viernes, 29 de enero de 2021

CAN MAHOLÀ DE LLIGORDÀ. BEUDA. LA GARROTXA. GIRONA

 

L’Olga Sacrest   Roca pública una fotografia del Casal  de Can Maholà , que forma part del poble disseminat de Lligordà, al terme de Beuda, a la comarca de la Garriotxa,  estant el seu nucli presidit per l'església romànica de Sant Pere.




Can Maholà , dit en ocasions Can Maular,  s'alça damunt d'un turó i fou casal fortificat.


L’Olga Sacrest   Roca l’havia retratat a la dècada dels 80 del segle XX





Patrimoni Gencat explica que és  un edifici de planta irregular, amb un ampli cos central d'estructura rectangular i teulat a dues aigües, amb els vessants vers les façanes laterals; disposa de baixos i dos pisos superiors.


Annexa al casal hi ha la casa dels masovers, que té el teulat a dues aigües, disposant de baixos, pis i golfes.


A l'angle Nord-est d'aquest conjunt es pot veure una torre sobrealçada que possiblement s'utilitzà com a colomar.


L'aparell constructiu de Can Maular és ric, utilitzant carreus ben treballats per fer les obertures i els cantoners.


Una àmplia eixida va ser construïda a l'angle sud-oest i correspon a una ampliació posterior a la fàbrica primitiva.


La primera datació que se'n té és de fa 800 anys, en un pergamí. I la primera persona de qui es té constància en relació amb la casa és Bartomeu Maholà, que el 13 de febrer de 1148 va obtenir la custòdia d'unes terres. Però no va ser fins al 1507 que les persones que hi vivien van aconseguir-ne la plena propietat: va ser Margarida Maholà, que va aconseguir la directa senyoria de la casa.


 L'aspecte que té actualment és fruit bàsicament dels canvis fets durant el segle XVIII.


A darreries  del segle XX es va refer tota l'estructura de la casa, des dels fonaments fins a la teulada, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com  el promotor/s i de l’autor, noms  cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, ... , vaja, les dades bàsiques i mínimes que s’acostumen a fer públiques en el països civilitzats.

 

Un dels episodis històrics més rellevants en què es van veure involucrats els habitants d'aquestes terres va ser la Guerra del Francès (1808-1814).


Després de la guerra  en què fou assassinat Ramon Maholà i Llongarriu, la masia fou fortificada, i avui en dia encara conserva dues torretes o garites de vigilància.


La Revista de Girona dedicada un article a la casa :

http://www.revistadegirona.cat/recursos/1999/0194_101.pdf?fbclid=IwAR1XbdnNRvthg5jEg1biA0u2k7S4XTxAaDYquHBXlCrATEN-wCmDPLFOcx8


La casa en l’actualitat acull turisme rural:

  http://www.canmahola.com/


Quan al topònim Lligordà ens diu el diccionari català valència balear;  d’etimologia  incerta. Segons Francesc Montsalvatge i Fossas (Olot, 28 d'agost de 1853 - Girona, 30 de juny del 1917) e Not. hist. x, 270, en certs documents vells el nom de Lligordà apareix escrit Ligurdunum, i ell creu que aquesta forma ha d'interpretar-se com a composta de Ligur i del cèltic dunum i significaria, per tant, ‘fortalesa o castell dels ligurs’. Però és dubtós que en cap document no aparegui la forma Ligurdunum, i en canvi apareixen moltes variants del nom de Lligordà que totes tenen per vocal tònica la a: Ligordano (a. 1362), Ligurdano (a. 1231), Logordano (a. 1175), Logorzano (a. 1166), Logordani (a. 1079), formes citades per Botet Geogr. Gir. 743; Logurciano (a. 1027), Ligurciano (a. 1027), Logordano (a. 1017), Ligordanum (a. 1017), Lugorzano (a. 978), Lugurzano (a. 971), formes citades per Aebischer Topon. 102. El mateix Aebischer opina que aquesta varietat de grafies és un indici de la dificultat existent per a esbrinar l'origen del mot; ell creu probable que es tracti d'un mot amb el sufix llatí -ānu, de radical potser també llatí (Licurtianu?, Lucurtianu?) o potser gàl·lic, però sempre molt obscur.


Respecte de Beuda llegim ; etimològicament probablement d'origen pre-romà. Els documents antics donen aquestes variants del nom: Beute, Boveta, Beiuta i Bebeta (a. 1002); Beuda (a. 1020); Bevita (a. 1027); Belda (a. 1362). Aebischer Topon. 24 cita una forma Bobeta com a documentada l'any 1002, i a base de la dita forma assenyala la possibilitat que Beuda sigui una feminització de *Bobeto, parent del nom Bobo que duu Förstermann Altd. Nb. i, 317. Però Bobeta és probablement una errada per Bebeta.


Si podeu accedir al diccionari filològic i/o a l’Onomasticon Cataloniae  del mestre, Joan Coromines i Vigneaux Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), sou pregats de fer-nos arribar les seves conclusions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , entre la Covid.19 i les restriccions imposades a les consultes segons ens diuen per la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA ,  ho tenim difícil per fer-ho nosaltres.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

 


 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  afegim la intercessió de l’Apòstol  Sant Pere,   davant la Altíssim  ,  i confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

No hay comentarios:

Publicar un comentario