El Joan Dalmau Juscafresa, autor del blog “ llocs de Catalunya” em feia arribar
un enllaç amb imatges i dades d’aquesta Capelleta del Sant Crist del Molí, al
terme de Vilassar de Dalt, a la comarca del Maresme.
Reprodueixo de : https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-crist-del-moli
L'existència d'una creu en aquest lloc és molt antiga. Al marge de les
consideracions de tipus religiós, constatem la presència de creus a les
cruïlles dels antiquíssims camins rals (reials) i els camins que menaven als
pobles de la comarca, arrecerats al peu de la serralada litoral.
Al primer hi trobem la creu de CanBoquet, situada a la cruïlla del camí de la carena i el que de Vilassar va al
Vallès.
Al segon, conservem encara aquest Crist de Vilassar de Dalt i les restes
del que hi havia a la cruïlla del camí de Cabrera, el Crist Mujal, sota la
muntanya de Montcabrer.
En un plànol de l'antic terme de Vilassar, fet l'any 1777, hi són indicades
totes aquestes creus, però sembla que eren nues, sense capelleta, tal com
encara ho és la creu de Can Boquet.
No ens ha d'estranyar gens que el Crist i el Crist Mujal ens hagin arribat
amb aquestes senzilles capelletes., Era costum que les creus situades en els
camins fossin cobertes amb teulades a quatre vessants per preservar-les de les
pluges. Aquest costum donà origen a un tipus de creus conegut amb el nom de
creu coberta, repetit a diversos indrets de Catalunya, i potser la més coneguda
de totes és la Creu coberta que hi havia a l'entrada de la Ciutat Comtal per la
banda del Llobregat, prop de l'actual plaça d'Espanya.
La creu que ens ocupa, com la del camí de Cabrera, també fou coberta amb un
sostre a quatre vessants. Si hem de fer cabal de la data que hi ha a la porta
de ferro de la capelleta, aquesta deuria ser edificada l'any 1858, al damunt
mateix del peu de pedra que sostenia l'antiga creu, que seria substituïda per
un sant Crist.
El 1910, amb la promulgació de la popularment anomenada Ley del Candado, es
retiraren les imatges dels llocs públics i també fou retirat el sant Crist
d'aquesta capelleta, que restà buida i oberta una pila d'anys.
El 1942, mossèn Jaume Tenas i Buixò, llavors ecònom de la parròquia de
Vilassar de Dalt procedí novament a endreçar-la. El dia 1 de novembre, diumenge,
festa de Tots Sants, fou reconciliada la capelleta i s'hi posà un nou sant
Crist, mentre el poble entonava el "Crec-en-unDéu".
Els pagesos de la contrada n'han tingut cura des de llavors
Capella situada en la confluència de diversos termes municipals i en una
cruïlla de camins importants, com l'antic Camí del Mig o el Torrent de les
Tartanes. Es troba molt elevada del nivell del Torrent d'en Cuyàs i protegida
per un talús fet de rocalla durant la seva restauració l'any 1979. Unes escales
amb una barana, faciliten l'accés a la capella, que és de planta quadrada amb
la coberta piramidal de rajoles blanques, coronada per una creu de ferro.
La porta d'accés és d'arc de mig punt amb arquivoltes; és metàl·lica amb
barrots a la part superior per poder fer visible l'interior i amb la data de
1858 trepanada.
El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc amb faixes verticals prop
dels escaires en les façanes laterals i coronament amb cornisa.
La figura del Crist Crucificat reposa sobre un banc també tot blanc.
Que el Sant Crist intercedeix davant
l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia ,
que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, i els que
pateixen estretors econòmiques.
No hay comentarios:
Publicar un comentario