Joan Estorch Salomó, un dels fotògrafs “ menystinguts “ del Fons Estudi de la Masia
Catalana, retratava l’any 1933 “ Vista
parcial d'una masia amb rellotge de sol a Montornès del Vallès”
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2071/rec/13
https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilaro
Hi ha documents
del segle XV que donen fe de l'existència de la casa, a l'interior hi ha un arc d'estil àrab
Des de temps molt
remots, era una masia de l'heretat dels Vilaró, una família benestant amb
propietats, masos i cases, a Barcelona, Granollers, Montornès i Mollet,
principalment.
Una pubilla de la nissaga, Paula Vilaró Font,
va contraure matrimoni amb Llogari d'Argila de Quadres, cabaler del Mas Quadres de Gurb. Els seus
descendents encara el posseeixen.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22852
Llogarri va ser
qui va emprendre la reforma de la casa, acabada l'any 1783.
Des d'aleshores,
can Vilaró ha estat regentada per la família Argila.
La finca, una de
les més grans i riques del marge esquerre del riu Mogent, havia tingut 200
hectàrees. La producció agrícola, de regadiu i de secà, es combinava amb
l'activitat ramadera.
Havia estat una
reconeguda hisenda fragmentada en diverses masoveries.
El rellotge del campanar va ser col·locat amb
l'objectiu de marcar els torns del canvi de reg entre els arrendataris.
Disposa a més
d'una capella dedicada a santa Joaquima de Vedruna, de la que ens agradaria rebre'n imatges a l'email castellardiari@gmail.com
La masia tradicionalment havia estat residència d'estiu , a partir dels anys 30 del segle XX però, els propietaris van optar per viure-hi permanentment, de manera que quan va es va produir l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, els Argila eren els únics terratinents del terme que residien a Montornès.
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
La pèssima gestió politica i econòmica, la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA, donaven lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) aprovat l'any 2004, és l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara, pagesos i ramaders, es manifestin arreu per reclamar que se’ls doni un tracte humà, amb unes administracions acostumades al MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA, .., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes.
Colpeix la lectura de noticies com " Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate" . El nostre condol a les famílies.
Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario