No us posareu dades de la població a un i altre lloc, perquè el caràcter cefalopòdic de Catalunya, calcat de la còpia més dolenta del REINO DE ESPAÑA és prou evident i notori.
Anava des de Pratdip, població situada a la zona sobirana del Camp, fins a Llaberia, adscrita ja al terme de Tivissa, i per tant a la comarca de la Ribera d’Ebre.
A la carretera estretíssima cedia el pas a un motorista d’edat que amb la seva harley volia fer un recorregut inhabitual, a un quilòmetre escassament del poble, el trobava per terra com a conseqüència de l’ensurt de trobar-se un vehicle que venia de tornada. Li rentàvem les ferides amb aigua de Santa Marina, i a Llaberia li posaven betadine, ni ell , ni la motocicleta patien cap dany de gravetat, una més per explicar, oi ?.
No es disposa a la població de connexió a la xarxa ‘pública’ de llum, fa anys se’ls feia una instal•lació de plaques solars que cobreixen únicament un consum bàsic, quan hi ha poques persones al poble, a l’estiu l’ús de l’abadia o casa rectoral per a dur a terme colònies per infants i/o joves, i la presència d’alguns dels antics veïns i/o propietaris , amb les inevitables, neveres, televisors, ... obliguen a disposar de sistemes de generació ‘autònoma’. L’aigua és un altre problema – i no petit – en un context en que l’autosuficiència depèn en bona mesura de les circumstancies climatològiques.
L’església dels segles XII i XIII està sota l’advocació de sant Joan Degollat.
Llaberia ‘ la riberenca ‘ està prop del Cel , però molt lluny de Barcelona
No hay comentarios:
Publicar un comentario