martes, 27 de febrero de 2024

CARRER DEL CARME. TÀRREGA. L’URGELL JUSSÀ.

 

El projecte Fons Estudi de la Masia Catalana,  suposava documentar un món que anava desapareixent,  l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  va posar fi de forma sobtada al projecte, i durant la PAX feixista, bona part dels fons gràfics i fotogràfics, van ser objecte d’expurgació,  a Tàrrega se’n salvava una fotografia del carrer del Carme,  feta per un fotògraf “ anònim” , la   dictadura va excel·lir en aquesta tasca de fer invisibles als creadors catalans.   


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7420/rec/6

El carrer del Carme és la principal artèria comercial de la ciutat de Tàrrega, que comunica dues de les principals places, la plaça del Carme, popularment coneguda com "el Pati", i la plaça Major. Es tracta d'un carrer històric tal com testimonia la persistència de dos trams porticats a ambdós laterals. Fins ben bé a mitjan segle XX va ser un carrer habitat per gent benestant. Mesura 170 metres de llarg i l'amplada és variable essent uns 9 metres a la part alta i s'estreny fins a 4 metres al seu inici, a la sortida de la plaça Major, tocant a l'església de a Marededéu  de l'Alba – mal dita Santa Maria, per influencia  de la llengua castellana   - , allà on el carrer s'obre pas per sota un arc que fa de contrafort al temple.

 En las seva confluència amb el carrer Santa Anna, on s'estima que hi havia el pou d'en Colom, el carrer s'eixampla considerablement.

Sobre les parts porticades hi ha tres trams amb una gran variabilitat de tipologies: els habitatges núm. 1, 3, 5, 7 amb set porxos d'arc pla suportats sobre robustos pilars carreuats que recorren 35 metres; els habitatges núm. 9, 11, 13, amb dos porxos inicials d'arc pla i cinc vistoses arcades gòtiques apuntades suportades sobre robustos pilars carreuats que recorren 30 metres; i els habitatges del núm. 2 a 22 hi ha cinc porxos inicials d'arc pla, una arcada rebaixada, dos arcs plans sobre pilar arrodonit, i finalment, set arcades de mig punt, en tots els casos suportades sobre robustos pilars carreuats que recorren 62 metres. Tots els pilars són carreuats i deixats en pedra vista i presenten un basament més gruixut i un coronament motllurat, a més d'una imposta ben marcada al cas de les voltes. El carrer està pavimentat amb grans lloses polides de pedra.

L’Ajuntament de Tàrrega feia “ bona feina “

https://www.tarrega.cat/urbanisme/poum/fitxers/cataleg-de-masies

Havien publicat : 

MAS D’EN COLOM. TÀRREGA. L’URGELL

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/12/mas-den-colom-tarrega-lurgell.html

MASIA DE LA CORBELLA I CAPELLA DE SANTA MARIA. EL TALLADELL. L'URGELL. LLEIDA. LA CATALUNYA QUE EL ‘PROGRÉS’ S’ENDUGUÉ SENSE PODER DOCUMENTAR-LA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/08/masia-de-la-corbella-i-capella-de-santa.html

TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ DE LA MASIA GASSET. CLARAVALLS?. TÀRREGA

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/48970

En alguns àmbits però, hi ha mancances notables : 

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE SANTA MARIA DE MONTMAGASTRELL ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/06/in-memoriam-de-les-escoles-publiques-de.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PUBLICA DE L’ALTET. TÀRREGA. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/06/in-memoriam-de-lescola-publica-de.html

QUE EN SABEU DE L’ESCOLA DE LA FIGUEROSA, I DE LA RESTA D’ESCOLES ESMENTADES JA L’ANY 1917?.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/05/que-en-sabeu-de-lescola-de-la-figuerosa.html

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


No hay comentarios:

Publicar un comentario