ESTACIÓ ENOLÒGICA DE REUS. EL CAMP JUSSÀ

La capital del Camp jussà, té els trets característics d’un ‘ciutat’, que es relacionen més amb la cultura i d’una forma amplia amb la civilització, que en la grollera assimilació d’aquest títol , per raó de la seva grandària i/o nombre d’habitants.

Val a dir que dissortadament aquí, com per arreu de Catalunya, està molt viva la sensació de ‘perdre pistonada’ , accentuada amb la gravíssima crisis econòmica que generaven – una vegada més – les elits estultes i corruptes de la mal dita ‘política’.

Retratava un dels edificis que simbolitza com pocs aquell ‘Reus, Paris, Londres’ que enorgullia legítimament als reusencs.

Les estacions enològiques es van crear en el moment de replantació de vinya americana, després de la coneguda plaga de la fil•loxera que curiosament va arribar accidentalment a Europa l'any 1860, en un carregament de cep americà, immune a l'oïdi, un petit fong que produeix a les fulles una mena de cendra, que anava cap a França.

La fil•loxera s'estengué ràpidament, primer lògicament per la República francesa, i davant la impotència dels agricultors per aturar la plaga, en relativament poc temps s'escampà arreu d'Europa.

Claudio Oliveras Massó (1870-1947), va ser el primer director de l’ Estació Enològica de Reus, la més gran del REINO DE ESPAÑA, dotada amb la tecnologia i les instal•lacions més modernes. Els edificis, construïts amb maó vist, sobre un sòcol de pedra, en l'estil modernista floral domenequià, tenen diferents alçades i usos: oficines, aules, laboratoris... En destaquen el pavelló central, que acollia els antics habitatges i oficines, de tres pisos i torratxa - on se situaven els aparells meteorològics- i la reixa de tancament, amb pilars coronats i esferes de mosaic romà. A la decoració hi destaquen els elements de la terra -raïm, magranes, olives- i els símbols monàrquics, escuts i corones que es repeteixen arreu, ja que la construcció va ser sufragada pel Ministeri de Foment durant el regnat d'Alfons XIII. Actualment acull instal•lacions de l'INCAVI i del Consell Comarcal del Baix Camp.

El conjunt d’edificis s’aixecava entre 1906 i 1910, per l’arquitecte Municipal de Reus, Pere Caselles i Tarrats (Reus, 1 de novembre de 1864 - 28 de juliol de 1936) en territori desamortitzat del convent de Sant Joan, com a seu d'una Escola Nacional d'Agricultura.

Actualment depèn de l’ Institut Català de la Vinya i el Vi de la Generalitat de ‘Barcelona’, i és una de les dues estacions enològiques d'anàlisi de Catalunya, ex aequo amb la de Vilafranca del Penedès.