EDIFICI DE L’ESCOLA LANASPA-GIRALT - ANTIGA ESCOLA MONTSERRAT - AL CARRER DE MARTÍ DIEZ DE LIATZASOLO DE TERRASSA.

 

De tornada del meu infructuós viatge a Terrassa – les meves botes encara no estan “ reparades “ , m’aturava a retratar la que havia estat seu de l’Escola Lanaspa- Giralt al carrer de Martí Díez de Liatzasolo. Guipúzcoa, c. 1500 – Barcelona, 8.VIII.1583. Escultor.

La seva obra més coneguda és el Sant Sepulcre conservat a l'església del Sant Esperit de Terrassa, realitzat en alabastre entre 1539 i 1541, amb la signatura al sudari “Opus Martini Diez de Liatzasolo 1544”, on l'artista mostra la seva habilitat tècnica i la seva capacitat expressiva, que va fer pensar, erròniament, en una formació italiana de l’escultor.

Matiso l’afirmació “infructuós viatge a Terrassa” , que cal entendre circumscrit estrictament a fet que les meves botes encara no estan “ reparades " per Resolargrip   https://resolargrip.com/

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2023/03/mercat-de-la-independencia-terrassa.html

El viatge em permetia “ exercitar de nou  “ el meu bon costum de passejar – cosa molt indicada per a recuperar-se de la quimioteràpia - , i sobretot per retratar alguns edificis que desprès – com el cas de l’Escola Lanaspa- Giralt al carrer de Martí Díez de Liatzasolo – seran objecte de publicació.

Demanava, seguint el consell del bon amic Valentí Pons Toujuse,  ajuda a l’ Arxiu Històric de Terrassa, i m’enviaven informació gràfica , que confirma l’autoria de l’edifici de l’escola Montserrat, promoguda per Josep Lanaspa i Torreguitart, (1887-1978), i dissenyada  per l’arquitecte Ignasi Puigjaner i Bagaria (Barcelona, 1914 — Saint-Cloud, Alts de Sena, 1984), del que ens agradarà rebre’n una imatge fotogràfica a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/ignasi-puigjaner-i-bagaria

El dimarts 25.4.2023, el Dr.  Francesc Pons Valladares,  del Servei d’Oncologia Mèdica  general, em donava bones noticies en la primera revisió desprès de la quimioteràpia, i em convocava  per a la segona quinzena d’agost.  

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a  l’email castellardiari@gmail.com

TENIU MÉS DADES DE LA CASA ARMENGOL?. SABADELL

 

Divendres 31.3.2023, mirava per la finestra, fa un dia ventós, i recordava una cançó  de la Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma, Mallorca, 27 d'abril de 1947 :

Aigo, vos demanam, aigo

i vós, senyor, mos dau vent

i mos girau ses espatlles

i fais com qui no mos sent.

 

A s'hort sa terra és eixuta,

s'ha mort tot el que hem sembrat,

es tarongers s'han 'secat,

es blat és mort i no és nat.

 

Abans, senyor, éreu flors,

ara, senyor, sols sou cards.

Abans, senyor, éreu amor,

ara s'amor s'ha assecat.

 

Abans, senyor, éreu horts,

ara, senyor, pols i vent.

Abans, senyor, éreu gent,

i ara, on és, on és sa gent?

En aquest enllaç la podreu escoltar.

https://www.youtube.com/watch?v=pIMu4k_byqY

 

https://www.google.com/search?rlz=1C1VDKB_esES972ES973&sxsrf=APwXEdd7P7BT62NLV8YTMGCNlA7URn5-NA:1680244381207&q=aigo.+youtube&spell=1&sa=X&ved=2ahUKEwj04-iLxoX-AhXIiFwKHZnEAI0QBSgAegQICBAB&biw=1366&bih=657&dpr=1#fpstate=ive&vld=cid:6d04d9cc,vid:pIMu4k_byqY

El Feliu Añaños Masllovet penjava una munió de fotografies de Sabadell, entre elles la casa Armengol, al número 30 de la Rambla.

Llegia que era un projecte de l’arquitecte Joaquim Manich i Comerma (1882 - 1976)

Fou un dels primers habitatges plurifamiliars de la ciutat. Va patir una reforma amb la que es van afegir els dos últims pisos. La planta baixa també va ser modificada, suprimint dos dels quatre arcs que hi havia a fi de col·locar-hi un aparador.

Edifici entre mitgeres format per planta baixa i quatre pisos que allotgen quatre habitatges. Sobresurt de l'edifici una voluminosa tribuna amb pilastres sobre la qual hi ha una balconada. Els materials de façana són l'estuc i la pedra emprada ornamentalment sobre les obertures i una orla al coronament. Segon i tercer pis amb balcó al qual s'accedeix per dues obertures i el quart pis presenta un balcó per a cada obertura.

Si el que diu a la placa de la façana  : "en aquesta casa l'11 de febrer de 1884 va néixer Francesc Armegol i Duran (1884-1931) President de la Secció Propagandista de la Sardana del Centre Català, primera entitat sardanista de Sabadell. Centanari de la sardana a Sabadell, 1906-2006", és cert, podria molt ben ser que  l’arquitecte Joaquim Manich i Comerma (1882 - 1976) fos l’autor de la remunta, però no de l’edifici original.

L’església té doctors, i Sabadell força gent docta, que esperem ens ajudin a esclarir-ho. Esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27694

M’explicava un home d’edat avançada que fa quatre dies com aquell que diu que els Partits -  mal dits – independentistes qualificaven MOLT negativament a l’aparell de justícia del REINO DE ESPAÑA.  I li semblava hipòcrita que ARA, amb la sentència contra Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 de octubre de 1970) Presidenta de Junts,  li atorguessin la MÀXIMA imparcialitat.

La reacció dels grups anticatalans, i àdhuc dels Partits col·laboracionistes però , li semblava “ normal”. 

No li  calen enemics a Catalunya – que en té, molts, i extremadament malvats – només amb les actuacions dels “ amics” ja estem condemnats pels segles dels segles.

 

ESGLÉSIA DE SANT FRANCESC XAVIER O DE SANTA ANNA. . SUQUETS. SUCS. LLEIDA.

 

El Valentí Pons Toujouse, m’enviava una fotografia  de l’Església advocada Sant Francesc Xavier, o segons altres versions , la gran Escuela Apostòlica de Santa Ana, de Suquets.

Llegia;  Església semicircular aïllada amb campanar prismàtic que forma part de l'heretat de Suquets. Planta baixa amb porxo d'arcs de mig punt. Sòcol de pedra artificial. Rajola rústica al paviment. Estucat a la façana i teula àrab. Detalls arquitectònics de maó. Embigat de fusta i llums de ferro. Detalls romàntics i vidrieria amb motius geomètrics. Hi ha esquerdes per falta de cura al sostre dels porxos i a la façana. Afegits neoclàssics.

Don Pepe -  José Irigoyen Rahola - hi apareixia pintat a les parets com un apòstol més.

https://unmon742175206.wordpress.com/tag/catalunya/

Per descomptat, cap dada de l’autor, com és mal costum en aquest dissortat reialme, si en teniu dades sou pregats de fer-nos-les saber a l’email castellardiari@gmail.com 

Rebia un email del Carlos Ticó Farré.

Hola,

 

Desconec l'autor de l'edificació, però els frescos o part dels frescos podrien ser de Miquel Farré i Albagés    (Barcelona, 1901 - 1978),  , de qui sóc net.

Capella de Suquets, Explotació Agrícola de Sucs, Lleida (1953)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Farr%C3%A9_i_Albag%C3%A9s

 

Un dia d'aquests m'hi arribaré a comprovar-ho.

 Us deixo un esbós d'una escena que en les anotacions apareix referenciat amb aquesta església.

 

Salutacions.

https://tunoetsdesolsona.wordpress.com/wp-content/uploads/2018/09/219075-text-de-larticle-326062-1-10-20110606-biografia-de-miquel-farre-i-albages.pdf

Hoy Suquets languidece bajo el sol de Poniente, una colonia muerta y desahabitada que cada día cae un poco más en el olvido. Las casas vacías y tapiadas son presa del vandalismo y la destrucción gratuita, la escuela vacía de toda actividad permanece como una simple caja de ladrillos sin ningún acceso, ni puertas ni ventanas permiten ya entrar en una escuela que seguro que transpiraba la rancia enseñanza de una época de tronado falangismo y catolicismo opresivo en blanco y negro.

 En la iglesia tampoco se puede entrar, no se puede rezar ni ver sus curiosas pinturas murales donde buscar un gran avión de pasajeros que Don Pepe se hizo pintar como muestra de su verdadera pasión.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L'ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU DE SUCS. LLEIDA

 El Valenti Pons Toujouse, m’enviava una fotografia  de l’Església advocada a l’Assumpció de la Marededéu, mal dita en ocasions Santa Maria.  

Llegia , edifici  entre mitgeres, d'una sola nau, d'estructura d'arc rebaixat, estucada i de campanar prismàtic. Motius neoclàssics a motllures i a façana exterior. Interior absolutament net, només pintat. Retaules de pintura moderna. Imatges de fusta i cel ras de plaques de guix. Sostre esfondrat en un sol lloc interior. Bigues de fusta i llistons de ferro que suporten el cel ras. Teula àrab.

Per descomptat, cap dada de l’autor, com és mal costum en aquest dissortat reialme, si en teniu dades sou pregats de fer-nos-les saber a l’email castellardiari@gmail.com  

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14431

MERCAT DE LA INDEPENDÈNCIA . TERRASSA

 M’arribava fins al Mercat de la Independència de Terrassa, un edifici modernista, obra dels arquitectes municipals Antoni Pascual i Carretero  (Terrassa, 1863 - Sant Boi de Llobregat, 7 d'octubre de 1929) entre  es anys 1904 i l’any  1906), i Melcior Vinyals i Muñoz] (Barcelona, 26 d'agost de 1878 - 1938), a partir d'aquell any i fins al 1908, en què es va inaugurar.

Portava les meves botes Salomon a ResolarGrip que té parada oberta al Mercat, i em deien que per 68€ em tornarien a posar soles, m’avisaran dins del mes d’abril per recollir-les.

Espero,  necessito comprovar si camino millor amb botes desprès del tractament de quimioteràpia  que em deixava seqüeles de la eritrodistesia  palmoplantar.   

Espero, que no em tornin a enredar :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/salomon-i-lobsolencencia-programada.html

Llegia que el Mercat , té planta de tres naus en forma de ventall i de mida desigual (de 70, 65 i 28 metres de llarg respectivament), que s'uneixen sota una gran lluerna. Té una superfície d'uns 3.400 m² a la planta principal i uns 1.500 m² a la planta subterrània, originàriament destinada a les cavalleries i actualment zona de serveis; la disposició en dues plantes s'explica pel desnivell existent entre el Raval i la Rambla. La seva estructura està formada per 50 columnes de ferro colat que aguanten una coberta que afavoreix l'entrada de la llum natural a través de 4.000 claraboies de vidre. Es tracta de l'estructura de ferro més gran de la ciutat, un concepte molt innovador a l'època de la construcció de l'edifici, ja que aleshores el ferro tan sols s'utilitzava com a element decoratiu.

A la tornada escoltava la sentència dictada contra Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 d’octubre de 1970)

https://www.vilaweb.cat/noticies/sentencia-laura-borras-condemna-preso-inhabilitacio/

I em venia al cap el darrer “ parte “ de guerra dels feixistes ; cautivo y desarmado en pueblo catalan, alcanzados los ultimos objetivos, se impone la paz

 

Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) cantava un fet incontestable, almenys des de 1714,  “ de vegades la pau, no és més que por “.

https://www.youtube.com/watch?v=kyMdCiKPPks

Els corifeus feixistes ja demanaven la retirada de l’escó de la Laura Borràs i Castanyer, malgrat que la sentencia no és ferma. 

ESCOLA DE GIMENELLS. EL SEGRIÀ. LLEIDA

  El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – el procés que s'iniciava el dia 9.1.2023  “ dur”, per expressar-ho de forma entenedora. .

Avui, acabat el tractament farmacològic comença la recuperació. 

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html

  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html

M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.

Rebia una fotografia del Valentí Pons Toujouse ,  Escola de Gimenells, antic poblat de colonització. Autor:  Alejandro de la Sota Martínez (Pontevedra, 20 de octubre de 1913-Madrid, 14 de febrero de 1996)

Llegia que l'any 1919, el polític, jutge de menors i advocat català, Ramón Albó  Martí (Barcelona, 30 d'agost de 1871 [1]- 22 d'octubre de 1955) , comprà part de la propietat dels Desvalls per tal de fundar l'Obra Tutelar Agraria (OTA), tot instal·lant els primers regadius que hi ha hagut en les finques gimenellenques.

 

El dia 29 de juliol de 1943 s’autoritza l’expropiació i compra de 1380 hectàrees, a la Obra Tutelar Agrària, per fer lots a Gimenells.

En aquest mateix any es compren  a Vallmanya 256 hectàrees del ‘Pla de la Vaqueria’.

 

El terme de Gimenells acabaria format per:  Gimenells Vaqueria (part), Gimenells OTA i Roques Blanques.

A l’any 1943-44, s’estableixen 12 colons. Es tracta de famílies d’andalusos que s’anomenaven ‘de tutela’, aquests eren: Fco. Pérez, Salvador Rico, Domingo López, Paco Salvador, Cristóbal Martínez, Juan Ramón, Juan Lorenzo, Juan Rueda, Miguel Segura, Juan Mañas i José Martínez.  Com és mal costum que ens deixava en herència la dictadura, advertireu que NO S’ESMENTA el cognom matern – el sistema era, és i serà masclista pels segles dels segles -, ni per descomptat el lloc de procedència, ni  la data de naixement i traspàs  de les persones que s’esmenten.  Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com

 

En aquesta època ja vivien famílies assentades en petites construccions disseminades per la finca. Eren els ‘parcers’ del marquès d’Alfarràs. Algunes de les famílies eren: Jaume Llobet, Cornelio Capdevila, Josep Capdevila, Ramón Tomàs, Fermí Callen, Fco. Gatius, Ricardo Dolset, Josep Fargues, Lluis Begué, Ramón Roure, Enrique Roure, Salvador Roure i Enrique Botanch, tots ells d’origen català. Com és mal costum que ens deixava en herència la dictadura, advertireu que NO S’ESMENTA el cognom matern – el sistema era, és i serà masclista pels segles dels segles -, ni per descomptat el lloc de procedència, ni  la data de naixement i traspàs  de les persones que s’esmenten.  Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com

 

Al 1946, la localitat registra un augment de la població amb un cens de 65 colons, estant el Centre Tècnic de Gimenells totalment finalitzat i a disposició de portar a terme la seva tasca colonitzadora. D'aquesta manera, el dia 1 de juliol de 1947 s'inaugura oficialment el poble, tot i que com una Entitat Menor Descentralitzada (EMD) del municipi d'Alpicat, començant així a escriure la seva història. Quelcom que es mantingué així fins que, l'any 1991, les poblacions de Gimenells i el Pla de la Font aconsegueixen de manera conjunta la seva somiada independència.

 

Us deixo uns enllaços força interessants :

https://www.infanciatuteladaenelfranquisme.cat/es/centres/colonia-agricola-de-santa-maria-gimenells-es/

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/sis-habitatges-en-una-colonia-agricola

Fa tants i tants anys que tenim l’enemic a casa, almenys des de 1714, que per a moltes persones ha esdevingut “ invisible”,  doncs no, son aquí, i majoritàriament continuen essent MALA GENT.

 

CASA ANTÒNIA PÀGÈS LLIMONA. EL MASNOU. EL MARESME

 

El Francisco Anguera Salceda, publica una fotografia de la Residencia Bell Resguard del Masnou

http://www.bellresguard.cat/index.asp?v=1366&h=768&d=1366x728&e=Netscape&p=Win32&cc=true&i=undefined&ii=undefined

Llegia que La casa va ser dissenyada per l'arquitecte barceloní Roc Cot i Cot (Barcelona, 1865 - ibídem, 7 de juliol de 1909) l'any 1907. La construcció, però, va ser dirigida pel seu germà Jordi Cot i Cot ( no en sabia trobar cap dada,  sou pregats d’explicar-nos la formació que tenia, i el lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com ) .

La casa va pertànyer a Antònia Pagès Llimona, vídua d'Aymà.

 Entre els anys 1965 i 1969 s'utilitzà com hotel, conegut amb el nom d'Hotel Castellet.

 Des de l'any 1988, i fins a l'actualitat, és una residència geriàtrica privada

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/8613