Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, fins a la mal dita església de planta rectangular, volta de canó, absis semicircular i campanar de cadireta reconvertit en torre, coneguda com Sant Martí Vell, amb l’agudesa mental que ens caracteritza com a nació, un adjectiu Vell, implica l’existència relativament propera d’un Sant Martí Nou, que no sabíem trobar en la relació de ‘monuments’ del terme de Santa Pau de 49,04 km².
Llegia que va ser edificada molt abans del segle X, i fou consagrada l'any 989, pel bisbe de Girona Gotmar III, hi ha però , llegendes i tradicions que situen els seus inicis en època visigòtica.
De la primitiva fàbrica romànica, de carreus molt ben escairats, una sola nau i un sol absis amb arc triomfal del que surt una línia d'impostes, poca cosa en resta avui.
L’esglésiola ha estat molt reformada al llarg dels segles, es va construir un cor, la sagristia i una pallissa que amaga part de la façana.
Sobre la porta d'entrada hi ha unes inscripcions posteriors
De l’interior – on no podíem accedir - llegia que la volta és apuntada, i que troba enguixada i pintada. L'altar també és de guix, de línies neoclàssiques. Hi són venerats cinc Sants de fàbrica olotina: el Sagrat Cor, Sant Martí, Santa Apol•lònia, Santa Margarida i la Verge de la Salut. Sota l'actual altar s'han realitzat recerques arqueològiques per tal de trobar la base d'un possible monument pagà.
El fossar està al costat de l’absis.
Ens agradarà tenir noticies de Sant Martí ‘nou’, a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario