En relació al topònim Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997 ) defensa que estem davant d’una forma diminutiva del mot llatí stabulum ‘ estable’ , funció aquesta que com documenta l’article de l’administració local és continua duent a terme.
L'església d'Estavill és dedicada a santa Llogaia. Està documentada des del segle XIV, malgrat que l'edifici actual no sembli conservar res de l'obra medieval.
Ceferí Rocafort i Sansó (La Pobla de Segur, Pallars Jussà, Lleida, 1872 - 1917), recull que al començament del segle XX, Estavill tenia 18 edificis i 39 habitants.
Joan Bellmunt i Figueras (Puiggròs, les Garrigues 1950), esmenta com a cases habitades : Casa Bartomeu, Casa Batllevell, Casa Ferrer, Casa Guimó, Casa Joanico, Casa Pau, Casa Perutxo i Casa Procurador.
Estavill tenia 12 habitants el 1970, que s'havien reduït a la meitat el 1981.
El 1997 romanien habitades només Casa Jonico i Casa Perutxo, aquesta darrera únicament pel pastor.
Seguint la petita recuperació que s’està vivint a tota la Vall Fosca, l’any 2006 Estavill tenia 10 habitants.
L’any 2013 quedava només Casa Jonico , com una casa habitada en tot l'any. A l'estiu pugen altra gent i hi ha dos o tres cases habitades, són casa Perutxo, Farrer i Pau. Al hivern només hi ha quatre persones vivint.
Em sobtava la troballa d’una col•lecció d’excel•lents imatges exteriors i interiors de l’església parroquial de Santa Llogaia d’Estavill.
http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Santa_Llogaia_d'Estavill
No trobava el Goigs propis d’aquesta església, i us deixo un enllaç als de Goigs a santa Llogaia (Leocàdia). De la població de Parets d'Empordà a la comarca del Pla de l'Estany, a la província de Girona.
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/11/goigs-santa-llogaia-leocadia-parets.html
La imatge és del bon amic Francesc Arrachea.
La Guillermina Subirá Jordana, m'enviava un text en el que es parla d'un fet que succeïa en aquesta i d'altres esglésies, i que cal posar en context, l'existència d'un taüt per a portar a enterrar als que no tenien possibles per
a pagar-se'n un, posaven al mort dins embolicat d’una peça de roba blanca , i en arribar al fossar l'enterraven al clot comú
La contemplació d'un dibuix de l'Antono Batllori i Jofré (Barcelona, 14 de març de 1915 - Barcelona, 30 de setembre de 1999) , del transport d'un finat fins a l'església parroquial de Valldeneu, al terme de Sant Martí de Centelles, a la comarca d'Osona, advocada a l'apòstol Sant Pere, li suscitava aquest comentari; possiblement la caixa del mort era compartida. Gent rica no se n'hi veu al
dibuix, que d'altra banda és magistral.
El baiard o civera que apareix em fa dubtar que la caixa fos " compartida". Preguntarem a Sant Martí de Centelles i concretament a l'Abella, si els consta que existís aquest estri funerari en algun moment. Ens agradarà rebre la resposta a l'email castellardiari@gmai.com
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
No hay comentarios:
Publicar un comentario