TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE LA RECTORIA DE L’ESGLÉSIA DE PALAU-SOLITÀ, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU?. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

 

Dimecres 7.2.2024, feia una tarda assolellada i quasi calorosa,  la pagesia catalana s’adreçava cap a Barcelona, per manifestar la seva legitima indignació davant d’una administració, que com a la resta de ciutadans els fa treballar d’administratius sense sou, i lluny del que diu la Constitució de 1978,  NO ELS GARANTEIX cap dret.   

Tenia intenció de retratar LA TORRE MODERNISTA DE CAN CLAPERS, i àdhuc, si fos possible preguntar-los qui en va ser l’autor, topava amb la tristíssima realitat, la pagesia ha de tancar les seves propietats  per garantir – fins on sigui possible- a protecció dels seus bens, i àdhuc de la seva pròpia vida.  

Retratava Ca l'Ànec des de camí que mena des de Sentmenat a Palau-solità i Plegamans ,  i que deixeu-m’ho dir no es troba en estat òptim

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2024/02/ca-lanec-sentmenat-valles-occidental.html

Sortia al Cementiri de Palau-Solità :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/10/el-cementiri-de-palau-solita-al-valles.html

Retratava l’edifici de la rectoria de la parroquial de Palau-solità, advocada a la Marededéu, mal dita – és un castellanisme masclista – Santa Maria, del que ens agradarà tenir noticia de la seva història i del seu autor, llevat d’error diria que el Mapa de Patrimoni no en diu res.

Feta la feina, creuava  per diverses urbanitzacions per sortir a la carretera que comunica Polinyà i Sentmenat. 

S’ha permès un “urbanisme” del tot insostenible, fins i tot, en un país on plou regularment.

Quan confegia aquesta crònica, bona part dels pagesos feien el camí de tornada  a casa amb una sensació agredolça, havien rebut l’escalf  “ emocional” de moltes persones, l’administració renovava les seves “ promeses” , però,.., de fet tornaven amb les mans buides.

La ciutadania majoritàriament està obligada a comprar – per preu – productes produïts – sense cap garantia – en països estrangers, i pel que fa a les promeses, molts d’ells recordaven allò de “ prometre, no fa pobre, fa pòtol “  

Que Sant Galdric (Vilavella, actual Sant Galderic, Carcassonès, ca. 820 - Sant Martí del Canigó, Conflent, 900) intercedeixi pels pagesos catalans davant del bon Déu, amén !!!