L’ESGLÉSIA INVISIBLE DE LA COLÒNIA D’ANTIUS. CALLÚS, BAGES

M’arribava fins la Colònia d’Antius, el topònim acabat amb s, ens porta a pensar que allò que es documentava al segle XII, més que una ‘masia’ com la coneixem ara , era un petit nucli de població.

L’enciclopèdia recull que desaparegueren progressivament els serveis a partir de la dècada del 1970 , i que l’últim fou l’església – de la que no en diu l’advocació - l’any 1982. – D’aquest edifici religiós de la colònia d’Antius en demanaré informació a l’Arxiu Gavin

Es tracta d'un complex construït amb maons d'obra vista, amb el cos principal de planta rectangular i tres pisos amb diverses finestres a les façanes que permeten la il•luminació interior.

Es pot observar la presència d'una torre de planta quadrada acabada amb una teulada de 4 vessants, i una xemeneia de planta rodona característica d'aquest tipus d'edificis industrials sobresurt sobre la resta.

Llegia que disposava de botiga, fonda, barberia, cafè-teatre, escola, església - la informació que faciliten a l’Ajuntament, parla únicament de: la fàbrica, la casa dels directors, i els habitatges dels treballadors que es veien abandonats el dia de la meva visita.

A l'exterior de la finca hi ha una zona enjardinada que com la resta dels equipaments no té manteniment.

La fàbrica arribà a tenir 140 treballadors i 6500 fusos, a principis del segle XX es construïren els habitatges pels treballadors.

Les Colònies del Cardener amb l’excepció de la de Palà de Torruella, no son equiparables a les seves homònimes del Llobregat i/o del Ter en cap sentit, molt especialment però , en la seva concepció com a lloc de ‘quasi reclusió’. La Colònia Sedó d’Esparreguera n’és encara avui una mostra quasi perfecta.