domingo, 4 de febrero de 2024

CA LA JUANITA, CASTELLTERÇOL. EL MOIANÈS

 Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

 

Anàvem trobant algunes dades :

 

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

 

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930

 

Francesc Vidal Palmada (  1.894 – 1958 )

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de 1922)

 

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )

 

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

 

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

 

Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)

 

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de 1985)

 

Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos Aires, 1961)

 

Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)

 

Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),

 

JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)

 

FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).

 

Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de 1949)

 

Narcis Giró Serrallach(Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de1939) 

 

José María ARMENGOL BAS (1865-1941)


Dionís Baixeras i Verdaguer (  Barcelona, 1862-1943)


Mossèn, Manuel Cazador i López (Torrent de Cinca1874 – Sant Julià de Vilatorta1956


Mossèn, Pere Bosch i Ferran(  1888 – 1945.)


Mossèn, Frederic Martí Albanell, vicari de la Colònia Güell  (Torelló, 1902 -  Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló , 1936 /1937


Sixte Illescas i Mirosa (Barcelona, 16 de juny de 1903 - 21 de desembre de 1986), retratava , Camí d'accés al Mas de Cànoves, a Sant Julià de Vilatorta,  pel fons Estudi de la Masia Catalana.


Dionís Baixeras iVerdaguer (  Barcelona, 1862-1943)


Juli Vintró i Casallachs, (Barcelona, 1863 – 22 octubre 1911


Teniu més dades de :


Josep de Cabanyes,  teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,.


Rossend Flaquer i Gil, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs


Josep Garrut Sala, metge   teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs


Mariano Vives i de Casanova, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs


Sebastià Illa,  sense més dades – recordeu que això ENCARA és el REINO DE ESPAÑA – ens agradarà tenir noticia del cognom matern, del lloc i data de naixement i traspàs, i àdhuc de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com de TOTES les persones que contribuïen al projecte Fons Estudi de la Masia Catalana

Lluís Bonet i Garí (Sant Miquel del Cros, Argentona, 5 d’agost de 1893-Barcelona, 30 de gener  de 1993) retratava  entre 1913 i 1930,        Façana d'una masia de Castellterçol, aleshores comarca del Bages, i ara del Moianès.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2171/rec/1


La imprecisió “Façana d'una masia de Castellterçol” és sense cap mena de dubte, un mostra més de l’activitat desplegada pel feixisme en la seva dèria de “dessolar la terra”.

 En el període entre 1913 i 1930, el cens de Castellterçol assolia el sostre màxim amb 1.633 ànimes, i es tancava l’exercici 2023 amb 2.735 habitants de dret.

A la Galeria Fotogràfica del Moianès,  hi ha una imatge de l’edifici situat ara al carrer de Moià, i conegut com Ca la Juanita, no sabem i ens agradaria confirmar-ho  a l’email castellardiari@gmail.com  , el nom que tenia la casa abans de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República

El Miquel Catot Carbones, em deia en relació al nom de la casa  ; a  partir de 1920 aproximada ment va agafar el nom de la meva besàvia Joana Balet Santacreu  , que va ser dida de molta gent , i sempre donava i ajudava a tothom, sobretot després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

Abans es deia Cal Xic Granera o Cal Garballador

El 1994 vàrem celebrar els 200 anys de la casa

 


https://www.moianes.net/galeria//displayimage.php?pos=-4504&fbclid=IwAR2Z9pMh0axTMQbFyDVCk0v1Tep9PQKN5f5CAtoMBaAYHEm4H0J2Mr5fkoI

Lluís Bonet i Garí, feia una gran aportació al Fons Estudi de la Masia Catalana:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Bonet%20i%20Gar%C3%AD%2C%20Llu%C3%ADs%2C%201893-1993/field/creato/mode/exact/conn/and

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


2 comentarios:

  1. Joana Catot Carbonés10 de febrero de 2024, 11:15

    La masia Ca la Juanita porta el nom de la meva besàvia i per aquest motiu jo també em dic Joana. Vaig viure-hi dinou anys, fins que em vaig casar, però va ser la meva segona casa durant molts anys més. La meva habitació tenia la finestra del primer pis, la de la dreta i recordo tant com des de la meva cambra mirava el carrer i creia que la vida era infinita i que el món era allò que podia veure des d'allà! També recordo molt el pou davant la porta, sempre ple d'aigua i el meu pare valent i jove en treia fent un gran mullader al pati.
    Aquesta casa m'ha recordat qui soc i d'on vinc, i sento que vaig ser-hi feliç. Ara la veig austera, però la recordo confortable amb companyia de la meva besàvia, avis, pares i germans, una vida senzilla que no em faltava res en un poble petit, el meu.

    ResponderEliminar
  2. Joana Catot Carbonés

    ResponderEliminar