ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA COLOMA D’HORTONS. ALÀS I CERCS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE “ DELS PIRINEUS .

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió m’enviava fotografies de l’església parroquial  “ nova “  de la Bastida d’Hortons, al terme d’Alàs i Cerc, a la comarca de l’Urgell sobirà, a la Vegueria “ in pectore “ dels Pirineus.

Patrimoni Gencat en fa una descripció telegràfica; Edifici religiós d'una nau rectangular estreta, coberta amb volta de canó. Torre campanar de planta quadrada i porta a la façana oest.

 

El mur sud té tres contraforts.

L’havien visitat la “ parella romànica “ :

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2015/01/santa-coloma-de-la-bastida-dhortons.html

l’ Albert Villaró i Boix escriu en relació al Castell de la Bastida d’Hortons (Alàs i Cerc ) a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0603601f.xml

l lloc d’Hortons ja és documentat des del segle X. El mot bastida no li fou afegit fins a una data més tardana, possiblement l’inici del segle XIII. El 1228 el castell d’Hortons (el document explicita que era de construcció recent) fou lliurat per Arnau de Castellbò i Roger Bernat de Foix en feu perpetu a Bernat de Vinchera. Igualment fou objecte de permuta en el pariatge del 1278.

 

La bastida d’Hortons fou part integrant del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat.

 

Actualment no hi ha restes perceptibles de la construcció en el poble. Tanmateix, hi ha diverses cases amb parament de carreus molt ben treballats, tal vegada procedents de l’antic edifici. La tradició oral el situa vora l’església de Santa Coloma, als afores del poble, on ara hi ha el cementiri. No és una situació improbable, per tal com el lloc és un emplaçament idoni per a una fortificació.

El campanar de l’església “ nova” de Santa Coloma de la Bastida d’Hortons, no us recorda les clàssiques torres de guaita i bada ?.

A. Moras, Antonio Moras Navarro, al que li deu reconeixement  la comarca i àdhuc Catalunya, retratava l’any   1986 “Vista general de l'església.”

De les esglésies de la Bastida d’Hortons, i de la manca de dades, n’havíem dit alguna cosa a:

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2015/01/santa-coloma-de-la-bastida-dhortons.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/11/les-esglesies-de-la-bastida-dhortons.html 

Llegia una noticia positiva:

https://agora.xtec.cat/escolasantesteve/lescola/on-som/

Teniu dades d’aquest edifici escolar?. Època, autor,..? Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com

Havíem publicat : ANTIGA ESCOLA DE LA BASTIDA D’HORTONS. ALÀS I CERC.L’URGELL SOBIRÀ

 https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/02/antiga-escola-de-la-bastida-dhortons.html?fbclid=IwAR1xICyRbFhraJw4ji5G0wrAoQCYBtZF2aU_Smc9QCHb5v7Gdf-yFVRWXMs

Ens cal la col·laboració de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, Catalunya va ser capdavantera en matèria d’educació, i en el seu moment l’Església catòlica va ser un motor bàsic, recordeu que en català, diem escolà, tant al que ajuda al sacerdot en les celebracions litúrgiques, com al minyó que va a l’escola.

Quan al topònim tindria el significat de “ poble nou dels hortets “.

No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

ELS PUBILLS DE LA COLÒNIA VALLS DE TORRUELLA . SANT MATEU DE BAGES

 

Em sobtava trobar un HIMNE A SANT PERE MARTIR en el que se’l anomena “Patró del Gremi de Pubills” , a l’església de la Colònia  Valls de Torruella.

L’enciclopèdia de “ Barcelona” ens diu a l’entrada Pubill/Pubilla

Fill no instituït hereu, quan es casa amb una pubilla.

Dona instituïda hereva, generalment per part d'algun ascendent, en el qual cas se solia reservar tot el patrimoni com a bé parafernal, que era administrat per ella.

Està clar que pubilla en aquest context fa referència a la dona que en absència de germans barons es fa càrrec del patrimoni familiar. El tractament ve del món rural català.

S’anomena pubill a l’home que es casava amb una pubilla, acceptant per escrit, la preeminència de la seva muller, fins a l’extrem que s’acostumava a posar en primer lloc el cognom de la pubilla als descendents.

A la Colònia de Valls de Torruella se’m fa MOLT difícil pensar en que algun home sigui pubill.

Altrament els versos de l’himne en cap moment fan referència al concepte, o si ?.

 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LLACUNES, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS. SORIGUERA. EL PALLARS SOBIRÀ.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

M’enviava fotografies de  de l’església parroquial de  Llacunes , advocada a Sant Martí  de Tours, a,l terme de Soriguera, al Pallars sobirà.

