La Congregación de los Hermanos Gabrielistas o Montfortianos, en 1915 adquirieron la espaciosa finca de «Can Valls», en el municipio de Sant Vicenç de Montalt, cerca de Caldetas a la que trasladaron su casa general en España, y en la que hasta 1936 recibieron su formación júniores, novicios y escolásticos.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3482/rec/10
Ens agradarà tenir noticia de l'autor de l'edifici a l'email castellardiari@gmail.com. En aquella època algunes congregacions religioses, tenien els seus propis arquitectes.
En julio de 1936, «Can Valls» se convirtió en casa refugio de los Hermanos de la Provincia, pasando detenidos en ella las primeras semanas. Pero el 7 de noviembre de 1936, un centenar de milicianos de la FAI invadieron la casa y en un autobús se llevaron presos a la checa de San Elías de Barcelona a todos los Hermanos mayores de 18 años (44, más el Padre capellán). Los estudiantes más jóvenes fueron llevados a centros de asistencia social, y los mayores permanecieron en «Can Valls», bajo el control de un comité rojo, dedicándolos a la explotación de la finca.http://hispaniamartyr.org/Martires/14_9_Gabrielistas.pdf
La torre estava adossada a l'edifici del convent. La porta i les finestres que té són petites. Està coronada amb merlets que en general s'han conservat en molt bon estat excepte a la banda enderrocada per Núñez y Navarro. Formalment compleix amb la tipologia habitual de les torres del segle XVI. A partir del segle XVII es va reformar ja que els matacans voltegen tot el terrat. Les altres característiques d'aspecte més tècnic fan referència, per exemple, a la porta d'entrada, que està situada a una certa alçada, per a una millor defensa o com les torres eren en general amb baixos i de dues plantes comunicades per una escala de cargol, amb graons i volta de pedra -més endavant es farien amb rajoles-. Per a la construcció d'aquestes torres s'empra la pedra i el morter de calç.
Llegia que aquestes torres durant els segles XVI i XVII servien de defensa contra els corsaris del Mediterrani, després del segle XVIII, els monarques manaven destruir-les perquè foren utilitzades contra ells. Està clar que els encarregats de fer aquesta tasca d’enderrocar les torres, eren uns inútils i uns corruptes si atenem al resultat de l’encàrrec que rebien dels sàtrapes de l’època.
La torre es salvava de la destrucció per una acció heroica; l'any 1976, essent l'alcalde Joan Tornes i Sancho, , davant l’intent de Núñez y Navarro d’enderrocar la torre de Can Valls i edificar al parc (advertits per un pagès del Sot del Camp), membres de l’ajuntament es varen personar davant les excavadores i van impedir-ne la destrucció.
Entre aquests, hi
havia el secretari Ramón Colomé, l'advocat i historiador Josep Maria Pons i Guri (Arenys de Mar, 16 de juny de 1909 - 23 de
desembre de 2005, un guàrdia civil d’Arenys de Mar requerit per l’ajuntament i
la secretària d’aquell moment, l’Assumpta Comas, que, màquina d’escriure en mà,
anava fent un inventari per poder conservar el patrimoni.
https://www.svmontalt.cat/ARXIUS/2022/BIBLIO/DOCUMENTS/5_cases_amb_historia.pdf
Ens agradarà tenir noticia a l'email castellardiari@gmail.com de les dades noms, cognoms - patern i matern - lloc i data de naixement i traspàs de TOTS els que participaven en aquella acció memorable.
Darrerament els articles sobre Patrimoni han estat considerats OFENSIUS I/O PERILLOSOS per FACHAVOX que ens ha “ estirat les orelles “, i ens amenaça amb tancar-nos la pàgina. Si això succeís – no deixarem de publicar en llengua catalana -, el nostre infinit agraïment a tots els que ens llegiu o ens heu llegit al llarg d’aquest anys.
El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació” a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,.., els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes, i deixin de perdre el temps, la “ sensació” de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és ex-aequo
Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic , el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament a la Comunitat andalusa, tindria més sentit, oi?
https://www.guimera.blog/tribuna/eleccions-europees-esperar-i-veure/
Els Partits “ caïnites”
signaven un pacte per renovar la cúpula del Poder Judicial.
Intuïm que la “
lletra menuda “ inclou una amnistia per
als que feien lawfare
Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i com es diu a Romans, 12 ; esperem que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga, diu el Senyor.
Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
No hay comentarios:
Publicar un comentario