De l’església del Masnou l’informe denuncia la desaparició dels retaules de gran valor artístic; aquí – com per arreu – pensem que no es van perdre per a tothom.
El campanar fou pràcticament demolit, i les campanes desaparegueren, , fins i tot una que mesurava més d’un metre de diàmetre (pàgs. 85 i 86).
La casa rectoral fou saquejada, incendiada i arrasada, quedant només les parets del perímetre exterior.
L’arxiu parroquial es perdé entre les flames.
Això té una relació causa/efecte amb la posició que va prendre l’església catòlica de forma col•legial amb l’excepció notable de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943)
http://secviccentdocumentosoficiales.blogspot.com.es/2006/09/carta-colectiva-de-los-obispos.html
El rector, Mn. Joan Sala, impulsà la reconstrucció, iniciada l’abril de 1939 sota la direcció dels arquitectes Pere-Jordi Bassegoda i Musté ( Barcelona, 1892 —Barcelona, 1988 ) i Pere Ricart Biot.
La marxa de les obres fou la següent:
L’any 1942 benedicció del temple, parcialment reconstruït.
L’any 1943 inauguració de l’altar de Mare de Déu de Montserrat i de la sagristia.
L’any 1944 restauració del campanar, rellotge i cinc campanes.
L’1945 s’erigí l’altar de la Puríssima.
L’any 1947 l’altar major.
L’any 1949 es restauraren les tribunes i l’altar de Sant Antoni.
L’any 1950 s’inaugurava l’altar de la Marededéu del Roser.
La capella amb l’altar del Sagrament es beneí el 1952, i s’estrenaren 21 bancs i tres confessionaris.
L’any 1958 es restaurà el baptisteri, i l’any següent es construí la Gruta de Lourdes i l’altar de Sant Antoni M. Claret.
L’any 1960 s’erigí l’altar de la Mare de Déu del Carme i s’adquiriren les imatges de Sant Josep, Sant Antoni de Pàdua, la Mare de Déu i del Sagrat Cor. En aquest mateix any es construí l’escala que dóna accés a l’entrada principal del temple.
La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta rectangular amb una nau central, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, i dues naus laterals d'inferior alçada de la nau central.
Aquesta diferència d'alçades es soluciona exteriorment amb sis contraforts massissos a un costat i cinc a l'altre, amb l'extrem superior corbat.
La façana principal, orientada a migdia i on es situa la porta d'accés després de superar una escalinata que salva el desnivell en relació al carrer, és d'estil neoclàssic. La portalada està feta de pedra granítica treballada amb uns brancals en forma de pilars amb basament i capitell, la llinda és recta i està feta en tres fragments. Al damunt una fornícula centrada per pilars de fust estriat, emmarca la imatge de Sant Pere. Damunt la fornícula, hi ha una rosassa de pedra granítica. A la dreta i adossada a la nau, hi ha la torre del campanar, de planta quadrada i formada per tres cossos. Originàriament a l'esquerra en simetria amb el campanar, hi havia una torre coronada amb merlets.
A l'interior hi ha pintures murals, a la capella del santíssim. El sostre de la volta el va fer Pere Pujadas Roig , i a l'altar major, els quadres son de Josefina Maristany Rojas.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com coneixercatalunya@gmail.com
Que l'apòstol sant Pere , Sant Antoni de la Sitja i el Venerable Antoni Gaudi Cornet , víctima del monolingüisme genocida , elevin a l’Altíssim la pregaria dels masnovins , trempolins, Vilademulencs, fontcobertins , urgellencs , montclarencs , figuerencs , pontarrins , , pallaresos , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de xarxa viaria de Catalunya, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manxa de cribratges de mama, victimes del monoliguisme genocida .., i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA , d'Iran , ... , continuen en llibertat
Badalona ens recordava - dolorosament - que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.
Jaume Collboni Cuadrado (Barcelona, 5 de septiembre de 1969) s'afegia a aquest " campionat inhumà "
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
