Llegia que Jaume Butinyà i Granés (Banyoles, 1906 -
1993)
https://www.banyolescultura.net/carrers/jaumebutinya.html
i, Francesc
Figueras de Ameller (Banyoles, 1902 – 1992)
https://cultura.banyoles.cat/ca/programacio/c/29124-cinc-centims-de-creacio-local.html
retrataven, Vista
parcial de la façana de Can Gelada amb gent, Fontcoberta, ara comarca del Pla
de l’Estrany
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8321/rec/6
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15234
Masia agrícola
formada per diversos cossos agregats a un cos principal cobert a dues aigües,
amb la façana mirant a sud, en la que hi destaquen la porta d'accés dovellada i
situada en l'eix de simetria de l'edifici. Sobre aquesta hi ha una notable
finestra gòtica, des d'aquesta façana, l'edifici progressa cap al nord, formant
una planta rectangular al sector de llevant hi ha adossat un altre cos, també
cobert a dues aigües i que es connecta amb el primer mitjançant un tercer
element de juxtaposició. Aquest segon cos fa que l'era de la masia es tanqui a
llevant, ja que està més avançat que la façana del cos principal.
El mal costum de
citar únicament el nom propi, i el cognom patern, indica si més no, un masclisme de manual, i dissortadament
com ja deia l’Ermessenda de “Tot el que és dolent s'encomana”.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
No hay comentarios:
Publicar un comentario