lunes, 5 de febrero de 2024

DE GRANERA, EL DIMONI N’ERA. EL MOIANÈS

   Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

 

Anàvem trobant algunes dades :

 

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

 

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930

 

Francesc Vidal Palmada (  1.894 – 1958 )

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de 1922)

 

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )

 

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

 

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

 

Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)

 

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de 1985)

 

Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos Aires, 1961)

 

Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)

 

Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),

 

JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)

 

FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).

 

Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de 1949)

 

Narcis Giró Serrallach(Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de1939) 

 

José María ARMENGOL BAS (1865-1941)


Dionís Baixeras i Verdaguer (  Barcelona, 1862-1943)


Mossèn, Manuel Cazador i López (Torrent de Cinca1874 – Sant Julià de Vilatorta1956


Mossèn, Pere Bosch i Ferran(  1888 – 1945.)


Mossèn, Frederic Martí Albanell, vicari de la Colònia Güell  (Torelló, 1902 -  Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló , 1936 /1937


Sixte Illescas i Mirosa (Barcelona, 16 de juny de 1903 - 21 de desembre de 1986), retratava , Camí d'accés al Mas de Cànoves, a Sant Julià de Vilatorta,  pel fons Estudi de la Masia Catalana.


Dionís Baixeras iVerdaguer (  Barcelona, 1862-1943)


Juli Vintró i Casallachs, (Barcelona, 1863 – 22 octubre 1911


Teniu més dades de :


Josep de Cabanyes,  teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,.


Rossend Flaquer i Gil, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs


Josep Garrut Sala, metge   teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs


Mariano Vives i de Casanova, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs


Sebastià Illa,   teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,


Lluís Illa,  teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs


Joan Cubells,    teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs

Joan Cubells – sense més dades, recordeu que ENCARA som al REINO DE ESPAÑA – retratava l’any 1932, Vista parcial del castell i el poble de la Granera, abans de la comarca del Bages, i actualment el Moianès.



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2279/rec/2

Malgrat que el Joan Cubells , era un dels més eficients col·laboradors del Fons Estudi de la Masia Catalana,   advertim aquí la manca d’informació prèvia a la visita  :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Granera

Ens agradarà tenir noticia del cognom matern, del lloc i data de naixement i traspàs, i de la peripècia vital del Joan Cubells a l’email castellardiari@gmail.com

Sembla que l’expressió “ de Granera, el dimoni n’era  faria referència als Planella, que en foren barons.

https://raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/271982

 El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


ELS PROHOMS NO RETRATAVEN MONISTROL DE CALDERS. EL MOIANÈS

 

El Josep SalvanyBlanch NO visitava Monistrol de Calders, tampoc, tampoc, ningú del Fons Estudide la Masia Catalana, i us ben asseguro que hi havia, i encara hi ha, “ material de molt interès “ :

El Codro o Còdol del Bressol.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/04/el-codro-o-cdol-del-bressol.html

A la recerca del naixement de la Riera dita de Sant Joan.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/06/ala-recerca-del-naixement-de-la-riera.html

Refugi d'erminis. Mussarra.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/06/refugi-derminis-mussarra.html

IN MEMORIAM. DE CAL FERRER A L’ESCOLA DE LES CARMELITES. MONISTROL DE CALDERS. EL MOIANÈS.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/12/in-memoriam-de-cal-ferrer-lescola-de.html

Records de Nyerros i Cadells

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/06/records-de-nyerros-i-cadells.html

DE COLLSUSPINA A MONISTROL. ELS CAMINS DE L’AIGUA. EL MOIANÈS

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/10/de-collsuspina-monistrol-els-camins-de.html

Camins del Moianès.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/03/camins-del-moians.html

DOLMEN DEL PLA DE TRULLARS. MONISTROL DE CALDERS. MOIANÈS.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/02/dolmen-del-pla-de-trullars-monistrol-de.html

El Calders, un riu, un món.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/el-calders-un-riu-un-mn.html

El Roser del Bosc de Mussarra. Monistrol de Calders. Bages

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2011/12/el-roser-del-bosc-de-mussarra-monistrol.html

IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANT JOAN BAPTISTA DE MONISTROL DE CALDERS. EL MOIANÈS.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/06/in-memoriam-capella-de-sant-joan.html

IN MEMORIAM. ESCOLES DE MONISTROL DE CALDERS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL MOIANÈS

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/06/in-memoriam-escoles-de-monistrol-de.html

SANT PERE MÀRTIR. TERME DE MONISTROL DE CALDERS . MOIANÈS. BAGES

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2011/09/sant-pere-martir-terme-de-monistrol-de.html

EL BOSC. MONISTROL DE CALDERS. MOIANÈS .BAGES

https://guimera.blog/coneixer/el-bosc-monistrol-de-calders-moianes-bages/

..

Monistrol de Calders, des del 1937 al 1939 rebé el nom de Monistrol de Bages, és un municipi de creació moderna que se separà de Calders en virtut de la llei del Parlament de Catalunya, del 5 de juliol de 1934

Trobava una fotografia on apareix el pont que s’aixecava amb el projecte de l’enginyer Tomàs Rivera, els anys 1903/1904, no trobava dades d’aquest enginyer – recordeu que això encara és REINO DE ESPAÑA -, i em pregunto, és el TOMÁS RIVERA Y GIL  enginyer  de Camins, Canals i Ports . Assassinat a  Barcelona en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República?. Ens agradarà rebre’n informació a l’email castellardiari@gmail.com


 El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


domingo, 4 de febrero de 2024

CA LA JUANITA, CASTELLTERÇOL. EL MOIANÈS

 Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

 

Anàvem trobant algunes dades :

 

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

 

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930

 

Francesc Vidal Palmada (  1.894 – 1958 )

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de 1922)

 

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )

 

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

 

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

 

Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)

 

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de 1985)

 

Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos Aires, 1961)

 

Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)

 

Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),

 

JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)

 

FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).

 

Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de 1949)

 

Narcis Giró Serrallach(Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de1939) 

 

José María ARMENGOL BAS (1865-1941)


Dionís Baixeras i Verdaguer (  Barcelona, 1862-1943)


Mossèn, Manuel Cazador i López (Torrent de Cinca1874 – Sant Julià de Vilatorta1956


Mossèn, Pere Bosch i Ferran(  1888 – 1945.)


Mossèn, Frederic Martí Albanell, vicari de la Colònia Güell  (Torelló, 1902 -  Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló , 1936 /1937


Sixte Illescas i Mirosa (Barcelona, 16 de juny de 1903 - 21 de desembre de 1986), retratava , Camí d'accés al Mas de Cànoves, a Sant Julià de Vilatorta,  pel fons Estudi de la Masia Catalana.


Dionís Baixeras iVerdaguer (  Barcelona, 1862-1943)


Juli Vintró i Casallachs, (Barcelona, 1863 – 22 octubre 1911


Teniu més dades de :


Josep de Cabanyes,  teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,.


Rossend Flaquer i Gil, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs


Josep Garrut Sala, metge   teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs


Mariano Vives i de Casanova, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs


Sebastià Illa,  sense més dades – recordeu que això ENCARA és el REINO DE ESPAÑA – ens agradarà tenir noticia del cognom matern, del lloc i data de naixement i traspàs, i àdhuc de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com de TOTES les persones que contribuïen al projecte Fons Estudi de la Masia Catalana

Lluís Bonet i Garí (Sant Miquel del Cros, Argentona, 5 d’agost de 1893-Barcelona, 30 de gener  de 1993) retratava  entre 1913 i 1930,        Façana d'una masia de Castellterçol, aleshores comarca del Bages, i ara del Moianès.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2171/rec/1


La imprecisió “Façana d'una masia de Castellterçol” és sense cap mena de dubte, un mostra més de l’activitat desplegada pel feixisme en la seva dèria de “dessolar la terra”.

 En el període entre 1913 i 1930, el cens de Castellterçol assolia el sostre màxim amb 1.633 ànimes, i es tancava l’exercici 2023 amb 2.735 habitants de dret.

A la Galeria Fotogràfica del Moianès,  hi ha una imatge de l’edifici situat ara al carrer de Moià, i conegut com Ca la Juanita, no sabem i ens agradaria confirmar-ho  a l’email castellardiari@gmail.com  , el nom que tenia la casa abans de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República

El Miquel Catot Carbones, em deia en relació al nom de la casa  ; a  partir de 1920 aproximada ment va agafar el nom de la meva besàvia Joana Balet Santacreu  , que va ser dida de molta gent , i sempre donava i ajudava a tothom, sobretot després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

Abans es deia Cal Xic Granera o Cal Garballador

El 1994 vàrem celebrar els 200 anys de la casa

 


https://www.moianes.net/galeria//displayimage.php?pos=-4504&fbclid=IwAR2Z9pMh0axTMQbFyDVCk0v1Tep9PQKN5f5CAtoMBaAYHEm4H0J2Mr5fkoI

Lluís Bonet i Garí, feia una gran aportació al Fons Estudi de la Masia Catalana:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Bonet%20i%20Gar%C3%AD%2C%20Llu%C3%ADs%2C%201893-1993/field/creato/mode/exact/conn/and

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


sábado, 3 de febrero de 2024

CAPELLA DE SANT BLAI. LES. LA VAL D'ARAN

 




El Pepe Figueredo Aguilera, publica fotografies de l'esglesiola de Sant Blai de Les a la Val d'Aran , de la que llegia a l'Enciclopèdia del romànic ;  petita construcció, consistent en una única i curta nau, que vers llevant s’obre amb un absis semicircular, sense que hi hagi cap ressalt que el separi de l’edifici, amb el qual forma un sol cos, que, en conjunt, atesa la poca llargada de la nau, tendeix a una planimetria semicircular.


L’absis és cobert amb una volta d’un quart d’esfera, formada per llosetes concèntriques que, seguint el mateix esquema, s’estenen, a plec de llibre, per la coberta de canó de mig punt de la nau.

El mur de ponent, en aquest cas, no tanca pròpiament l’edifici, puix que s’hi obre una àmplia arcada adovellada de mig punt que supleix el portal. Aquest mur és acabat amb un campanaret d’espadanya, coronat amb una creu, d’una sola obertura, coberta amb un arc de mig punt. Altrament, aquest mur excedeix l’amplada de la nau, i dels seus flancs sorgeixen uns fragments de mur que semblen suggerir un possible atri o bé un cos d’edifici més ampli.

EI temple és il·luminat per quatre finestres, tres de les quals situades a la capçalera i la restant al mur de migjorn de la nau. Les tres primeres són coronades, tant a l’exterior com a l’interior, per dos arcs de mig punt en degradació, mentre la situada a la nau, a l’interior, només té un arc.

A la socolada hi ha quatre finestres més, de forma espitllerada, actualment obturades, que tenien l’obertura exterior molt estreta, atesa la seva forta inclinació vers l’interior.

Tant els paraments exteriors com els interiors es fonamenten en una socolada aparellada més grollerament, fet que també es dona als fragments de mur que hi ha situats al cantó de ponent.

L’edifici mostra dos tipus d’aparell ben diferenciats: l’un, corresponent a la base, fet amb carreus només desbastats, bé que seguint si fa o no fa l’esquema de filades; i l’altre, corresponent a la resta de la construcció, obrat amb carreuons mitjans, ben tallats i polits, disposats en filades horitzontals perfectes.

L’únic element decoratiu que trenca la nuesa dels paraments, el constitueix una simple cornisa aixamfranada que ressegueix la part superior de l’edifici, llevat del mur de ponent, sota el ràfec de la teulada.

Al llindar de la porta d’aquesta església hi ha adherit al terra un bloc rectangular (87 × 45 cm) que mostra quatre creus incises, una de les quals se situa al centre, mentre les altres tres ocupen els angles.

Atesa la seva morfologia, aquest edifici, que es troba en bon estat de conservació, planteja alguns interrogants, difícils de resoldre, sense realitzar-hi abans una bona exploració arqueològica.

D’una banda, els murs que s’insinuen a la paret de ponent, que, a la vegada, excedeix l’amplada de la construcció, podrien fer pensar, ultra un atri, en l’inici d’una nau, cosa que no sembla pas gaire desencertada, si tenim en compte les reduïdes dimensions de l’edifici actual, el qual, si fos així, no seria altra cosa que la capçalera d’una construcció més gran, avui reduïda a un sol cos de construcció. Tampoc no es pot descartar la possibilitat que l’edifici sigui, en conjunt, una reconstrucció amb elements originals, especialment a la nau.

Una segona qüestió que es planteja és la possible existència d’una cripta, fonamentada en els finestrals espitllerats inferiors, la funció dels quals, dins el context actual, és totalment nul·la.

Sigui com vulgui, tal com hem dit al començament, si no s’hi realitzen unes excavacions, tot això no es pot precisar amb exactitud, i, per ara, només es pot plantejar d’una manera hipotètica.

L’edifici a la part absidal sembla respondre a una construcció del segle XII.

Sant Blai és invocat per al mal de gola o de coll (un refrany popular diu "Sant Blai gloriós, lleva'm la tos", amb variants) i en aquest dia és costum la benedicció d'aliments (pans, pastissos, pomes, cristines, cócs i blaiets, etc.), destinats a guarir persones i animals.

Com la Candelera, és una festivitat que es fa servir per a augurar el temps que farà la resta de l'hivern: «Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut»

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/4593

 Que Sant  Blai i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... pagesos, ramaders,. ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

viernes, 2 de febrero de 2024

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MONESMA DE BENABARRE. MONESMA I CAIXIGAR. LA RIBAGORÇA JUSSANA. OSCA.

 


El Toni Dimoni , retratava de lluny l'església parroquial de Monesma, al terme de Monesma i  Caixigar , al barri de Las Badías, a la  comarca de la Ribagorça jussana, a la província d’Osca.



De las Badias llegia;  conjunt de mida petita compost únicament per edificis de caràcter públic o comunitari destinats a donar servei als habitants d'un municipi de gran extensió la població del qual es trobava extraordinàriament fragmentada i dispersa en petits llogarets d'unes pocs habitatges i molt nombroses cases aïllades. a Las Badías, a banda de l'església hi ha edificis com l'escola, l'ajuntament, les cases del rector i de la mestra i el cementiri.

 

La parroquial, advocada a Sant Vicenç màrtir,  s'enlaira a l'única plaça que compon aquest petit nucli, adossada a l'abadia i a l'antiga casa del racioner (després, casa Manel).

 

És un edifici de dimensions relativament grans, de planta rectangular, amb capçalera recta i torre quadrangular integrada a l'edifici, sobresortint en altura pel cantó sud-est.

 

Està realitzat en maçoneria, revocada amb un morter marró de calç i sorra, i coberta amb llosa de gres (que en algunes zones de la teulada ha estat substituïda per teula àrab).

 

És una construcció molt sòbria, sense cap decoració a l'exterior. La porta, un senzill arc de mig punt, se situa a la part central de la façana, flanquejada per dos llargs bancs correguts de pedra. A sobre s'obre un òcul circular.

 

A l'interior té una única nau, coberta amb una volta de canó amb llunets, a la qual s'obren dues capelles de planta quadrangular per cadascun dels costats.

 

La torre és de planta quadrada i dun sol cos. A la part superior de cadascun dels seus paraments s'obre una obertura en arc de mig punt per a campanes.

 


http://www.sipca.es/censo/1-INM-HUE-004-155-038/Iglesia/de/San/Vicente/M%C3%A1rtir.html

https://www.biodiversidadvirtual.org/etno/Iglesia-de-San-Vicente-Martir-img93781.html


  Que Sant  Vicenç màrtir  Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pagesos, ramaders,..   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

jueves, 1 de febrero de 2024

CAN GRAELLS. SANT CUGAT DEL VALLÈS. RETRATADA PER L’ANTONIO GALLARDO GARRIGA, PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA

 

L’ANTONIO GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso la O al nom, perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la inscripció al Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el castellà –  “ ells “ en diuen espanyol - . La Constitució de 1978 però, l’anomena correctament castellà.    Retratava  l’any 1928, Camí, portal i façana de Can Graells. Sant Cugat. Vallès Occidental.



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5372/rec/9

Llegia que els antecedents del mas es remunten a tres heretats documentades al segle XIV.

L'any 1629 Rafael Graell comprà les propietats i a partir de llavors el mas es coneix amb aquest nom.

 Del segle XVII es conserven restes de les cotes inferiors dels murs de l'edifici actual.

El cos principal de la masia data de finals del segle XVIII i a inicis del segle XIX es va ampliar el costat sud.

L'escut heràldic que decorava la façana principal, i que podem observar en fotografies antigues del mas, datava de mitjans del segle XIX (1850) quan a Joan Clarós de Ferran , propietari del mas, se li va concedir el títol de baró de Prado Hermoso.  Sembla que ell demanava ser nomenat marquès, i li van atorgar la Baronia, considerant els mèrits de Juan Pablo Clarós y Presas (Barcelona, 1749 - ? 1827) avi patern, i heroi de la Guerra de la Independència.  


https://heraldicaynobiliaria.blogspot.com/2014/11/baron-de-prado-hermoso.html

 A la dècada dels seixanta del segle XX el mas va ser abandonat.

 Finalment, La masia va ser rehabilitada l'any 2014, es troba dins dels terrenys on s'ubica la seu de Hewlett Packard Española SL.


https://www.viaempresa.cat/territori/hp-disseny-centre_2189234_102.html

Ens calen dades , entre altres, de Mossèn, Baldiri Guillamet, cognom matern , i data de naixement i traspàs,.., les esperem a l’email castellardiari@gmail.com

També de Pau Rosselló, sacerdot

Frederic Martí Albanell:

http://simurg.bibliotecas.csic.es/browse?q=must,any,contains,Frederic%20Mart%C3%AD%20Albanell&limit=50&sort=-metadata.25_year.es.keyword&sort=-metadata.26_numero.es.keyword

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del ‘laissez-faire, laissez-passer‘  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.