El Pepe Figueredo Aguilera, publica fotografies de l'esglesiola de Sant Blai de Les a la Val d'Aran , de la que llegia a l'Enciclopèdia del romànic ; petita construcció, consistent en una única i curta nau, que vers llevant s’obre amb un absis semicircular, sense que hi hagi cap ressalt que el separi de l’edifici, amb el qual forma un sol cos, que, en conjunt, atesa la poca llargada de la nau, tendeix a una planimetria semicircular.
L’absis és cobert amb una volta d’un quart d’esfera, formada per llosetes concèntriques que, seguint el mateix esquema, s’estenen, a plec de llibre, per la coberta de canó de mig punt de la nau.
El mur de ponent, en aquest cas, no tanca pròpiament l’edifici, puix que s’hi obre una àmplia arcada adovellada de mig punt que supleix el portal. Aquest mur és acabat amb un campanaret d’espadanya, coronat amb una creu, d’una sola obertura, coberta amb un arc de mig punt. Altrament, aquest mur excedeix l’amplada de la nau, i dels seus flancs sorgeixen uns fragments de mur que semblen suggerir un possible atri o bé un cos d’edifici més ampli.
EI temple és il·luminat per quatre finestres, tres de les quals situades a la capçalera i la restant al mur de migjorn de la nau. Les tres primeres són coronades, tant a l’exterior com a l’interior, per dos arcs de mig punt en degradació, mentre la situada a la nau, a l’interior, només té un arc.
A la socolada hi ha quatre finestres més, de forma espitllerada, actualment obturades, que tenien l’obertura exterior molt estreta, atesa la seva forta inclinació vers l’interior.
Tant els paraments exteriors com els interiors es fonamenten en una socolada aparellada més grollerament, fet que també es dona als fragments de mur que hi ha situats al cantó de ponent.
L’edifici mostra dos tipus d’aparell ben diferenciats: l’un, corresponent a la base, fet amb carreus només desbastats, bé que seguint si fa o no fa l’esquema de filades; i l’altre, corresponent a la resta de la construcció, obrat amb carreuons mitjans, ben tallats i polits, disposats en filades horitzontals perfectes.
L’únic element decoratiu que trenca la nuesa dels paraments, el constitueix una simple cornisa aixamfranada que ressegueix la part superior de l’edifici, llevat del mur de ponent, sota el ràfec de la teulada.
Al llindar de la porta d’aquesta església hi ha adherit al terra un bloc rectangular (87 × 45 cm) que mostra quatre creus incises, una de les quals se situa al centre, mentre les altres tres ocupen els angles.
Atesa la seva morfologia, aquest edifici, que es troba en bon estat de conservació, planteja alguns interrogants, difícils de resoldre, sense realitzar-hi abans una bona exploració arqueològica.
D’una banda, els murs que s’insinuen a la paret de ponent, que, a la vegada, excedeix l’amplada de la construcció, podrien fer pensar, ultra un atri, en l’inici d’una nau, cosa que no sembla pas gaire desencertada, si tenim en compte les reduïdes dimensions de l’edifici actual, el qual, si fos així, no seria altra cosa que la capçalera d’una construcció més gran, avui reduïda a un sol cos de construcció. Tampoc no es pot descartar la possibilitat que l’edifici sigui, en conjunt, una reconstrucció amb elements originals, especialment a la nau.
Una segona qüestió que es planteja és la possible existència d’una cripta, fonamentada en els finestrals espitllerats inferiors, la funció dels quals, dins el context actual, és totalment nul·la.
Sigui com vulgui, tal com hem dit al començament, si no s’hi realitzen unes excavacions, tot això no es pot precisar amb exactitud, i, per ara, només es pot plantejar d’una manera hipotètica.
L’edifici a la part absidal sembla respondre a una construcció del segle XII.
Sant Blai és invocat per al mal de gola o de coll (un refrany popular diu
"Sant Blai gloriós, lleva'm la tos", amb variants) i en aquest dia és
costum la benedicció d'aliments (pans, pastissos, pomes, cristines, cócs i
blaiets, etc.), destinats a guarir persones i animals.
Com la Candelera, és una festivitat que es fa servir per a augurar el temps
que farà la resta de l'hivern: «Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut,
cigonyes no han vingut»
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/4593
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
No hay comentarios:
Publicar un comentario