TORRE MARATA I LA SEVA CAPELLA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE L'ESPERANÇA. MAÇANET DE LA SELVA.

 

Em deia ahir el Google que no tenia records, que sabrà ell, el 15.11.2022 m’operaven a la Clínica Quiron de Sabadell, l’Eduardo Viteri de Velasco, i el seu equip, resecció d’un tros del budell prim, això iniciava un procés, hospitalització, la biòpsia confirmava que hi havia un càncer de nivell.1, i calia fer quimioteràpia, i superar-la:

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html

M’ajudava en aquell tràngol, continuar les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.

Ahir, em feien una colonoscòpia de control, tot està dins els límits de la normalitat. A la tarda " la  cabra sempre tira a la muntanya ",  em veia amb ànims d'anar a fer fotografies a la  Ballada a la Residència de l’Obra Benèfica de Castellar del Vallès, “ l’hospital”  per una majoria de castellarencs.

https://espaicountry.blogspot.com/2023/11/ballada-country-la-residencia-de-lobra.html

L’Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), - li poso la O,  que jo mantinc en el meu nom, per recordar que no es permetia – durant la “ democràcia Orgànica  &  dictadura franquista -  la inscripció al REGISTRO CIVIL de noms en altres llengües que la castellana – retratava l’any 1924 “     Vista general de Torre Marata amb restes d'una torre cilíndrica amb merlets catalans”

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6309/rec/7

Patrimoni Gencat en diu;  Edifici fortificat i emmurallat, de planta quadrada amb una gran torre de defensa. A més, un fossat, una presó, una petita capella i altres dependències, que ara són cases distintes, formen el conjunt de Marata.

La torre té forma de rodona deformada i presenta un coronament de merlets i diverses espitlleres emmarcades amb maons a la part superior. Pel que fa a la casa, és de tres plantes i de coberta parcialment aterrassada i parcialment amb vessant a façana. Això és degut a un incendi que el 1923 va afectar el segon pis, que, en la restauració, perdé part de la terrassa superior. Les obertures de la planta baixa són el gran portal de doble arc de mig punt de dovelles petites, les dues finestres de cada costat de l'accés principal, amb senzills marcs de pedra i les espitlleres també emmarcades de pedra arran de terra. El primer pis consta de tres grans finestrals gòtics germinats amb columna i capitell i llinda conopial. Igual que la torre, la casa presenta algunes espitlleres.

Bona part dels interiors són de pedra vista i coberts amb arcades de mig punt, sobretot el primer pis, l'antiga part noble de la casa.

Pel que fa a la capella, està situada davant la façana, al cantó dret, i és de nau rectangular i d'absis semicircular coberta amb volta de mig punt. Consta d'una nau amb porticat d'entrada amb teulat de dues aigües, com la cobertura exterior de la capella, però més agut, i està integrat per tres arcades de mig punt.

Fou dedicada a Santa Anna i a Santa Llúcia.

En demanava imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) 

 

Capella de la Marededéu de l’Esperança de la  Torre Marata, Maçanet de la Selva, Capella en construcció l’any 1980, Data fotografies 16-XI-1980

Per la descripció sembla que coincidiria amb la capella que està situada davant la façana, al cantó dret; és de nau rectangular i d’absis semicircular coberta amb volta de mig punt. Consta d’una nau amb porticat d’entrada amb teulat de dues aigües, com la cobertura exterior de la capella, però més agut, i està integrat per tres arcades de mig punt.

Quan a l’advocació a Patrimoni Gencat consta però, que fou dedicada a Santa Anna i a Santa Llúcia.

Si fos possible ens agradaria rebre’n imatges actuals a l’email coneixercatalunya@gmail.com , arxiugavin@maristes.com , castellardiari@gmail.com

La primera notícia dels Marata és del segle XIII (1287), quan la família s'emparenta amb els Cartellà.

Al llarg de la Història l'edifici,  passà per  matrimoni a diverses famílies com la dels ducs d'Híjar i el comte d'Aranda.

Des del segle XIX esdevindrà un mas de pagès.

 La torre fou afectada per un llamp l'any 1880 i el 1923, un gran incendi afectà el pis superior de la casa.

https://www.armoria.info/libro_de_armoria/marata.html

La capella data de finals del segle XVI (1594) i, fins al segle XIX estava oberta al culte i s'hi celebraven aplecs en honor de Santa Llúcia. La capella fou abandonada a principis del segle XX i recuperada durant la restauració general dels anys vuitanta

No en diuen res al COAC de Girona:

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=&registre=&adreca=&poblacio=Ma%C3%A7anet+de+la+Selva

Al llarg dels anys ens hem afegit a diversos intents de consolidar publicacions en llengua catalana:

Berguedà actual

https://www.facebook.com/berguedaactual/

blogscat.com

Ambdós queien “ víctimes del foc amic” , i es perdien TOTES les publicacions :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/05/dels-edificis-religiosos-que-hi-ha-o-hi.html

Les publicacions fetes en suport paper, entre a la Forja de Castellar del Vallès, son accessibles encara als arxius i biblioteques.

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?