Lluís Marià Vidal
i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922) retratava, Una casa
particular de Ripoll construïda per l'arquitecte Josep Maria Pericas, a Plaça
Gran, 22 / Carrer Nou, 1. En aquella
època, era impensable que la Ciutat arribes a ser alhora bressol del jihadisme
i de l’extrema dreta.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/10676/rec/951
Es tracta de la Casa Alòs, també coneguda com la casa del marquès de Dou ( Joaquín María de Alós y de Dou, II Marqués de Dou, Castellterçol, Moianès, 04 de octubre del 1865 + ? ) , la Casa Dou o el Casino vell , és un edifici a cavall entre l'estil modernisme i el noucentisme ubicat a la Plaça Gran de Ripoll, projectat per l'arquitecte Josep Maria Pericas (Vic, 27 d'agost de 1881 - Vic, 1 d'abril de 1966) l’any 1908 .
A les façanes exteriors combina de forma elegant i equilibrada els elements modernistes –com la torre amb esgrafiats o les obertures curvilínies amb ús de mosaic i maó–, i la simplicitat característica del noucentisme. A la torre hi ha escenificacions d'un ós tant als esgrafiats com al parallamps. L'establiment d'una fàbrica i botiga de fideus a la planta baixa va fer que popularment fos i encara sigui coneguda com cal Fideuer.
L'edifici consta
de planta baixa, dos pisos i unes golfes amb finestres seguides, com una
reinterpretació del model medieval de casa amb golfes semioberts, molt freqüent
a l'època modernista. Diversos elements reforcen la cantonada: els dos portals
situats a cada costat, els joc dels tres finestrals, dos amb un balcó i el
tercer més ample, les tres finestres del segon pis, la xemeneia que transcorre
per la façana com un prisma de maó, la teulada a dos vessants que es deixa
veure en aquesta part de l'edifici -la resta de la coberta té un ràfec- i la
torreta de remat.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/4168
Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.
Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i com es diu a Romans, 12 ; esperem que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga, diu el Senyor.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
No hay comentarios:
Publicar un comentario