SANT ESTEVE D’ALÀS. ALÀS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ

La demografia ens explica que el màxim de població s’assolia en el cens de 1857 amb 1326 ànimes, i que es mantindrà per damunt del miler fins a darreries del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ), el genocidi contra Catalunya, i el segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco ) comportaran un degoteig constant de població, que lluny de trobar aturador amb la ‘Democraciola’ que sorgia a la mort del sàtrapa s’ha agreujat – si això era possible – fins assolir els 376 habitants al tancament de l’any 2012.

La Rosa Ventura Cutrina i en Xavier Casadó Colom, em feien arribar un enllaç de la seva visita al poble d’Alàs, al terme d’Alàs i Cerc, a la comarca de l’ Urgell sobirà, en el que recollien imatges de l’església parroquial dedicada a Sant Esteve, s’explica que el temple era originàriament romànic, però que va ser molt modificat - amb els ‘diners d’Amèrica - , tant que és difícil descriure l'estructura de l'església romànica.

És d'una nau i absis angular arrodonit.

Té la bau coberta amb volta de creueria, amb uns arcs torals que no arriben a terra, porta adovellada, amb grans dovelles, al frontis actual.

El campanar és una torre quadrada de 3,60 metres x 4,50metres.

Recollim pel que fa al topònim la tesis d’un origen iber que té en el mot basc iratze ‘ falguera’ la seva concreció, la tesis d’un origen del llatí vulgar CERCU, que provindria del llatí clàssic QUERCU ʻalzina, roureʼ, en el cas de Cerc, citat en la documentació antiga Cerco (Segle IX), vindria a confirmar aquesta hipòtesis.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com