domingo, 25 de febrero de 2024

SANT CRISTÒFOL/MENNA DE SIRÈS. BONANSA. LA RIBAGORÇÁ JUSSANA. OSCA

 

Sirès és un poble al terme municipal de Bonansa, pertanyent a la comarca de la Ribagorça, província d'Osca, comunitat autònoma d'Aragó. Sirès és a l'esquerra del barranc de Sirès, afluent de la Noguera Ribagorçana, per la dreta, al Pont de Suert.

Està situat a 1060 metres d'altitud sobre el nivell del mar.

http://www.sipca.es/censo/1-INM-HUE-004-067-010/Iglesia/de/San/Crist%C3%B3bal.pdf

El Toni Dimoni, retratava l’absis d’aquesta  església que  depenia del bisbat de Roda-Lleida i era l'església més important de la vall.



Durant el segle XIX en depenien les esglésies de Gavarret, Buira i Espollá.

L'actual edifici és el fruit de nombroses modificacions i reformes que han desfigurat el temple romànic original, datable al segle XII.

Es tracta d´un edifici de planta rectangular d´una sola nau, amb absis semicircular cap a l´est i amb campanar prismàtic de secció quadrada i dues obertures al peu de l´església, sobre el mateix tram ocupat pel cor.

 La porta s'obre al mur sud, sota un porxo, i mostra un senzill treball a brancals ia les dovelles que formen l'arc de mig punt que la corona. Sobre la porta un timpà presenta un crismó envoltat de quatre cercles.

L´interior es cobreix amb volta de canó de perfil semicircular sense interrupció des del cor fins a l´absis, molt deformat actualment i cobert amb el mateix tipus de volta. Les estructures afegides amb posterioritat van ser les capelles laterals obertes als costats nord i sud, així com la sagristia al sector nord-est. L'interior s'il·luminava per una finestra oberta al mur de l'absis, possiblement de doble esqueixada a un vessant, que ha estat encegat amb morter de ciment.

També el cos inferior del campanar presenta espitlleres que han servit per il·luminar el cor.

Una altra obertura es localitza en una capella del costat sud. Els murs perimetrals estan formats per filades de pedra calcària que s'ordenen de manera més o menys regular. Aquest aparell contrasta amb les parts afegides posteriorment, on predominen les pedres vermelles.

L'exterior, exempt de decoració, mostra senyals evidents del sobrealçament de l'edifici almenys en dues ocasions.

 Actualment es troba en ruïnes.

Té una perillosa esquerda a la capçalera i l'interior està totalment deteriorat.

A la fotografia no s’adverteix l’esquerda, i dissortadament no tenim imatges de la façana i del interior.

Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.

La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.

El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.

la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.

Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.

Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna

Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.

Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental, que celebra la festivitat del seu patró, el dia 11 de novembre, coincidint amb Sant Marti de Tours.

 Que Sant Cristòfol /Menna   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... , mariners, ramaders, pagesos ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 



No hay comentarios:

Publicar un comentario