La propietat la va adquirir la família Soler, de Vilanova i la Geltrú, en els primers anys del segle XX , i sobre la masia antiga va fer construir un casal modernista. Algunes fonts (LACUESTA 2006: 41) apunten que el seu autor podria ser l'arquitecte Josep María Miró Guibernau (Vilanova i la Geltrú, 1889-1966) , que va projectar pels Soler, la Casa Sebastià Soler, coneguda com la ‘del Indiano de Vilanova’.
A darreries del segle XX va ser restaurada en la seva totalitat i s'utilitza com a establiment turístic : http://web.closlaplana.net/catala/
La descripció ens diu : Casa senyorial situada al camí vell de Vilanova, al sud de Solers. És un casal aïllat de planta basilical i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat, queda cobert per un porxo avançat amb pilars ceràmics, amb la part superior habilitada com a balcó. A ambdues cantonades del mateix hi ha una tribuna circular amb columnes salomòniques ceràmiques i coberta amb volta esfèrica.
S'accedeix al balcó per un portal d'arc pla de pedra carejada. El nivell de les golfes s'obre amb una galeria de cinc pòrtics d'arc mixtilini ceràmic. La crugia orientada a garbí presenta una torre mirador de planta quadrangular i quatre nivells d'alçat, que queda coberta de pavelló de ceràmica vidriada. Cadascun dels nivells de la torre s'obre amb finestres d'arc mixtilini ceràmic, agrupades en tres al quart pis. A les façanes de garbí i xaloc, entre el tercer i el quart pis, hi ha un plafó en forma de rellotge de sol. Entre les mènsules que suporten del ràfec hi ha petits òculs circulars intercalats. La torre dóna accés per la façana posterior a una terrassa transitable delimitada amb balustrada ceràmica. La crugia orientada a gregal presenta dos nivells, oberts amb un portal d'arc de mig punt ceràmic i brancals de pedra a la planta baixa, i una finestra doble d'arc mixtilini ceràmic al pis, que té sortida a un balcó amb barana d'obra suportada per mènsules. A la façana posterior hi ha adossat un porxo amb pilars ceràmics, sobre el qual hi ha una terrassa transitable amb balustrada ceràmica. Paral•lel a la façana principal, en surt un baluard amb merlets i garites, que tanca la casa per darrera. Aquest té accés des de garbí per una portalada que condueix al pati, on hi ha un cos rectangular que correspon al celler. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color cru, on ressalten els ràfecs, mènsules, baranes i obertures de ceràmica vista i la rajola ceràmica decorativa dels barrets de les xemeneies, balcons i cornises.
Preguntarem als amics de la Societat Catalana de Gnomònica , http://www.gnomonica.cat/ si tenen catalogats els rellotges de sol.
Preguntem als ribetans i al resta del món, si la casa abans de la seva actual dedicació ,tenia Oratori i/o Capella, i en cas afirmatiu quina era l’Advocació; traslladarem aquesta pregunta al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )
No hay comentarios:
Publicar un comentario