El canvi climàtic és fàcilment contrastable
per arreu, en aquest cas però, ens fitxarem en el rodal de la Serra de l’Obac.
Trobava una imatge cedida per l’Arxiu Mas 973 C., l’any 1913, al Fons
Estudi de la Masia Catalana, Balcó i façana del tercer molí de Mura
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3994/rec/6
https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Moli_del_Mig-Mura_(2).JPG
Patrimoni Gencat, en diu ; El molí del mig es troba al peu del camí que va de Mura a Rocafort, al costat de la riera de Nespres, a 400 metres d'altitud sobre el nivell del mar , en una agrupació de cases anomenada Raval de Mura. Consta de diferents edificacions que s'han anat construint al llarg del temps a banda i banda del molí. Es distingeixen diferents espais segons l'ús: una zona d'habitatge, el molí, la bassa i el canal.
Els edificis són fets de pedra, amb planta allargada, tenen teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la riera. A la planta baixa hi ha el carcabà, al primer pis hi ha el trull d'oli i al segon pis el molí i l'habitatge actual. Les finestres són petites i donen cap a la riera, ja que a l'altre costat hi trobem la bassa.
El primer pis acull les diferents dependències del molí. El segon pis conserva al costat de ponent l'antic molí fariner, la resta fa funcions d'habitatge. Algunes de les portes que trobem en l'edifici porten la data gravada i així podem saber en quin moment van ser fetes: 1730, 1711, 1551.
Es conserva la premsa que s'utilitzava tant per fer vi, com oli i també els cups d'oli que estan per sota el nivell del paviment. La maquinària del molí tal vegada és el més antic, també hi ha el trull d'oli -un recipient fondo amb parets de lloses de pedra i una mola al centre-. També es conserven els engranatges que mouen el molí fariner.
La bassa, al darrere de la casa, es fa servir i el molí funciona per fer demostracions. També es conserva el canal i les diferents comportes que donen pas a l'aigua procedent de la riera de Nespres.
El molí del mig conté: molí de farina, molí escairador de blat de moro i
trull d'olives, dinamo productora d'electricitat, cups per l'oli, premsa per a
vi i oli. Tot en bon estat de conservació i funcionament.
És un dels edificis més antics de Mura, el trobem documentat a principis del segle XI. No es conserven, però, elements d'aquesta època ja que ha patit destruccions a causa dels aiguats i ha estat transformat al llarg del temps.
A més d'una important col·lecció d'objectes etnogràfics i estris propis del
molí, conserva un arxiu documental des del segle XIV. El molí ha anat passat de
pares a fills sense que s'hagi trencat la línia generacional.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna, de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?
No hay comentarios:
Publicar un comentario