L'albertvilarmasso , em deixava el 16-10-2014 un comentari a relatsencatala , en el que em deia
En aquest article,www.raco.cat/index.php/EBE/article/viewFile/272250/360453
que és meu, trobareu el nom complet de l'arquitecte: Guillem Cosp Villaró (Barcelona, 1915). Quan vaig parlar amb ell per fer l'article, encara era viu. Ara buscant, he vist que va morir el 2004. I la seva dona, Remei Martínez, va morir el 2005. Van tenir un fill, que es diu o es deia Guillem Cosp Martínez
Ens agradarà tenir imatges d’aquella primera esglesiola a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Quan s’alçaven oratoris, ermites, capelles, esglesioles, esglésies,.. la major part de les persones vivien NOMÉS per a treballar, des de la sortida de sol a la seva posta; l’obligació d’assistir a la Santa Missa, els diumenges i festes de preceptes, es vivia com un temps de ‘lleure’; avui quan sens a dir ‘ens avorreixen les celebracions litúrgiques’, has de sospesar el gran nombre ‘d’ofertes de lleure ‘ que tenim a disposició. Aquest fet explica en part l’abandó de la pràctica religiosa, l’alienació dels jerarques religiosos amb el feixisme, acabava per allunyar de la religió a la ciutadania.
La descripció tècnica ens diu ; Capella de planta circular amb una porxada d'arcs de mig punt sostinguts per columnes ventrudes d'ordre toscà. A la part de l'altra s'obre un absis semicircular amb dues portes laterals i un passadís que fa de sagristia. El mur està recorregut per 8 finestres de mig punt amb vitralls de figures (Mare de Déu del Carme, Sant Pere Pescador, Sant Francesc de Paula, Santa Bàrbara, Sant Ramon de Penyafort, Sant Llorenç, Sant Isidre llaurador i Sant Josep).
Sobre la porta rectangular hi ha un ull de bou. Una cornisa segueix tot el perímetre i al capdamunt hi ha 12 ulls de bou més petits , està coberta per una cúpula semiesfèrica de rajola vidriada verda sobre la que s'aixeca una llanterna campanar de 8 arcs rematada per una creu de ferro forjat.
Les motlures, els marcs de les obertures i els capitells i bases de les columnes són de terracota destacant sobre l'emblanquinat del mur.
Imatge de Sant Jordi Escultura acadèmica d'alabastre de Joan Rebull Torroja (Reus, Baix Camp, 27 de gener de 1899 - Barcelona, 27 de febrer de 1981), realitzada el 1951.
La porta ha estat objecte de vandalisme - està subjecta amb unes tires de plàstic - , i la sensació d’abandó, malgrat la ubicació propera a una via de comunicació és del tot evident.
Això de cara al turisme resta punts.
https://www.elpuntavui.cat/article/770943-el-bisbat-ven-la-capella-de-sant-jordi-de-calonge.html
El Bisbat de
Girona ha arribat finalment a un acord per vendre la capella de Sant Jordi –al
sector de Treumal, a Calonge– a una església ucraïnesa catòlica de culte
ortodox
La imatge de Sant
Jordi, obra
de l'escultor Joan Rebull (Reus, 1899-Barcelona, 1981) considerat una de les figures clau de l'escultura
realista catalana del segle XX, i que
era un amant de la forma pura sense detalls, seguint la línia de l'art egipci, mesopotàmic
i grec, NO està inclosa a la venda, i es traslladava a
l'església de la Marededéu del Carme de Calonge.
Salvador Espriu Castelló (Santa Coloma de Farnés, 10 de juliol
de 1913-Barcelona, 22 de febrer de 1985 , en veure l'escultura, va quedar
meravellat per la seva bellesa, "imatge de rostre jove i aura nova"
—diuen els Goigs—,
https://algunsgoigs.blogspot.com/2023/04/goigs-sant-jordi-calonge-baix-emporda.html
i va escriure un poema:
Senyor Sant
Jordi,
patró,
cavaller sense
por, guarda’ns sempre
del crim
de la guerra
civil.
Allibera’ns dels
nostres
pecats
d’avarícia i
enveja,
del drac
de la ira i de
l’odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda’ns a
merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén.
Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà, «El diner, si no ho fa tot, molt pot» , i remataven “Pagant, Sant Pere canta”
El Bisbat de Girona ha arribat finalment a un acord per vendre la característica capella de Sant Jordi –al sector de Treumal, a Calonge– a una església ucraïnesa catòlica de culte ortodox
El Bisbat de Girona ha arribat finalment a un acord per vendre la característica capella de Sant Jordi –al sector de Treumal, a Calonge– a una església ucraïnesa catòlica de culte ortodox
El Bisbat de Girona ha arribat finalment a un acord per vendre la característica capella de Sant Jordi –al sector de Treumal, a Calonge– a una església ucraïnesa catòlica de culte ortodox
No hay comentarios:
Publicar un comentario