La descurada església de Sant Jordi de Treumal, o del comtat de Sant Jordi de Calonge. L’Empordà jussà. Girona. Catalunya

El veïnat de Treumal , és una zona turística de la costa Brava , a l’extrem sud-est del terme de Calonge , format per cases d’estiueig i algunes masies a l’interior. En forma part el paratge dit Comtat de Sant Jordi , on hi ha una petita capella circular , erigida segons algunes fonts l’any 1908, tot i que l'edifici actual data de 1952, i s’atribueix a Guillem Cosp ( ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com , dades del lloc i data de naixement i traspàs, i el cognom matern ) .


L'albertvilarmasso , em deixava el 16-10-2014 un comentari a relatsencatala , en el que em deia

En aquest article,www.raco.cat/index.php/EBE/article/viewFile/272250/360453

que és meu, trobareu el nom complet de l'arquitecte: Guillem Cosp Villaró (Barcelona, 1915). Quan vaig parlar amb ell per fer l'article, encara era viu. Ara buscant, he vist que va morir el 2004. I la seva dona, Remei Martínez, va morir el 2005. Van tenir un fill, que es diu o es deia Guillem Cosp Martínez

Ens agradarà tenir imatges d’aquella primera esglesiola a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan s’alçaven oratoris, ermites, capelles, esglesioles, esglésies,.. la major part de les persones vivien NOMÉS per a treballar, des de la sortida de sol a la seva posta; l’obligació d’assistir a la Santa Missa, els diumenges i festes de preceptes, es vivia com un temps de ‘lleure’; avui quan sens a dir ‘ens avorreixen les celebracions litúrgiques’, has de sospesar el gran nombre ‘d’ofertes de lleure ‘ que tenim a disposició. Aquest fet explica en part l’abandó de la pràctica religiosa, l’alienació dels jerarques religiosos amb el feixisme, acabava per allunyar de la religió a la ciutadania.

La descripció tècnica ens diu ; Capella de planta circular amb una porxada d'arcs de mig punt sostinguts per columnes ventrudes d'ordre toscà. A la part de l'altra s'obre un absis semicircular amb dues portes laterals i un passadís que fa de sagristia. El mur està recorregut per 8 finestres de mig punt amb vitralls de figures (Mare de Déu del Carme, Sant Pere Pescador, Sant Francesc de Paula, Santa Bàrbara, Sant Ramon de Penyafort, Sant Llorenç, Sant Isidre llaurador i Sant Josep).

Sobre la porta rectangular hi ha un ull de bou. Una cornisa segueix tot el perímetre i al capdamunt hi ha 12 ulls de bou més petits , està coberta per una cúpula semiesfèrica de rajola vidriada verda sobre la que s'aixeca una llanterna campanar de 8 arcs rematada per una creu de ferro forjat.

Les motlures, els marcs de les obertures i els capitells i bases de les columnes són de terracota destacant sobre l'emblanquinat del mur.

Imatge de Sant Jordi Escultura acadèmica d'alabastre de Joan Rebull Torroja (Reus, Baix Camp, 27 de gener de 1899 - Barcelona, 27 de febrer de 1981), realitzada el 1951.

La porta ha estat objecte de vandalisme - està subjecta amb unes tires de plàstic - , i la sensació d’abandó, malgrat la ubicació propera a una via de comunicació és del tot evident.

Això de cara al turisme resta punts.