
conopial amb arquets.
El mur de la façana és de maçoneria.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33779
Sant Feliu de Buixalleu, tenia, i té encara, un bon nombre de masies.
El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 2718 ànimes, i es tancava l’exercici 2023 amb 862 habitants de dret.
Amb una mínima inversió, millorant els accessos, les comunicacions i els serveis públics, Sant Feliu de Buixalleu, podria ser la destinació perfecta per acollir als barcelonins que hauran de marxar en els propers anys com a conseqüència – entre altres coses - de l’especulació en matèria de vivenda.
https://www.elsolieltemps.com/pdf/gnomonica/105.pdf
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario