Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània : la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)* Autor Joaquim Maria Puigvert i Solà, (1959-)
Anàvem trobant algunes dades :
Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)
Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930
Francesc Vidal Palmada ( 1.894 – 1958 )
Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de 1922)
Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )
Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)
Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)
Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)
Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de 1985)
Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos Aires, 1961)
Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)
Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),
JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)
FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).
Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de 1949)
Narcis Giró Serrallach(Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de1939)
José María ARMENGOL BAS (1865-1941)
Dionís Baixeras i Verdaguer ( Barcelona, 1862-1943)
Mossèn, Manuel Cazador i López (Torrent de Cinca, 1874 – Sant Julià de Vilatorta, 1956
Mossèn, Pere Bosch i Ferran( 1888 – 1945.)
Mossèn, Frederic Martí Albanell, vicari de la Colònia Güell (Torelló, 1902 - Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló , 1936 /1937
Sixte Illescas i Mirosa (Barcelona, 16 de juny de 1903 - 21 de desembre de 1986), retratava , Camí d'accés al Mas de Cànoves, a Sant Julià de Vilatorta, pel fons Estudi de la Masia Catalana.
Dionís Baixeras iVerdaguer ( Barcelona, 1862-1943)
Juli Vintró i Casallachs, (Barcelona, 1863 – 22 octubre 1911
Teniu més dades de :
Josep de Cabanyes, teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,.
Rossend Flaquer i Gil, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs
Josep Garrut Sala, metge teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs
Mariano Vives i de Casanova, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs
Sebastià Illa, teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,
Lluís Illa, teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs
Joan Cubells, teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs
Joan Cubells –
sense més dades, recordeu que ENCARA som al REINO DE ESPAÑA – retratava l’any
1932, Vista parcial del castell i el poble de la Granera, abans de la comarca del
Bages, i actualment el Moianès.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2279/rec/2
Malgrat que el Joan
Cubells , era un dels més eficients col·laboradors del Fons Estudi de la Masia
Catalana, advertim aquí la manca
d’informació prèvia a la visita :
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Granera
Ens agradarà
tenir noticia del cognom matern, del lloc i data de naixement i traspàs, i de
la peripècia vital del Joan Cubells a l’email castellardiari@gmail.com
Sembla que l’expressió
“ de Granera, el dimoni n’era “ faria
referència als Planella, que en foren barons.
https://raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/271982
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
