L’any 1914 Josep Salvany
Blanch retratava Casa del bisbe de
Manresa
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1830/rec/7
La possibilitat
de que Manresa fos seu d’un Bisbat sempre ha estat – si més no – a la comarca
del Bages, vist com un acte de lògica i fins de reparació per part de l’Església
Catòlica Romana, la doble , triple o quàdruple dependència, Vic, Solsona, Terrassa, Sant Feliu de Llobregat,
es viu com una penitència, la població del Solsonès no arriba als 15000 habitants, Osona supera de ben poc els 160.000, enfront del més de 183.000 del Bages.
https://www.elpou.cat/noticia/4061/palau-bisbe-jutjats
Al llarg del temps ha canviat de funcions - cap relacionada, amb la religió - i s’ha reformat a fons el 1860 com a presó, per l’arquitecte Antonio Rovira y Trías (Barcelona, 27 de maig de 1816 - Barcelona, 2 de maig de 1889) ; com a audiència el 1882, i el 1979 el Ministeri de Justícia ha restaurat les façanes i part de l’interior amb els arquitectes Pedro Llimona Torras I Xavier Ruiz Vallés.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/599/rec/35
El Josep Salvany Blanch, feia " bona feina " a Manresa.
https://www.historiesmanresanes.cat/2012/12/el-sepulcre-del-canonge-mulet.html
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario