CEMENTIRI DE VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

Permeteu-me una ‘expansió’ per situar el tema del Cementiri que està envoltat avui per tota mena d’edificis, en els que es duen a terme, activitats docents, esportives i per descomptat residencials.

Don Carlos III de España , por la Gracia de Dios, Rey de Castilla, de Leon, de Aragon, de las Dos Sicilias, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Sevilla, de Cerdena, de Cordova, de Corcega, de Murcia, de Jaen, de los Algarves, de Algeciras, de Gibraltar, de las Islas de Canaria, de las Yndias Orientales, y Occidentales, Islas, y Tierra Ferma del Mar Oceano, Archiduque de Austria, Duque de Borgona, de Brabante, y de Milan, Conde de Abspurg, de Flandes, Tirol y Barcelona, Senor de Viscaya, y de Molina, va ser per alguns un ‘il•lustrat’, i això bàsicament per les dues disposicions - la Real Cèdula del 23 de juny de 1768, i la Real Cèdula de 10 de març de 1770- en les que reitera l’anticatalanisme, ja que estableixen que ‘ toda la educació escolar se hará únicamente en lengua castellana’ a tots els territoris de la península i Ultramar, i advertia que tots els idiomes que no fossin el castellà serien perseguits arreu de l'Imperi.

Persistint en aquesta intenció, l’any 1772 , mitjançant una "Real Cèdula" es fa obligatori que "todos los mercaderes y comerciantes mayoristas y al menudeo traigan los libros de contabilidad en castellano".

Li devem al ‘ILUSTRADO’ la primera gran ‘Operació Urbanística’ que podem considerar la instauració del ‘pelotazo’ , en la que s’ordena el trasllat dels fossars parroquials fora de les poblacions, això portaria ‘aire’ a les arques reials que rebrien terrenys ‘lliures’ a l’interior de les ciutats, viles i pobles, i requalificarien erms i terrenys agricoles, d’amics, parents i saludats. Ah!, fora del REINO DE ESPAÑA, no s’ha registrat MAI cap mort per ‘exhalación cadavérica’.

Vilanova i la Geltrú iniciava el trasllat l'any 1817

Entre els anys 1819 i 1840 es construí la primera capella.

Del 1855 data l'edifici d'entrada per a serveis del cementiri.

L’any 1874 es va construir una nova capella, en substitució de l'anterior enrunada, fent-se càrrec del seu cost Francesc Gumà i Ferran (Vilanova i la Geltrú, 27 de març de 1833 – 16 de desembre de 1912), que fou projectada per Josep Simó i Fontcuberta, la data de 1872 que apareix a la façana de la capella commemora l'any en què es van adquirir els terrenys per a la nova construcció, que fou solemnement beneïda el 12 d'abril de 1874, i s'hi traslladaren les restes del fundador de la primera capella, Miquel Miró, i de la seva filla Magdalena Miró de Llanusa. Actualment està en un estat molt precari.

No trobava enlloc l’advocació de la Capella , que malgrat imagino del Sant Crist, en demanava confirmació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), que en contestava en sentit afirmatiu, Capella del Sant Crist del Cementiri de Vilanova i la Geltrú.

L’any 1879 l'enginyer Francesc Lluch i Rafecas va dirigir la construcció dels nínxols i panteons.

El portal d'accés de 1913 és obra,de Bonaventura Pollés i Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1919), així com el recinte per a no catòlics .

Entre els anys 1961 i 1975 es construïren nous nínxols i els sanitaris públics.

L'any 1982 es feu una nova ampliació.

Trobo inexplicable l’absència d’un Catàleg de Patrimoni en línia, en una Ciutat que tancava l’any 2013 amb un cens de 66.275 habitants, i és alhora la Capital de la Comarca. Segur que això - com la evolució del Partit dels Socialistes - té una explicació que ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com