Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 5 d'agost de 1893 -
Barcelona 1993) , retratava l’any 1915, per al Fons Estudi de la Masia Catalana, Vista general de Les Ribes, Cabrera de Mar. El
Maresme
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8441/rec/64
La masia existeix encara :
https://patrimonicultural.diba.cat/cercador?municipis=26
https://patrimonicultural.diba.cat/cercador?municipis=26
Aquesta masia, juntament amb les de Can Peric, Batlle, Molí de Sants i
Falions, integraven una agrupació a redós de la capella de Santa Margarida
(desapareguda).
Llegia, l’any 1950, el propietari va enderrocar, per ampliar la seva casa,
l'església romànica i paleocristiana de Santa Margarida, abans Sant Cebrià, tot
comprometent-se a tornar-la a edificar en un altre indret, cosa que mai no va
fer.
EL TEMPLE DE SANTA MARGARIDA DE CABRERA DE MAR. CASA DE DEODATES. Autor : Marià Ribas i Bertran (Mataró, 1902 - 1996)
https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-cabrera
Les Ribes, s’ha convertir ara amb la Ribes :
https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-cabrera
Cabrera de Mar tenia 1.262 veïns quan s'ensulsiava l'Església de Santa Margarida, abans Sant Cebrià, no hi ha cap explicació - llevat de viure en un estat autocràtic - per permetre aquella destrucció, es tanca a l'exercici 2023 amb 4945 habitants de dret. Els municipis de la comarca del Maresme, patien en molta menor mesura, la pressió demogràfica, que els de la comarques del Barcelonès i el Llobregat jussà.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario