domingo, 11 de febrero de 2024

MANSO VILARÓ & QUADRES. MONTORNÈS DEL VALLÈS

 

Joan Estorch Salomó, un dels fotògrafs “ menystinguts “ del Fons Estudi de la Masia Catalana, retratava l’any 1933 “    Vista parcial d'una masia amb rellotge de sol a Montornès del Vallès”


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2071/rec/13

https://www.bnc.cat/esl/El-Blog-de-la-BC/Apunts-sobre-la-fotografia-i-la-reproduccio-de-documents-II-.-Els-Estorch-una-saga-de-fotografs

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilaro

Hi ha documents del segle XV que donen fe de l'existència de la casa,  a l'interior hi ha un arc d'estil àrab

Des de temps molt remots, era una masia de l'heretat dels Vilaró, una família benestant amb propietats, masos i cases, a Barcelona, Granollers, Montornès i Mollet, principalment.

 Una pubilla de la nissaga, Paula Vilaró Font, va contraure matrimoni amb Llogari d'Argila de Quadres,  cabaler del Mas Quadres de Gurb. Els seus descendents encara el posseeixen.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22852

Llogarri   va ser qui va emprendre la reforma de la casa, acabada l'any 1783.

Des d'aleshores, can Vilaró ha estat regentada per la família Argila.

La finca, una de les més grans i riques del marge esquerre del riu Mogent, havia tingut 200 hectàrees. La producció agrícola, de regadiu i de secà, es combinava amb l'activitat ramadera.

Havia estat una reconeguda hisenda fragmentada en diverses masoveries.

 El rellotge del campanar va ser col·locat amb l'objectiu de marcar els torns del canvi de reg entre els arrendataris.

Disposa a més d'una capella dedicada a santa Joaquima de Vedruna, de la que ens agradaria rebre'n imatges a l'email castellardiari@gmail.com 

La masia tradicionalment  havia estat residència d'estiu , a partir dels anys 30 del segle XX  però, els propietaris van optar per viure-hi permanentment, de manera que quan va es va produir l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i  DEMOCRÀTIC de la II República, els Argila eren els únics terratinents del terme que residien a Montornès.

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

La pèssima gestió politica i econòmica,  la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA,   donaven  lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM)  aprovat l'any 2004,  és  l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara,  pagesos i ramaders, es manifestin arreu  per reclamar que se’ls doni un tracte humà,  amb unes administracions acostumades al  MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els  atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA.., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes. 

Colpeix la lectura de noticies com " Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate"  . El nostre condol a les famílies.  

 Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.

  Que santa Joaquima de Vedruna   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pagesos, ramaders,    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

 

viernes, 9 de febrero de 2024

EL SAILOIC DE CASTELLCIR. PATRIMONI QUE EL TEMPS S’ENDÚ. EL MOIANÈS

 

No feien gaire feina al terme de Castellcir els del Fons Estudi de la Masia Catalana :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Castellcir

El Josep Valldeoriola, retratava el Sailoic  que presenta un important estat de degradació.





Llegia al Mapà de Patrimoni   , una descripció que dissortadament no es correspon a l’estat en que avui es troba la casa del Sailoic de Castellcir ; petit mas de planta quadrada distribuït en planta baixa i primer pis, la façana principal del qual està orientada a sud-est.

El portal, emmarcat per un arc rebaixat de grans dovelles, dóna accés a un espai diàfan a la dreta del qual hi ha l'arrencament de l'escala d'accés al segon pis i, a l'esquerra, diferents àmbits entre els quals la cuina, amb tots els elements característics.

S'hi conserven alguns paviments de rajoles, bigues i puntals de fusta i els forçats de bona part del primer pis i altells. La teulada, de doble vessant NO està completa.

L'aparell de l'edifici és robust, fet de pedres desbastades de mida gran i petita (amb inclusió d'algunes teules) i lligades amb morter. Les obertures, totes allindanades (tret de la porta), estan resoltes amb blocs ben tallats i, en dos casos (una sobre la porta, i l'altra a la façana oposada, orientada a nord-oest), amb ampit motllurat.

 Havíem localitzat i descrit la poua del saiolic:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/09/poua-del-sailoic-ii-antic-terme-de.html

Escrivia en ocasió de intentar retratar LA TORRE M0DERNISTA DE CAN CLAPERS JUSSÀ ,  i àdhuc, si fos possible preguntar als seus estadants qui en va ser l’autor, topava amb la tristíssima realitat , avui  la pagesia ha de tancar les seves propietats  per garantir – fins on sigui possible- a protecció dels seus bens, i àdhuc de la seva pròpia vida. 

Pagesos i ramaders, es manifestaven per reclamar que se’ls doni un tracte humà,  dissortadament amb unes administracions acostumades al  MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA, ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes.  

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

jueves, 8 de febrero de 2024

TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE LA RECTORIA DE L’ESGLÉSIA DE PALAU-SOLITÀ, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU?. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

 

Dimecres 7.2.2024, feia una tarda assolellada i quasi calorosa,  la pagesia catalana s’adreçava cap a Barcelona, per manifestar la seva legitima indignació davant d’una administració, que com a la resta de ciutadans els fa treballar d’administratius sense sou, i lluny del que diu la Constitució de 1978,  NO ELS GARANTEIX cap dret.   

Tenia intenció de retratar LA TORRE MODERNISTA DE CAN CLAPERS, i àdhuc, si fos possible preguntar-los qui en va ser l’autor, topava amb la tristíssima realitat, la pagesia ha de tancar les seves propietats  per garantir – fins on sigui possible- a protecció dels seus bens, i àdhuc de la seva pròpia vida.  

Retratava Ca l'Ànec des de camí que mena des de Sentmenat a Palau-solità i Plegamans ,  i que deixeu-m’ho dir no es troba en estat òptim

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2024/02/ca-lanec-sentmenat-valles-occidental.html

Sortia al Cementiri de Palau-Solità :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/10/el-cementiri-de-palau-solita-al-valles.html

Retratava l’edifici de la rectoria de la parroquial de Palau-solità, advocada a la Marededéu, mal dita – és un castellanisme masclista – Santa Maria, del que ens agradarà tenir noticia de la seva història i del seu autor, llevat d’error diria que el Mapa de Patrimoni no en diu res.


Feta la feina, creuava  per diverses urbanitzacions per sortir a la carretera que comunica Polinyà i Sentmenat. 

S’ha permès un “urbanisme” del tot insostenible, fins i tot, en un país on plou regularment.

Quan confegia aquesta crònica, bona part dels pagesos feien el camí de tornada  a casa amb una sensació agredolça, havien rebut l’escalf  emocional” de moltes persones, l’administració renovava les seves “ promeses” , però,.., de fet tornaven amb les mans buides.

La ciutadania majoritàriament està obligada a comprar – per preu – productes produïts – sense cap garantia – en països estrangers, i pel que fa a les promeses, molts d’ells recordaven allò de “ prometre, no fa pobre, fa pòtol “  

Que Sant Galdric (Vilavella, actual Sant Galderic, Carcassonès, ca. 820 - Sant Martí del Canigó, Conflent, 900) intercedeixi pels pagesos catalans davant del bon Déu, amén !!!

miércoles, 7 de febrero de 2024

CAN CERDÀ - CAN MONCERDÀ. CERDANYOLA DEL VALLÈS

 Cal començar bé el dia,  fent en primer lloc els exercicis de recuperació de la eritrodisestesia, en el meu cas, tovallola a terra, i fer córrer amb la planta del peu una pilota de golf, una botella de vidre,…, i practicar el equilibri, ara amb el peu dret, ara amb l’esquerra,  fer exercicis amb les mans amb un mena d’eina que simula un teclat, amb una tecla per cada dit,  exercicis amb la pilota medicinal,…,  higiene personal – tinc un escalfador d’aigua per evitar la despesa que comporta que arribi l’aigua calenta des de la caldera, només per afaitar-me - ,  esmorzar, activar el meu tamagotchi – un vell rellotge despertador, al que cal donar-hi corda cada dia,  engegar l’ordinador,  i a manca d’imatges pròpies –  l’hivern, amb els dies curts, la legitima vaga dels pagesos en aquests dies, el fred,.. no propicien massa les sortides -  i continuar fent recerca, en aquest cas del Fons Estudi de la Masia Catalana,  el Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930 ), retratava Vista general de Can Sardà del Bosch i Casa Mont. Cerdanyola del Vallès.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1790/rec/10

No em queda clar si és el mateix edifici que el que descriu :

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27424


M’agradarà tenir noticia de la dita Casa Mont a l’email castellardiari@gmail.com 

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

 

CASTELL DE CAN FEU. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL

 

Cal començar bé el dia,  fent en primer lloc els exercicis de recuperació de la eritrodisestesia, en el meu cas, tovallola a terra, i fer córrer amb la planta del peu una pilota de golf, una botella de vidre,…, i practicar el equilibri, ara amb el peu dret, ara amb l’esquerra,  fer exercicis amb les mans amb un mena d’eina que simula un teclat, amb una tecla per cada dit,  exercicis amb la pilota medicinal,…,  higiene personal,  esmorzar, activar el meu tamagotchi – un vell rellotge despertador, al que cal donar-hi corda cada dia ,  engegar l’ordinador,  i a manca d’imatges pròpies ,  l’hivern, amb els dies curts, la legitima vaga dels pagesos en aquests dies, el fred,.. no propicien massa les sortides -  continuar fent recerca al Fons Estudi de la Masia Catalana, al Fons Salvany ,….,  avui trobava una fotografia  de l’any  1913 “Hort i casa a Sabadell” del Josep Salvany Blanch  (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929)

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1062/rec/15

L’aspecte de l’edifici, malgrat tractar-se d’una imatge en blanc i negre de baixa definició, era molt millor que l’actual. 