 

La Maria-Lluïsa Cases i Loscos, n’escriu a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1505801a83.xml

La vila de Llacunes era al segle X possessió dels comtes de Pallars, com ho indica la donació que el comte de Pallars Sobirà, Guillem, féu al vescomte d’Urgell, Guillem i a la seva muller, Ermengarda, germana del donador, del lloc de Lagunuas, a la vall de Siarb, amb totes les seves pertinences i possessions, fet que implicà l’adscripció de tot aquest terme al vescomtat d’Urgell, és a dir, als Castellbò, car Guillem I i la seva muller Ermengarda de Pallars eren vescomtes d’Urgell i senyors de Castellbò. La datació d’aquest document presenta certes particularitats, estudiades detalladament per Cebrià Baraut. Segons aquest autor, cal datar el document l’any 1024, però amb la possibilitat versemblant que la data fos l’any 1017. Aquesta donació no incloïa l’església de la vila, car el 1010, la parròquia i l’església de Sant Martí de Llacunes era confirmada pel bisbe Ermengol a la canònica de Santa Maria de la Seu, que, segurament, l’havia rebut del prevere Edó l’any 999. La parròquia de Llacunes és esmentada també en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. L’any 1045, Ermengarda de Pallars féu donació a Santa Maria de la Seu de l’alou que tenia a Lagunulas, i amplià així les possessions que la canònica hi tenia. L’any 1096 féu testament Gerbert, que llegà les seves possessions a la seva família i a Santa Maria de la Seu, la majoria de les quals eren situades a la vila de Lagunues. En aquest document s’esmenta la parròquia de “Sancto Martino cum ipsa terra tras castello”.

 

En el judici establert vers 1110-11 entre el monestir de Gerri i Pere Ramon de Sersui pels béns que la germana d’aquest, Ava, havia llegat al cenobi, i que és resolgué a favor d’aquest darrer, s’esmenta el lloc de Lagunues de la vall de Siarb. L’any 1204, Gerri rebia noves possessions al lloc, una coromina, de Guillem de Malmercat.

 

El 1381, Llacunes consta com a lloc del vescomtat de Vilamur, amb cinc focs; hom desconeix, però, la data en què s’hi incorporà.

 

En la visita del 1575, s’esmenta l’església de Sant Martí de Llacunes, dins l’oficialat de Sort, que tenia com a sufragània Sant Salvador de Rubió. En la visita del 1758 s’especifica que l’edifici és en bon estat. Actualment depèn de la parròquia de Rialb.

Patrimoni Gencat en diu ; Església de planta rectangular amb absis semicircular. La porta, un senzill arc de mig put, es troba al lateral del migdia. A costat i costat de la nau hi ha adossades algunes capelles, la petita sagristia i l'esvelt campanar, de secció quadrangular a la part inferior que transforma en octogonal a la part superior, remata per un xapitell de llicorella. L'aparell dels paraments, de gres roig, és irregular, sense retocar i en alguns indrets travats amb morter. La coberta de la nau és a dues aigües de llicorella. L'absis presenta una coberta independent.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=25597

Ens agradaria rebre imatges a l’email castellariari@gmail.com de l’edifici que aixoplugava les escoles públiques. 

No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE RUBIÓ, ADVOCADA A SANT SALVADOR. SORIGUERA. EL PALLARS SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

M’enviava fotografies  de l’església parroquial de Rubió ,  poble situat en un esperó del vessant sud de la Roca de Coma-sarrera i sud-est de la Basseta, en un petit turó que forma la carena en aquell lloc i que domina el poble pel nord.

Les cases s'estenen en els laterals oest, sud-oest i sud d'aquest turó, amb l'església de Sant Salvador a l'extrem de llevant del poble.

 Recorre el poble un sol carrer, irregular i que fa una giragonsa.

Patrimoni Gencat la descriu com un edifici de  planta rectangular amb capçalera a l'est i porta a ponent descentrada. A l'oest també s'alça la petita espadanya amb arc apuntat, construïda en un moment posterior a la resta de l'edificació. A cada costat de la nau s'aixeca una petita capella lateral. A la capçalera en el parament exterior s'observen certes diferències entre els extrems i la part central que fan suposar l'existència d'un absis (avui en dia desaparegut). Al costat nord existeix una petita porta d'arc de mig punt cegada. L'aparell emprat són blocs de gres roig local i de conglomerat. La coberta a dues aigües és de lloses de llicorella.

Quan al topònim el diccionari català valencià balear ens diu que etimològicament  segons Josep Balari i Jovany (Barcelona, 11 de novembre de 1844 - 1 de juliol de 1904) Balari Oríg. 188-189,  és un derivat de rubí, i aquest seria derivat del llatí rubus, ‘esbarzer’; en aquest cas però, ens sembla més probable que vingui d'una forma llatina *rŭbĕōne, derivada de rŭbĕus, ‘roig’.

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

TENIU DADES DE LA MASIA LA CIRERA?. LA VALL D’EN BAS. LA GARROTXA.

 Nani De Blas Lorenzo retratava la masia la Cirera, a la Vall d’en Bas, de la que no en sabia trobar cap dada històrica.

La retrataven abans de 1916, i està inclosa a l’ Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (Centre Excursionista de Catalunya).

Facilitada l’any 1916 per l’ Arxiu Mas 13699 C.

