Reflexions d’un diletant davant d’un parell d’imatges al Cementiri de Sinera

Retratava un parell d’imatges femenines al Cementiri de Sinera, intentat descriure la sensació que em transmetien esgotava tots els sinònims, impertèrrita, flegmàtica, impassible, inalterable, impàvida, serena , incommovible, gèlida,..., lluny, molt lluny en qualsevol cas de la imatge mes icònica , de Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 - 27 de febrer de 1934).

PANTEÓ MUNDET. 1907
Escultura que representa una dona asseguda a un sepulcre amb una actitud de pensador, recolzant el seu cap a una mà. Porta un vestit amb faldilles llargues que li tapen els peus. El cap és quasi igual que l'altra estàtua del mateix Llimona que està molt a prop, els dos porten el mateix pentinat, cabells llargs amb la clenxa al mig i retirats cap el cantó on hi la mà que li serveix de sustentació. També, com l'altre, manté una mirada llunyana i distant. Aquesta, però, té una sensibilitat més forta que l'altre. El seu estat de conservació seria bo si no fos per uns foradets que té que són produïts per trets de balí

PANTEO MASSAGUER. 1922
Estàtua que representa una dona asseguda a uns graons, repenjada al sepulcre del qual forma part. És d'una gran bellesa i refinament. Quan se l'observa de costat sembla un xic desproporcionada. Construïda amb marbre blanc, dóna un aire de misticisme accentuat per la mirada extraviada i llunyana de la figura representada.

He tingut ocasió de veure i retratar algunes imatges en les que el dolor per la pèrdua és MOLT perceptible:


http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/05/el-desconsol-deulalia-fabregas-jacas.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/02/el-desconsol-del-cementiri-de-granollers.html

Al Cementiri de Sinera, i a la Vila marinera d’Arenys de Mar, els heu de incorporar a la vostra agenda de visites inajornables pe aquest any 2020.

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA SANT MARTÍ D’ARENYS DE MUNT. EL MARESME

Anàvem fins Areny de Munt, el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, havíem començat la visita pel Santuari de Lourdes, seguien l’església de Sant Martí, on ens meravellàvem amb la capella de la Mare de Déu del Remei, a la sortida retratàvem l’escultura a la Puntaire, i lògicament l’escola Sant Martí, obra del que seria l’arquitecte municipal fins al seu traspàs , Enric Catà i Catà (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937), amb vinculacions familiars a la població, la seva casa pairal, era Can Pau Bernadó.

Patrimoni Gencat ens diu de l’escola ; edifici gran amb forma rectangular amb un cos central sortint per les dues bandes. L'entrada principal ha estat variada: era on desembocaven les rampes d'accés suprimides recentment.

Consta d'un semi-soterrani, una planta baixa, un primer pis, i un pati cobert adossat. Al llarg de les façanes hi ha finestres rectangulars disposades simètricament. A l'alçada de la planta baixa i el primer pis, enmig, hi ha una cornisa que sobresurt en una façana. L'acabament és un petit ràfec de totxo vist amb ceràmica de color verd que trenca la monotonia del blanc de les parets. Actualment hi ha unes aules afegides a la part posterior de l'edifici , que han malmès la unitat del conjunt.
L'any 1931 l’Enric Catà Catà, presentava la memòria del grup escolar. No va ser fins el setembre del 1933 que començaren les obres i foren acabades l'any 1937.

Enric Catà i Catà era catedràtic de resistència; havia col·laborat en la construcció del Palau Nacional de Montjuïc. A Barcelona projectà també nombrosos edificis. Aquest arquitecte passava llargues temporades a Arenys de Munt, a Can Pau Bernardó. Treballà per l'Ajuntament d'aquest poble, i hi ha vàries obres d'ell, la més important la construcció d'aquestes escoles. Pel Gener de l'any 1937 moria al front de guerra.

Altres obres seves foren ; el pont sobre la riera de 1921, el Pla General d'Urbanització de 1932 i el Mercat i les cases pels mestres de l'any 1936. En data anterior al seu nomenament com Arquitecte Municipal ja havia intervingut el 1907 en la restauració i ampliació de la casa pairal, Can Pau Bernadó, en el projecte de la capella del Santíssim de l'església parroquial, l'any 1913, i en un projecte de rentadors públics projectats entorn de 1915

Arenys de Munt, no ha elaborat – encara – la llista d’obres del que podem definir com ‘territori Catà’.

IN MEMORIAM DEL CONVENT.ESCOLA DE L’INSTITUT DE LES FILLES DE MARIA [ MARES ESCOLÀPIES]. ARENYS DE MAR

El divendres 3 de gener de 2020, aliens al despropòsit jurídic que s’estava coent a Madrid, visitàvem Arenys de Mar, i tenia ocasió de retratar al Juan Naazo Montero, davant la façana del que havia estat Convent-Escola del Pio Institut de Filles de Maria de les Escoles Pies.

La que seria coneguda com la Santa Mare Paula Montal i Fornés de Sant Josep de Calassanç (Arenys de Mar, 1799 - Olesa de Montserrat, 1889), va adquirir el 8 de juny de 1852, els terrenys on al mes de desembre del mateix any s’hi van traslladar la comunitat i l’escola.

La façana, dissenyada per Bonaventura Boix i Ramon Quer Torras , és d’estil modernista i s’ha conservat, a diferència de la resta de l’edifici que és de nova planta. Avui l’edifici és casa d’espiritualitat. http://www.arenysdemar.cat/anunci.php?id=645&per_imprimir=1

Ens calen mes dades dels autors, professió, lloc i data de naixement i traspàs, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No sabia trobar cap dada a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Arenys_de_Mar

Està clar que ningú, tampoc la Santa Mare Paula Montal i Fornés de Sant Josep de Calassanç, és profeta a la seva terra.

Catalunya representa per a moltes persones, l’indret, nord enllà, del que deia el poeta que és el lloc on la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!

EDIFICI DEL SINDICAT AGRÍCOLA D'ARENYS DE MAR. EL MARESME

Tornàvem de dinar del restaurant “ La cuina de la iaia Pepa” , on havíem degustat un menú senzill, honest i molt ajustat de preu.
Quasi al davant de l'Ateneu Arenyenc els meus companys, Pere Albert Carreño i Juan Navazo Montero, en feien notar el rètol quasi descolorit que deia Agrobotiga del Sindicat.

Retratava el edifici de dues plantes, de composició simètrica, que s’aixecava l’any 1947 seguint el projecte de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) per acollir la la seu del Sindicat Agrícola d’Arenys de Mar,

Patrimoni Gencat ens diu que a la façana de la planta baixa hi trobem pedra i als pisos arrebossat i, a sobre, pintura. A la planta baixa hi ha tres portes de llindes arquejades, essent la central més ampla per donar entrada al magatzem. Hi ha tres finestres al pis.

Tot plegat sembla tenir un aspecte descurat.

Llegia que el diumenge dia 6 d’octubre , la Fundació Junts Autisme, celebrava la inauguració del nou Espai Cooperativa que es troba al Carrer Anselm Clavé, 17 d’Arenys de Mar i que des de setembre acull el servei d’intervenció infantil de l’entitat.

Més d’una cinquantena de persones ens vam trobar a les 12 i pocs minuts després la presidenta de l’entitat, Mayka Garnica Pérez va fer el seu parlament, que podeu trobar aquí. https://www.juntsautisme.org/wp-content/uploads/2019/10/Discurs-Mayka_06102019.pdf

Milions de gràcies a la Cooperativa Agrícola

Volem agrair especialment les paraules que ens van dedicar des de la Cooperativa Agrícola d’Arenys de Mar, que ha confiat en nosaltres per a la cessió d’aquest espai que ens feia tanta falta: “Tot el mèrit és de la Fundació Junts Autisme, nosaltres teníem un edifici que estava en desús, que estava buit, que s’estava degradant. El que hem fet nosaltres no té mèrit, sinó el que té mèrit és el que feu vosaltres, teniu un projecte molt maco i molt útil i nosaltres estem molt contents de donar-vos suport”. Moltíssimes gràcies per la confiança!

A l’acte també hi va assistir l’alcaldessa d’Arenys, Anabel Moreno Nogué., que també ens va dedicar unes paraules: “Sempre us hem intentat ajudar, sempre estarem al vostre costat, la cessió de La Raureta aviat serà una realitat i estem molt contents de que Junts Autisme cada cop creixi més, que cada vegada tingueu més espais que cada vegada tingueu més gent al vostre voltant ajudant-vos. Nosaltres estarem sempre al vostre costat, amb tot allò que necessiteu”.

https://www.juntsautisme.org/contentes-inauguracio-lespai-cooperativa/

Esperem que s’acompleixin totes les expectatives.

QUE EN SABEM DELS AUTORS DE LA DECORACIÓ DE LA BOTIGA DANÉS D’ARENYS DE MAR?.

Degustaven una taca de xocolata, l’un amb nata i l’altre sense, el Pere Albert Carreño, i el Juan Navazo Montero, al interior de la pastisseria Danés a la Rambla Riera del Bisbe Francesc de Pol i Baralt (Arenys de Mar, 1854 - Girona, 1914), 41

Comprava – cal fer-ho i és de justícia - Coquetes d’Arenys, llegia que es fan amb pasta de full arrebossada de sucre caramel·litzat al forn, tenen forma ovalada i allargada, el resultat és una menja molt cruixent, i es recomana consumir-les acompanyant una crema catalana, confitures, mató amb mel o gelat.

Em sorprenia - relativament, encara som al REINO DE ESPAÑA – no trobar cap dada dels autors de la magnifica decoració d’aire modernista, i en demanaré informació a la botiga.

http://www.danes1944.com/es/historia

Per descomptat, si en teniu informació agrairem que ens la feu arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

MASIA DE CAL SANT MIQUEL. SANTA MARIA D'OLÓ. EL MOIANÈS.

Plovia com si s’hagués d’acabar el món quan retratàvem la casa de Sant Miquel d’Oló, des de la refeta capella homónima, Patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'una masia coberta a doble vessant, sent però, la part est, més ampla i llarga. La cara de ponent presenta una portalada de mig punt obrada amb grans i allargades dovelles, i dues finestres, dues de les quals estan ben delimitades amb pedra. La finestra més gran té a la part superior la data de 1735. Un estrep apuntala el mur de la cara de ponent. El cantó de migdia presenta set obertures -finestres- de diferents dimensions obrades amb totxo. La finestra més gran té un arc de descàrrega. L'aparell és força regular, els carreus es disposen en filades i estan units amb morter.

La descripció – com acostuma a succeir en massa ocasions al portal de la Generalitat de ‘Barcelona’ - ens parla d’un passat força allunyat.
http://onabages.cat/21638/entrevista-a-oriol-garriga-impulsor-del-celler-sant-miquel-dolo

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/12/sant-miquel-dolo-is-not-dream-santa.html

La casa s’està refent, com podreu veure en la fotografia.

Ens podeu ajudar a interpretar el grafisme de l’escut que hi ha damunt la porta?. Gràcies, coneixercataunya@gmail.com

Abans d’acomiadar-nos de l’Oriol Garriga Solsona, ens proveíem d’algunes de les referencies del Celler de Sant Esteve d’Oló, l’Escletxa i l’Entre Mans i el Sotabosc, que hem compartir aquest Nadal, amb la família i alguns amics. Gaudir dels vins d’aquest celler és un do de Déu, Cohèlet (Eclesiastès), 12 : “ el millor que pot fer l’home és alegrar-se i passar bé la vida. Menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball és un do de Déu.

No us priveu d’aquest plaer, i preneu-ne bona nota; Mas de Sant Miquel s/n · Santa Maria d’Oló 08273 · Moianès (Barcelona) · 637 05 10 78 · info@cellersantmiqueldolo.com · www.cellersantmiqueldolo.com

SANTUARI DE LORETO. TARRAGONA

El Pere Albert Carreño retratava el singularíssim edifici del Santuari de Nostra Senyora de Loreto, al terme de Tarragona.

Juan Bautista Zaragoza Albi (Tarragona, 27.IX.1912 – 23.VIII.2006) va ser l’autor de l’edifici del Santuari de Nostra Senyora de Loreto ; el pare Mario Buonnano, responsable de la comunidad de los Padres Rogacionistas, recordava que l’any 1954 es va adquirir el terreny on havia estat l’ermita, tret a subhasta, i va ser adjudicada al doctor Josep Adserà Martorell [ Tarragona, 1923 - 2005 ], President del Centre de Graduats , que la va cedir a favor de l’Arquebisbat.

El projecte de l’ermita va ser realitzat per l’arquitecte Juan Bautista Zaragoza Albi (Tarragona, 27.IX.1912 – 23.VIII.2006)

Atès que al REINO DE ESPAÑA – aleshores gestionat pel dictador Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 4 de desembre de 1892-Madrid, 20 de novembre de 1975) la Verge de Loreto és la patrona de l’aviació, l’edifici simula un hangar i la torre un far de guia per avions.

«Quan l’any 1957 es va posar la primera pedra, l’arquebisbe Josep Pont i Gol (Bellpuig, Urgell, 9 d'abril de 1907 - Solsona, 4 d'octubre de 1995) va declarar l’església com a santuari».

Pensem que les advocacions religioses NO s’haurien relacionar amb activitats que NO TENEN l’acompliment del missatge evangèlic entre els seus fins.

Hi ha una bona part de fidels catòlics que insisteixen en que associar als Àngels, i fins a la mateixa Mare de Déu, com a ‘protectora’ d’aquells que colpegen, fereixen, maltracten, injurien als seus conciutadans, és una blasfèmia que reclama l’immediat càstig de Déu,

L’Església catòlica Universal – no lògicament la jerarquia nacionalcatòlica – ja triguen en reivindicar aquesta ‘higiènica’ separació entre la repressió i determinades advocacions religioses.