Tinc records d'infantessa en aquest edifici, anava a l'escola amb el fill dels masovers, i sovint anàvem a jugar.  Tempus fugit   

Devem al  Josep Salvany Blanch, gratitud eterna per la seva tasca, que no ha estat  reconeguda, aleshores i ara. Ni per les autoritats – previsible – ni per la ciutadania. No tinc clar que som, s però, el que encara no som, una Nació.

 


L’August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1845 - Barcelona, 6 de març de 1924) projectava i dirigia entre 1879 i 1901, les obres de la restauració romàntica de la Torre d'en Feu a Sabadell, per encàrrec de Josep Nicolau d'Olzina i Ferret (1841-1924)



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27830

L’any 2018, s’expropia el Castell de Can Feu i la zona verda que l’envolta, amb la condició que estigui lliure de càrregues i d’ocupants.

 El preu de l’expropiació és de 24.798,07 euros, que equival a la xifra que l’antic propietari devia a l’Ajuntament  de Sabadell per l’impagament de l’IBI de diversos anys.

La inacció del Consistori preocupa a la ciutadania :

https://www.isabadell.cat/la-vinyeta/el-castell-de-can-feu-es-degrada-per-surroca-16-4-23/

Aquest any 2024 hi ha el compromís de fer algunes accions per evitar la degradació :

https://radiosabadell.fm/noticia/el-castell-de-can-feu-viura-les-primeres-obres-de-conservacio-el-2024

L’ Aleix González Campaña  , des de l’Associació Cultural CAN FEU, ha exercit una gran  tasca de conscienciació, que esperem – sense tenir-ne però, cap certesa – que permeti evitar l’absoluta degradació del Castell.


 Que la Marededéu i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


martes, 6 de febrero de 2024

IN MEMORIAM. HOSTAL D’EN ROCA. MOLINS DE REI. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

L’Antonio Gallardo i Garriga, (Barcelona, 1889-1942), li poso la O al nom propi, perquè en el seu cas – i en el meu també – no es permetia la inscripció al Registre Civil en llengües que no fossin el castellà – que els funcionaris anomenaven, español  - . retratava Façana de l'Hostal d'en Roca amb gent”, Molins de Rei, el Llobregat jussà.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4059/rec/3

Llegia;  Hostal de can Roca - Construït l’any 1768 i enderrocat el 1931. Situat a l’actual plaça de la Bàscula

En l’actual plaça de la Bàscula, des de 1768 hi havia estat establert l’Hostal d’en Roca. Als anys trenta s’enderrocà l’edifici per permetre la urbanització de la plaça, en l’adequació de la qual hi intervingué l’arquitecte Joan Gomà Cuevas (Barcelona - 12.11.1897  + Barcelona - 04.01.1991)

L’any 1932 s’hi instal·là la bàscula municipal de control de mercaderies, que fou operativa fins al 1966, raó per la qual popularment es coneixerà aquest espai amb el nom de plaça de la Bàscula. La bàscula estava protegida per una caseta d’obra destruïda en els dies foscos que seguien a l’alçament els militars feixistes encapçalats pel genral Franco contra el givwrn LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

Malgrat que l’Antonio Gallardo i Garriga, era un dels més eficients col·laboradors del Fons Estudi de la Masia Catalana,   advertim aquí la manca d’informació prèvia a la visita  :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Molins%20de%20Rei

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 




lunes, 5 de febrero de 2024

TENIU DADES DEL MISTERIÓS J. DOLCET QUE RETRATAVA ENTRE MOLTES ALTRES CAN LLOBERA DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA?. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

 

Un misteriós J. Dolcet – sense cognom matern, i amb el nom propi més que abreujat sense dades de naixement i traspàs, ni cap dada de la seva peripècia vital – retratava “Façana i era amb un carro de Can Llobera”  a santa Perpètua de la Mogoda, al Vallès Occidental.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2730/rec/7

Ens agradarà tenir noticia   d’aquest J.Dolcet a l’email castellardiari@gmail.com, no podem entendre que des del Fons Estudi de la Masia Catalana,  al que contribuïa de forma extraordinària no es facilitin les dades complertes, oi?

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Dolcet%2C%20J./field/creato/mode/exact/conn/and

Podria tractar-se de Can Lloberes?

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lloberes

Aquest tracte – quasi vexatori – també se’ls donava entre altres a :

Josep de Cabanyes,  teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,.

Rossend Flaquer i Gil, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs

Josep Garrut Sala, metge   teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs

Mariano Vives i de Casanova, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs

Sebastià Illa,   teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,

Lluís Illa,  teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs

Joan Cubells,    teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs

 El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.