L’ANTONIO GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso la O
al nom, perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la inscripció
al Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el castellà – “ ells “ en diuen espanyol - . La Constitució
de 1978 però, l’anomena correctament castellà.
Retratava l’any 1928, Camí, portal i façana de Can
Graells. Sant Cugat. Vallès Occidental.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5372/rec/9
Llegia que els antecedents del mas es remunten a tres heretats documentades
al segle XIV.
L'any 1629 Rafael Graell comprà les propietats i a partir de llavors el mas
es coneix amb aquest nom.
Del segle XVII es conserven restes
de les cotes inferiors dels murs de l'edifici actual.
El cos principal de la masia data de finals del segle XVIII i a inicis del
segle XIX es va ampliar el costat sud.
L'escut heràldic que decorava la façana principal, i que podem observar en
fotografies antigues del mas, datava de mitjans del segle XIX (1850) quan a
Joan Clarós de Ferran , propietari del mas, se li va concedir el títol de baró
de Prado Hermoso. Sembla que ell
demanava ser nomenat marquès, i li van atorgar la Baronia, considerant els
mèrits de Juan Pablo Clarós y Presas (Barcelona, 1749 - ? 1827) avi patern, i
heroi de la Guerra de la Independència.
https://heraldicaynobiliaria.blogspot.com/2014/11/baron-de-prado-hermoso.html
A la dècada dels seixanta del segle
XX el mas va ser abandonat.
Finalment, La masia va ser
rehabilitada l'any 2014, es troba dins dels terrenys on s'ubica la seu de
Hewlett Packard Española SL.
https://www.viaempresa.cat/territori/hp-disseny-centre_2189234_102.html
Ens calen dades , entre altres, de Mossèn, Baldiri Guillamet, cognom matern , i data de naixement i traspàs,.., les esperem a l’email castellardiari@gmail.com
També de Pau Rosselló, sacerdot
I Frederic Martí Albanell:
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del ‘laissez-faire, laissez-passer‘ dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
No hay comentarios:
Publicar un comentario