RENTADORS PÚBLICS DE PRATDIP

Baixava del vehicle desprès d’assegurar-me que no hi havia cap DIP, bestiola que campeja a l’escut del poble , i que Joan Perucho i Gutierres-Duque (barri de Gràcia de Barcelona, 7 de novembre de 1920 - 28 d'octubre de 2003), va descriure en la seva obra ‘les històries naturals’, feta quan exercia de jutge a Falset en els anys ‘triomfals’ més crus que el feixisme regalava a les terres catalanes; volia retratar els rentadors que possiblement encara donaven servei, quan es publicava a bombo i plateret, la novel•la que lluny de portar visitants ha tenyit el poble i la serralada d’un mal averany de difícil i/o d’impossible oblit. Actualment es conserva un cobert amb una mida de 28 metres de llarg per 4 metres d'ample, sota les seves arcades hi ha el rentador accessible també des del carrer.

Insistíem en altres possibles explicacions al topònim que s’ajusten més a la naturalesa descriptiva :

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997, admesa la tesis "Ip" en defensa una etimologia ibero-basca ("ibi") que indicaria la noció de riu o lloc amb aigua fet que es correspon a l'emplaçament geogràfic de Pratdip: al fons d'una vall amb nombroses fons i l'existència documentada de molins.

També la hipòtesis que partint del mot banâdir ‘ els ports’ , com recull també Pere Balañà i Abadia, integraria a l’adverbi llati prae, ‘davant’, i ens donaria una descripció molt concreta de la ubicació del poble.

Hi encara podem ressenyar que quan s’ho veien tot perdut els àrabs deixaven al seu darrere – en indrets com aquest- i amb la missió d’assegurar la retirada de les tropes, petits col•lectius de guerrers seleccionats, tant per la seva destresa militar, com per la seva fe, que lluitaven amb la ferocitat i l’astúcia dels llops.

La història dels gossos vampirs – gràcies a la tècnica ‘investigadora’ del copiar/pegar que tant agrada al Ministerio de Incultura y Odio Racial - ha degenerat fins a situar-se en els primers llocs de les pàgines d’estultícia a internet.