Llegia de la que havia estat església parroquial de Besan, advocada a la
Marededéu, mal dita Santa Maria, a Patrimoni Gencat; Església de grans dimensions -tenint en
compte la mida de la població de Besan-, constituïda per una sola nau molt
allargada, dividida en tres trams per arcs torals, coberts amb volta d'aresta.
A l'est hi ha un absis semicircular totalment llis, avui encegat i convertit en
sagristia, il·luminat amb una petita finestra i cobert amb volta de canó.
Aquest absis i el petit tram que el continua són de finals del segle X inicis
del segle XI; compta també amb un paviment de còdols. A l'oest, sota el pinyó
de la coberta de pissarra a dues aigües, s'obre la porta protegida per un petit
enllosat a dues aigües, damunt del qual hi ha un òcul modern, una mica
desplaçat respecte a un altre que actualment està encegat. En l'aparell
d'aquesta façana s'observa un canvi en la part superior, a causa d'un
aixecament dels murs per donar major inclinació a la coberta. Al costat
meridional es troba la torre campanar, d'un sol pis d'alçada, a la base del
qual un arc dona pas a la part posterior de l'església. La torre és rematada
amb una coberta de llicorella.
Un mosaic de còdols serveix de paviment de l'església amb formes
geomètriques: cercles, estrelles, etc. Cobreix la major part de l'església,
menys la sagristia, formada per l'absis i un tros de nau romànica, que
conserven l'enllosat original.
La reixa de l'església servia per separar el presbiteri del públic. Al mig
té una porta per comunicar les dues parts de l'edifici. Els barrots estan
acabats amb una flor de lis. És l'única reixa que es conserva per aquesta zona,
caracteritzada per ser productora de ferro. La reixa és considerada de factura
gòtica.
Fotografies. Jordi Contijoch Boada
Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de
Cultura, es comprova que l'edifici es troba en mal estat de conservació, amb
grans esquerdes tant a l'exterior com a l'interior, així com humitats als
paraments. A la volta que hi ha just a sota del campanar apareix una obertura.
L'estucat ha saltat en alguna zona; s'hi ha fet reparacions poc encertades en
l'òcul central i en l'accés principal, i hi ha esquerdes grans.
Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien, tenim dissortadament entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “, alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!!
Que la Marededéu í i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
No hay comentarios:
Publicar un comentario