L’ Àngela Llop Farré publicava
una fotografia d’aquesta esglesiola que mantindria la seva categoria de parròquia
fins a les darreries del segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco ); el topònim
derivat del llatí montanea
‘muntanya’ amb el sufix diminutiu –icellu,
es podria llegir com Sant Joan de la Muntanyeta.
A l'Acta de
consagració de la Seu d'Urgell, al segle
IX, apareix escrit Montanione, o
sia, també un diminutiu de montanea;
més tard es troben documentades les formes Montanocell
i Montanicell, que representen la
substitució del sufix diminutiu -ōne
pel seu equivalent -icĕllu (cf. BDC,
xi, 22).
La descripció
tècnica ens diu ; edifici d'una sola nau de murs lleugerament convergents,
encapçalat per un absis semicircular obert al costat de llevant, el qual
s'uneix directament a la nau sense que hi hagi cap plec de reducció entre tots
dos elements arquitectònics, diferenciats només per les mides de la nau,
lleugerament més ample que l'absis. La nau és coberta amb una volta de canó
lleugerament apuntada, reforçada per dos arcs torals que es recolzen en uns
ressalts encastats als murs perimetrals; l'absis, atè el seu perímetre
semicircular, accepta una volta de quart d'esfera. L'església és il·luminada
per quatre finestres, de les quals només dues (la del centre de l'absis i la
del mur meridional) semblen originals. Aquestes, d'idèntiques característiques,
s'obren amb doble esqueixada i són rematades amb arcs de mig punt, fetes amb
dovelles de pedra tosca. Les dues restants, refetes, són espitlleres i s'obren
al mur de ponent i a l'inici del mur meridional, a frec de l'absis. La porta,
rematada amb un simple arc de mig punt adovellat, fet, com els arcs de les
finestres, amb pedra tosca, dóna entrada a la capella al capdavall del mur
meridional. Exteriorment la nau presenta una coberta de pissarra de doble
vessant. D'altra banda, el mur de ponent és coronat amb un petit campanar
d'espadanya d'una sola obertura, refet posteriorment. Els paraments presenten
un fris continu d'arcuacions sobre petites mènsules que circumda la part
superior de l'absis, sota el ràfec de la teulada. L'aparell és de blocs de
pedra tosca, més ben escairats a les cantonades. L'edifici és reforçat per un
contrafort construït per salvar la integritat de l'edifici. A l'interior de
l'edifici hi ha dos suports de llàntia, de fusta, a l'arc toral més proper a
l'absis. Als peus hi ha un cor de fusta que porta la data 1571. La nau i
l'absis presenten un arrebossat força malmès a causa de les humitats. Malgrat
la decoració llombarda que hi ha a la capçalera, els estudiosos Francesc
Junyent i Alexandre Mazcuñán, afirmen que l'església de Sant Joan de
Montanissell és una obra que es pot datar al segle XII.
Cap a 1990
es va dur a terme una restauració consistent a substituir la coberta de llosa
per una nova teulada a base de llosetes de pissarra i a reconstruir part de la
volta de l'absis.
La presència
de la vinya en aquestes terres de l’ Urgell sobirà, havia estat molt habitual
fins l’arribada de la fil·loxera, i és
la manifestació palesa de l’escalfament
planetari, que entre d’altres canvis , comporta que el conreu sigui viable en
terres situades cada cop més al nord.
No hay comentarios:
Publicar un comentario