TINES DELS MANXONS. CALLUS

Les tines exemptes – situades fora del mas, al camp - apareixen al Bages –i curiosament només en alguns indrets d'aquesta comarca- a finals dels segle XVIII, i la seva utilització es perllongarà al llarg del segle XIX; son la conseqüència de la gran demanda de vins i licors –preferentment de les colònies americanes-, que va comportar una gran expansió agrària, que va empènyer a bona part dels propietaris a rompré els boscos, i a plantar mitjançant el sistema de feixes, camps i turons fins aleshores considerats marginals.

El raïm es premsava al peu de la vinya i posteriorment es transportava fins al celler. Amb aquest sistema s'aconseguia reduir notablement el volum que s'havia de transportar, i conseqüentment, les despeses que se'n derivaven.

Hi ha noms de lloc que inevitablement associem a fets, emocions, activitats,... i en algun moment de la història de la humanitat BAGES i VI s’associaven al mateix nivell que Paris i el l’amor; Madrid amb l’estultícia i la corrupció; Reus amb la intel•ligència i els negocis; Barcelona amb la modernitat,...

Retratava el Conjunt de 8 tines conegudes com dels Manxons, a Callús, a la comarca del Bages, en un dels camins que porten a la Catalunya interior, al ‘Forat negre’.

La major part de les construccions són fetes de pedra, morter de calç i impermeabilitzades a l'interior amb cairons. La coberta és de teules, algunes de les construccions on es troben els dipòsits presenten reformes que calgut fer al llarg del temps, i per tant els acabats són fets de maons més moderns i en alguna de les parets de la part baixa fins i tot es pot observar la presència de tapial.

Cada un dels dipòsits o tines es troba dins la seva pròpia estructura i/o construcció, que es feia servir per guardar les eines, i eventualment per aixoplugar-s’hi en cas de pluja.

Presenten dues entrades una a la part superior per on s'entrava la verema i una a la part més baixa.

Algú ens hauria d’explicar la raó que va portar a replantar la vinya al Penedès, al Priorat, o Alella al Maresme, i no llevat de la zona d’Artés al Bages, l’explicació de la ‘industrialització’ que començava tímidament a mitjans del segle XIX a Callús, és del tot insuficient.