Demanava ajuda per localitzar
algunes de les masies que retratava el
Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955) des del tren
Olot-Girona, l’arquitecte - que té el cel guanyat - ens va
deixar un valuós patrimoni històric retratat,
encara que no sempre identificat però
; sense tenir-ne consciencia
posava la llavor “maligna” del que facebook definirà com “ narrador visual” ,
que vindria a ser aquell que creu a ulls
clucs que una imatge val mes que 1000 paraules.
Aquest “ mal costum” deixava
força incomplerta la tasca del Fons de la Masia Catalana, que no aconsegueixo
entendre, perquè no s’ha continuat en els nostres dies.
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/04/ajudeu-nos-identificar-les-masies-que.html
Repassava el Cataleg de masies de
les Planes d’Hostoles :
I no sabia trobar cap de les masies objecte de receca, trobava però,
referències a l’ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR DE PUIGALDER, de la que diu Patrimoni
Gencat, que està ubicada dalt d'un turó i edificada damunt d'una roca. És d'una
sola nau, amb absis semicircular orientat a sud-est i porta dovellada protegida
per un ampli porxo a dues aigües sostingut per bigues de fusta. En aquest porxo
hi ha la cisterna. El campanar és d'espadanya d'un sol ull. La nau té la
coberta de voltes d'aresta enguixades i conserva el cor. L'ermita es una
continuació de la capella de l'antic castell de Puig-Alder. Aquesta antiga
capella està documentada el 1184 com "Sanctum Salvatorem de
Pugadder". Tot el conjunt, església i castell, era d'origen romànic.
L'aparença actual correspon a les successives remodelacions efectuades al llarg
de la baixa edat mitjana i l'edat moderna, en què es va ampliar la capella. El
1984 ha estat objecte d'una acurada restauració, en el decurs de la qual es
trobà una talla romànica de la verge, a la qual es va donar el nom de
"Mare del Salvador".
Actualment la imatge es troba al Museu d'art de Girona, i a l'interior de
la capella n'hi ha una còpia.
Fotografia: Mn. Josep Maria Viñolas Esteva. ( Salitja , la Selva, Girona. 10-03-1966)
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10089
Antigament en aquest mateix lloc s'alçava el castell de Puigalder, del qual
en tingueren l'alta sobirania els comtes de Besalú. Bernat Tallaferro, comte de
Besalú, llegà el castell al seu testament, l'any 1025, al seu fill i successor
Guillem. Als documents antics és anomenat Adcder, Podio-alder i Puigalder. El
Castell estarà unit a la casa Hostoles fins a Miró III, que el donà en
testament (1212) a la seva filla Dulcia. Aquesta, per enllaços familiars, el
llegarà a Berenguer (1141) i a Pere (1142). Després el castell passà a mans de
la família Palafolls (Ramon, 1259-1260; Pere, 1266-1277). L'any 1281, Ermessendis
de Cartellà, senyora del castell d'Hostoles, el porta en dot, juntament amb el
d'Hostoles i el de Rocacorba, pel seu casament amb Bernat Hug de Serrallonga,
Baró de Cabrenç.
El castell va passar a la corona fins que el rei Joan II el cedí a Francesc
de Verntallat. Mort aquest, els castells d'Hostoles i de Puigalder retornaren a
la corona.
Sou pregats d’ajudar-nos en la nostra recerca, la Garrotxa, la Selva, el Gironès, Catalunya, us ho agrairan
Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT
A Catalunya la sanitat pública no està valorant els historials mèdics per veure quina de les vacunes és menys “ perillosa” per a cada ciutadà, el resultat en nombre de morts és força elevat, i l’excusa “ més en mata la Covid.19” és una més de les grolleries a que en té acostumats aquest sistema pervers.
Ah!, estem al costat dels que defensen les Vegueries, i de qualsevol iniciativa que permeti retornar la vida tant als pirineus, com a d’altres indrets de Catalunya que pateixen un sever despoblament, i una vergonyant manca de serveis, la Segarra és una mostra sagnant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario