En aquest “ negoci nostre” de donar
a conèixer, i si existeix posar en valor
en Patrimoni Històric de Catalunya, mai
anem tard, en confegir les publicacions pot ser si, quan escrivà això eren
quasi les 13, 00 hores del dijous 6.6.2024, tornava de Manresa, on havia
anat buscar el pa nostre de cada dia, al
Forn Jorba, al Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 46, a la capital del Bages,
08240 Manresa. Ah!, si teniu algun problema digestiu relacionat amb la farina,
us el recomano molt.
Llegia de la casa de la Riera Sant
Domènec, 4, de Canet a Patrimoni Gencat; edifici entre mitgeres de planta baixa
i dos pisos. A la planta baixa hi trobem la porta d'accés i un gran finestral.
Al primer pis hi ha un balcó corregut sostingut per mènsules amb barana de
ferro i dues portes balconeres. Al segon pis hi ha dos balcons enrasats a
nivell de façana. Totes les obertures estan emmarcades per motllures. La
coberta és plana. El coronament es compon d'un ràfec que sobresurt amb uns
elements decoratius prominents d'obra.
Cap dada de la capella-oratori de
Sant Cristòfol/ Menna de la casa
coneguda com de la vídua Vinyals; Riera
de Sant Domènec, 4. Que retratava Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de
juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023)
La pregunta és obligada, la casa que
tenia la capella-oratori, era aquesta?. Ens agradarà tenir-ne confirmació a l’email
castellardiari@gmail.com
No és inhabitual al REINO DE ESPAÑA, canviar el número originalment assignat a un edifici, jo
mateix en pateixo les conseqüències,
quan comprava la casa al carrer de l’Aneto de Castellar del Vallès, li pertocava el número 6 en el planejament urbanístic, en l’actualitat – i us estalvio detalls – la mateixa
casa té el número 18.
Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.
La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.
El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.
la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.
Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.
Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna
Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.
Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental, que celebra la festivitat del seu patró, el dia 11 de novembre, coincidint amb Sant Marti de Tours.
Que Sant Cristòfol/Menna i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels canetencs , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
No hay comentarios:
Publicar un comentario