 Facilitada l’any 1916  per l’Arxiu Mas 13695 C.

La tasca  duta a terme per l’ Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana, va ser MOLT important, dit això, cal afegir que es va fer de forma poc rigorosa, tant pel que fa a la selecció de masies – que acostumen a ser les que estaven més properes a les carreteres  - com per la manca de dades de molts dels autors de les imatges.

Estem MOLT lluny  - encara  - d’assolir un marc democràtic de convivència

IN MEMORIAM. EDIFICI DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE PALAU-SATOR ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L'EMPORDÀ JUSSÀ.

 

Llegia que de l’edifici de l’Escola de Palau-Sator, de dos cossos i planta baixa bastit a la dècada dels anys 30, se’n ignora l'autor. Aquesta és una “ignorància volguda” perquè als anys 1930 el cens d’habitants era de 510 ànimes, i la construcció de les escoles devia ser el tema central de totes les converses.

 

 

 La descripció ens diu que els dos cossos s'uneixen en un porxo que serveix de vestíbul i accés a les aules, destaca la composició de façana en grans obertures emmarcades , que donen al pati de jocs. La coberta, de teula àrab, és a dues aigües,

Per aquest equipament l'any 1956 Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) projecta dues vivendes per els mestres.

 

Edifici bastit en la dècada dels anys 30.

L'any 1956 Josep Maria Claret i Rubira projecta en un solar proper a l'escola les cases dels mestres.

L'any 1999, l'edifici de l'escola, va ser rehabilitat per acollir la seu de l'Ajuntament.

Sembla que les “autoritats civils”, comparteixen el mal hàbit de transformar els edificis escolars  per a usos menys “ estimulants”.

Estem MOLT lluny  - encara  - d’assolir un marc democràtic de convivència

LA LLIURE INCOMPETÈNCIA O LA GESTIÓ DELS SERVEIS PUBLICS AL REINO DE ESPAÑA.

 

La Constitución  de 1978 – que en teoria en faria lliures – ha quedat com “ una carta als reis”  amb el pas dels anys, i amb la percepció general per part de la ciutadania de que en el millors dels casos rebrien carbó, i cap, cap, cap dels regals demanats,

On ha quedat el dret a la salut amb la COVID.19 ?. El REINO DE ESPAÑA és el campió mundial – en termes de població del món- . Cal felicitar al GOBIERNO ?.

Drets com la vivenda, la feina,...,  paper mullat, oi?

I fins allò de LA IGUALDAD DAVANT LA LLEI caldrà modificar-ho en el sentit de precisar que les empreses que gestionen els serveis públics, potser POR LOS SERVICIOS PRESTADOS, no estan subjectes a les normes generals.  Llegiu un exemple :  

 https://www.lactual.cat/opinio/mala-praxi-part-iberdrola_45562_102.html

La distribució a Catalunya de la llum la gestiona ENDESA, i el gas NEDGIA/NATURGY, aquestes son empreses DISTRIBUIDORES.

El sistema per allò de la “ lliure competència “  establia que han  d’existir COMERCIALITZADORES – per descomptat, les DISTRIBUIDORES, poden fer el doble rol-, i les COMERCIALITZADORES es poden “ pispar” els abonats amb subjecció a una normativa que ÚNICAMENT obliga a COMERCIALITZADORES “ honestes”

Malgrat que la normativa recull com s’han de fer les ALTES i les BAIXES, IBERDROLA té la seva “ pròpia llei “.

Malgrat que abans de tallar la llum , el gas, l’aigua, el telèfon,..., cal requerir PER ESCRIT el pagament  al DOMICILI DEL CONSUM,  IBERDROLA considera que és una despesa “supèrflua” que pot destinar per exemple a la captació de nous clients.

Resultat, una família sense llum i sense gas, que ha de tornar a tramitar-ho tot, i pagar el que li demanin. Ah!, i donar les gràcies perquè els terminis per “ tornar a la normalitat” poden ser més llargs.

Les reclamacions a la O.M.I.C de moment no han donat resultat.

Tampoc les denuncies davant dels Mossos d’Esquadra.

El tema s’ha comunitat a la Fiscalia i a la Comisión Nacional de los Mercados y la competència.

Estem en espera de noticies.

La companyia d’assegurances GENERALI tampoc dóna resposta als danys patits per seu assegurat.  

Avui li tocava a aquesta família, recentment era noticia una noticia  que sembla atorgar  a NATURGY,” llicència per a matar”

https://www.diaridetarragona.com/reus/El-TSJC-anula-la-multa-de-500.000-a-Naturgy-por-la-muerte-de-la-anciana-de-Reus-que-vivia-sin-luz-20210420-0043.html

Demà,  o potser avui mateix,  us pot tocar a vosaltres.

Els consumidors – sense ser-ne conscients – tenim la paella pel mànec,  podem evitar contractar, amb IBERDROLA, NATURGY, ENDESA, GENERALI,.., i qualsevol companya i/o empresa que no respecti els drets més bàsics.