EL MODERNISME A VILANOVA I LA GELTRÚ. RIBES ROGES, DEL SOMNI AL MALSON.

Llegia que Marcelina Jacas y Salom, Vidua de Pedro Puig Carsi , feia donació l’any 1910 d’uns terrenys per tal d’edificar un grup de xalets a la zona. Els beneficis de la venda de les parcel•les s’havien de destinar a l’Empar de Cegues de Santa Llúcia, presidit per Anna Raventós de Saurí.

La Junta de Ribes Roges , encarregà les construccions a diversos arquitectes :

Bonaventura Pollés i Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1919)
Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1859 - 1922)
Josep Domènech i Mansana, (Barcelona, 1885-1973).
Modest Taulés i Benítez
Ramon Frexe i Mallofré,

i deixà en mans de l'arquitecte municipal Bonaventura Pollés i Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1919) la realització del projecte del Passeig Marítim i el pla general de distribució dels solars.

L'any 1917 l'arquitecte municipal Josep María Miró Guibernau. (vila i la Geltrú , 1889-1966) projectà l'ordenació total del sector d'acord amb la tipologia de ciutat jardí, i s'autoritzà la realització del Passeig.

Havien de passar el primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ); el conflicte bèl•lic provocat per la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, que comptaria amb el ‘fervor’ de la Jerarquia eclesiàstica amb l’excepció Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) arquebisbe de Tarragona i cardenal; la repressió brutal del franquisme contra la població civil, la instauració formal del segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco ).

L’any 1967 un nou Pla d'Ordenació va introduir un increment de la densitat constructiva dels edificis, fet que provocà l'abandonament de la idea de ciutat-jardí i l'enderroc dels habitatges originals.

L'any 1981, ja en època de la ‘Democraciola’ – dita per alguns, tercer feixisme - fou aprovat un nou Pla General d'Ordenació que intenta protegir aquests habitatges – que atorguen a Vilanova i la Geltrú, un aire senyorial i culte - mitjançant la qualificació de Ribes Roges com a "zona de conservació de ciutat jardí’

Trobava una relació – desconec si està actualitzada a data d’avui - on apareix el conjunt alguns xalets ;

Xalet 1.- Villa Isabel. Ramon Freixe i Mallofré
Xalet 2.- Villa Dolores. Josep Domènech i Mansana. Derruït.
Xalet 3.- Villa del Bisbe Laguarda. Bonaventura Pollés i Vivó.
Xalet 4.- Villa Sant rafael. Josep Font i Gumà
Xalet 5.- Villa Anita. Ramon Freixe i Mallofré. Derruït.
Xalet 6.- Villa Argentina. Josep Domènech i Mansana
Xalet 7-8. Torre Doctor Ribot. Bonaventura Pollés i Vivó.
Xalet 9.- Villa Assumpció. Modest Tauler i Benítez.
Xalet 10.- Villa Teresa. Modest Tauler i Benítez.
Xalet 11.- Villa Montserrat. Josep Domènech i Mansana.

En un altre bloc sobre el tema es recull ‘Avui encara es conserven “Villa Laguarda” i la “Villa San Rafael” al passeig, obra de Josep Font i Gumà; el xalet del doctor Ribot “Villa Esperanza” -de Bonaventura Pollés- i la “Villa Argentina”, al carrer de Lluís de Requesens i la “Villa Montserrat” al carrer de Marcel•lina Jacas, ambdós dissenyats per Josep Domènech i Massana’.

Trobo inexplicable l’absència d’un Catàleg de Patrimoni en línia, en una Ciutat que tancava l’any 2013 amb un cens de 66.275 habitants, i és alhora la Capital de la Comarca. Segur que això - com la evolució del Partit dels Socialistes - té una explicació que ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com