IN MEMORIAM. CA LA PAULA. CASTELLNOU DE BAGES

 

Castellnou de Bages, te una extensió de     29,2 km² , i el sostre demogràfic s’havia assolit al cens de 1887 amb 391 ànimes, que es reduirien fins a les 81 de 1970, tancava l’exercici 2022 amb 1431 habitants de dret.

Trobava una fotografia al Fons Estudi de la Masia Catalana, Dos homes davant de Ca la Paula de Castellnou de Bages, feta cap a 1927 per Francesc Blanch, pensem que podria existir un relació familiar amb l’arquitecte Francisco Blanch y Pons(1846-1914), ens agradarà confirmar-ho a l’email castellardiari@gmail.com. 

El mal costum que ens portaven els “ ocupants” de citar amb el nom propi i el cognom patern  o fins amb la lletra inicial del nom i el cognom patern, s’estenia dissortadament com la pesta bubònica

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4277/rec/33

Ens agradarà tenir noticies de Ca la Paula, a l'email castellardiari@gmail.com , allò de TOT ESTÀ A INTERNET, és una estupidesa majúscula,  al nivell quasi de l'afirmació del líder de FUERZA VIEJA, quan deia, NO SOY PRESIDENTE DEL REINO DE ESPAÑA PORQUE NO QUIERO. 

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?