El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió publicava una fotografia d’Os de Civís, també anomenat
Aós de Civís (antigament Os d'Urgell), és una entitat municipal
descentralitzada de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell.
De la que li comentava el Jesús Real; Jordi Vilá Juncá, vaig amb freqüència a Os de
Civís i no encerto a endevinar des de
quin angle està feta la fotografia.
La dependència d'Andorra és quasi total, amb l’excepció del subministrament
elèctric, realitzat per la companyia urgellenca PEUSA, després dels aiguats del
1982.
Els serveis bàsics són proporcionats pel Comú de Sant Julià de Lòria. Tal
és el cas de la recollida d'escombraries, la neteja de la carretera quan neva,
i d'altres serveis.
De església d’Aós de Civís advocada a l’apòstol Sant Pere, n’escriuen a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0614701.xml
Manuel Anglada i Bayés / Maria Lluïsa Cases i Loscos / Gemma Ylla-Català i
Passola
El poble d’Aós és situat sobre un petit turonet a la part de tramuntana del
terme municipal, on conflueixen O el riu d’Aós, o de Saturia, amb els torrents
d’Avellà i d’Enclar.
S’hi va per Andorra. A la sortida de Sant Julià de Lòria hi ha una
carretera que arrenca del costat del pont d’Aixovall, passa per Bixessarri i hi
arriba al cap de 8 km.
Queda al mig de la vall de Saturia
al peu de la serra d’Enclar, que fa de termenal de les parròquies d’Aós i
Andorra.
L’església parroquial és situada al cim del poble.
El lloc de Ouosse, esmentat a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, era
possessió dels Caboet, en féu de l’església d’Urgell, i passà, posteriorment
als seus hereus, els vescomtes de Castellbò. Al Spill d’aquest vescomtat, del
1519, la vila d’“Ahós” era integrada a la batllia i quarter de Ciutat.
L’església de Sant Pere d’Aoss fou visitada els anys 1312 i 1314 pels
delegats de l’arquebisbe de Tarragona. El capellà d’aquesta església figura en
el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391
L’església parroquial ha estat molt modificada. Presenta una nau
rectangular amb capelles laterals al costat nord i l’absis semicircular
escapçat per llevant amb l’afegit d’una sagristia. Hi havia un porxo adossat a
les façanes de llevant i migjorn, del qual només queden set cartel·les, però
que ha estat reconstruït recentment, i l’arrebossat blanquejat d’aquestes dues
cares, corresponent a la part coberta. Altres elements arquitectònics són les
dues finestres de doble esqueixada de la façana lateral sud-est, entre les
quals s’obre un ull de bou. Les altres obertures són posteriors o modificades.
Juntament amb l’entrada, a la cantonada sud-oest, hi ha el campanar de planta
quadrada, de dos pisos amb espitllera al primer pis i quatre obertures al
segon. Aquest campanar presenta totes les característiques d’una fortificació.
La coberta és de fusta amb set encavallades amb el tirant trencat. Les
parets interiors són enguixades i en les exteriors es veu un aparell força
irregular, encara que ben rejuntat amb morter de calç.
La retratava A.Moras “Vista
exterior de l'església” l’any 1986. Havia demanat mñes dades d’aquest gran fotògraf del Patrimoni històric, i finalment l’ Antonio Lascorz Pérez, em deia;
l’Antonio Moras Navarro, era company meu al col·legi Pare Poveda de Barcelona,
més tard es va llicenciar en història
medieval, era una gran persona, va morir fa uns cinc anys.
Li demanava dades del lloc i data de naixement i traspàs, i li expressava
el meu desig de fer una reconeixement de la seva gran tasca, en l’àmbit del Patrimoni Històric.
Fora possible trobar una imatge fotogràfica on aparegui l’Antonio Moras
Navarro?.
Ens agradarà rebre més dades a castellardiari@gmail.com
No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu
vosaltres, quedarà per fer.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric
de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT
Ah!, estem al costat dels que defensen les Vegueries, i de qualsevol iniciativa
que permeti retornar la vida tant als pirineus, com a d’altres indrets de
Catalunya que pateixen un sever despoblament, i una vergonyant manca
de serveis, la Segarra és una mostra sagnant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario