Aquesta fosca vall que ara veig verda
és més que uns llogarets entre muntanyes,
molt més que un rierol al finestral,
molt més que un paradís de llum oculta.
Aquesta vall feta de somnis,
la dels perfums estranys i les fonts fresques,
la de les mil veus i els mil i un silencis;
aquesta vella vall que la vull verda.
Aquesta que rebrota i riallera
després de les tempestes i la pluja;
aquesta que faig meva vivament,
no la toqueu, si us plau, no la toqueu.
No la toqueu, si no és per a estimar-la.
No la toqueu, si us plau, no la toqueu.
No la toqueu, no la toqueu, si us plau.
No la toqueu, si no és per a estimar-la.
Josep Piera
No hay comentarios:
Publicar un comentario