Ens arribàvem des de la nostra ‘base’ de Cambrils, fins al complex sanitari dit ara ‘ Institut Pere Mata’ , en record del metge Pere Mata Fontanet ( Reus, 13 de juliol del 1811- Madrid, 27 de maig de 1877) que va ser alcalde de Reus, diputat, secretari de les Corts i catedràtic de Toxicologia a Madrid, essent el primer a introduir l'ensenyament de la Psiquiatria a la Universitat.
El cable per la façana sembla que venia imposat per la màxima autoritat del REINO DE ESPAÑA en qüestions de menystenir i degradar el Patrimoni Cultural a Catalunya
Concebut com a miniciutat, per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner entre el 1897 i el 1919, és una de les joies del modernisme de Catalunya.
L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, construït pel mateix arquitecte en una primera fase entre els anys 1902 i 1913, la segona a la seva mort fou realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura (Barcelona, 1881 – Lleida, 1962) a partir de 1920, té una claríssima influència d’aquest singular edifici reusenc.
S’explica com a causa de la seva construcció la conscienciació social, i política, en relació al tracte que rebien al REINO DE ESPAÑA els malalts mentals, a la segona meitat del segle XIX.
El cert però, es que la proximitat amb Europa, feia insostenible el model de manicomis – i d’atenció als malats – que es tenia com a ‘normal’, i que a dia d’avui comporta que des del MINISTERIO DE EDUCACION es defensi mantenir les corrides de braus, i restringir l’educació als fills dels obrers.
Reus per donar resposta a la carència de serveis públics adequats per a fer front a aquesta necessitat, es planteja a finals del segle XIX, aixecar per iniciativa del Dr. Emili Briansó Planes (Reus 1863 – 1923 ) i d'altres promotors reusencs que van aportar el capital necessari per a la seva construcció, constituint una societat anònima per a aconseguir-ho el Manicomi de Reus
Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) amic de Pau Font de Rubinat, (Reus el 5 d'octubre de 1860 - 1948) primer president del Consell d'Administració del Manicomi de Reus, va ser l'arquitecte seleccionat per a desenvolupar el conjunt arquitectònic, seguint els criteris assistencials més avançats d'Europa.
L’any 1875 el REINO DE ESPAÑA publica un decret pel qual els manicomis privats estaven obligats a auxiliar l'assistència pública que, mitjançant pagament concertat a través de les Juntes Provincials (Diputacions) i Municipals, es faria càrrec del cost del seu tractament.
L’any 1910 el Manicomi de Reus va canviar el seu nom pel d' Institut Pere Mata, en record del metge Pere Mata Fontanet.
Podreu caminar perfectament drets pel mal dit – com a conseqüència de la síndrome d’Estocolm - Baix Camp; quan va ser possible enraonar i escriure en llengua catalana – cosa que no va succeir ahir, malgrat ho digui el Rei – enlloc de recuperar les paraules sobirà i jussà , es va acceptar la traducció dels termes castellans ALTO / BAJO, no sabem si de grat o per força, i ens temem que fos pel segon motiu, i així fins al dia d’avui. Ho explicitem perquè el seu ús – el de sobirà i jussà – no està tipificat com un desordre mental, almenys fins a dia d’avui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario