El Josep Salvany Blanch no participava en el Fons Estudi de la Masia
Catalana, de fet l’any 1923 quan tot just començava la tasca de recollir imatges, el
Josep Salvany Blanch, ja era una figura molt reconeguda en l’àmbit de la fotografia. Dit això però, el Josep Salvany Blanch, retratava
també masies i infraestructures relacionades amb l’activitat agrària, com el Molí
de Puigverd d'Agramunt l’any 1916.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3748/rec/10
Avui quan pensem en la Segarra, ens ve al cap una imatge quasi desèrtica, el curs de Sió permetia l’existència i explotació de força molins
MOLÍ DE LA DEVESA
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/53521
El record dels estralls provocats per les rubinades del Sió, l’Ondara, el
Corb,.., son molt presents en la memòria dels que viuen als seus marges
L’edifici del MOLÍ DE PUIGVERD -
MOLÍ DEL SISCÀ - MOLÍ DEL SENYOR , existeix encara :
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=12387
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29848
https://urgelltv.cat/ca/turisme/urgelltv/turisme/48178/puigverd-dagramunt-recuperara-lantic-moli-del-poble-com-a-centre-dinterpretacio/1803.html
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario