MAS CABRAFIGA. LA CANYA. SANT JOAN LES FONTS. LA GARROTXA

 

Qüestions de salut, m’impedien fer allò que més  m’agrada, voltar per Catalunya  i retratar el que conservem encara, del nostre Patrimoni històric, artístic i natural, documentar-ho fins on és possible, i publicar-ho al Conèixer Catalunya, o en altres blogs, a l’espera de completar al màxim la informació.

Amics, els anys de voltar per Catalunya m’han permès fer-ne molts, les imatges que m‘envien i/o  publiquen, la consulta, bàsicament on line d’arxius,  ,  fons fotogràfics,... , m’han ajudat molt a passar aquest temps. 

OBJECTIU. SOBREVIURE A LA QUIMIOTERÀPIA

https://www.blogger.com/u/1/blog/post/edit/6688346317955926536/4580444093951189360

Ara estic en els primers processos de revisió, demà 15.11.023, tinc programada una colonoscòpia, i en els propers dies analítiques i tac, i abans del Nadal, visita amb l’oncòleg,.., delerós – com podeu imaginar – de tornar fer allò que més  m’agrada, voltar per Catalunya,..

El Josep Maria Viñolas Esteva, retratava el Mas Cabrafiga a la Canya, al terme de Sant Joan les Fonts , a la comarca “ celestial “ de  la Garrotxa. El Pere Puigferrer Anna Masó, m’explicava  que l’hereu d, aquesta casa es va casar amb la pubilla de la mil·lenària casa de l’Esparc, i així van ajuntar els dos patrimonis.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/01/masia-de-lesparc-la-vall-de-bianya-la.html

Patrimoni Gencat la descriu com un gran casal de planta rectangular, amb el teulat a dues aigües i els vessants vers les façanes principals. Disposa de baixos, amb petites finestres de ventilació de les quadres, planta noble, pis i golfes. Va ser bastit amb carreus ben escairats als angles i obertures; actualment els murs estan arrebossats. Cal remarcar el pou de pedra unit a la casa per una terrassa, que en la part inferior té volta de pedra, que servia de pas pels carruatges. Conserva una pallissa bastida de pedra volcànica i carreus on es pot apreciar el seu procés d'ampliació a mesura que el mas anava adquirint importància.

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955). 

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?