TÉ O TENIA CAPELLA CA N’ICU DE SANT VICENT DE MONTALT?. EL MARESME

 

Llegia de ca n’Icu a Sant Vicenç de Montalt ; Masia de planta rectangular disposada en tres crugies, a les que s'han anat afegint diferents cossos auxiliars.

Coberta a dues aigües en el sentit de les façanes.

 Façanes de composició estricta i simètrica.

Per la seva localització aturonada, esdevé una fita en el paisatge

https://www.svmontalt.cat/ARXIUS/2009/POUM/LLIBRE_4_3.pdf

https://www.svmontalt.cat/document.php?id=78

https://www.gnomonica.cat/bd_detall.php?numero=2383

No forma part de la llista de monuments de Patrimoni Gencat:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sant_Vicen%C3%A7_de_Montalt

No disposa Sant Vicenç de Montalt d’un Catàleg de masies

Al cens de 1920, quan es feia la fotografia de Ca n’Icu, el cens de Sant Vicenç de Montalt  era de 802, el creixement  començava al cens de 1981 amb 1.175 veïns,  que es duplicarien l’any, 1996, 2.248, quadruplicaren l’any 2002, 4.123, i es tancava l’exercici 2023 amb        6.701 habitants de dret.  Trobar santvicentins, amb pares, avis, besavis,.., també nascuts a Sant Vicenç de Montalt,  és tot un miracle.  

Ens agradarà tenir noticia, si la casa en té o tenia, de l’advocació de la capella, i si fos possible rebre’n imatges a l’email castellardiari@gmail.com

Els que naixíem al voltant dels anys 50 del segle XX, recordem que en TOTES les cases, hi havia alguna imatge religiosa, sant, Marededéu – el Sant Sopar -,…, i que en molts llocs de Catalunya circulaven les capelles de visita domiciliaria, i que tenir una capella  interior o exterior,  es considerava un signe de riquesa.

La diferència entre oratori i capella és tècnica, en ambdós casos es tractava d’un espai destinat a la pregaria i/o el recolliment religiós,  en el cas de les capelles de forma exclusiva i previs els permisos  el Bisbe , i en el cas dels oratoris, sovint l’espai tenia altres funcions, i no calia demanar  cap permís.

En els cas de les capelles, sovint el Bisbe obligava a obrir-les al públic almenys el dia de l’advocació.

Els oratoris mantenien – i mantenen – el seu caràcter privat. 

El terme ermita s’emprà habitualment per designar els edificis religiosos situats en indrets allunyats dels nuclis urbans.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.