El Joan Dalmau Juscafresa, autor del blog “Llocs de Catalunya”, i cercador infatigable
del patrimoni històric de Catalunya, em
feia arribar imatges de la masia la Parra, que l’Enciclopèdia Catalana descriu com, gran i severa, i explica que fou
residència de donzells i cavallers als segles XII-XV, té una capella dedicada
el 1850 a la Mare de Déu de Gràcia, i a la masoveria hi hagué des del 1598 fins
al segle XVIII una capella de Sant Sebastià. És propietat d’Alfons Escrivà de
Romaní i Mora, XVIII comte de Sàstago, setè marquès de Monistrol d'Anoia, baró
de Beniparrell
Patrimoni Gencat ens diu ; Masia de planta rectangular coberta a quatre
vessants. Consta de planta baixa i dos pisos. La façana es troba orientada a
ponent i el portal es descentrat del cos de la casa. A la par dreta sobresurt
al cos d'una capella a la qual s'accedeix des del mas. Al sector nord i a
nivell de primer pis i segon sobresurten unes galeries sostingudes per pilars.
Sota les galeries, a planta baixa, hi ha un gros portal d'arc rebaixat
sostingut per pilars. És construïda amb pedra i arrebossada al damunt. L'estat
de conservació és bastant dolent per bé que les estructures es mantinguin
fermes; l'arrebossat està molt deteriorat.
Les referències més antigues de la masia són del segle XII. Va ser residència
de cavallers i
donzelles entre els segles XII i XV.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parra
Segons consta a la documentació, al segle XVI el mas tenia una capella
dedicada a Sant Sebastià, i la seva conservació anava a càrrec dels seus propietaris.
Va deixar de tenir culte abans de l'any 1878.
A pocs metres de la casa, encara es conserva l'estructura de l'antiga
capella de Sant Sebastià de la Parra, apujada quan es va convertir en la cabana
o caseta del pastor. És construïda amb pedra treballada rectangular lligada amb
morter de calç.
Al segle XIX la masia va ser objecte d'obres de reforma i ampliació.
L'any 1850 es va construir la capella, que segons la bibliografia és
dedicada a la Mare de Déu de Gràcia.
Patrimoni Gencat no fa esment de l’existència passada d’una capella
advocada a Sant Sebastià, i mentre l’enciclopèdia Catalana la situa a la
masoveria des del 1598 fins al segle XVIII,
el Mapa de Patrimoni insisteix en que a pocs metres de la casa, encara es conserva
l'estructura de l'antiga capella de Sant Sebastià de la Parra, apujada quan es
va convertir en la cabana o caseta del pastor. És construïda amb pedra
treballada rectangular lligada amb morter de calç.
El Joan Dalmau Juscafresa recollia imatges que remetrem al Centre deDocumentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) amb l’esperança d’esbrinar on estava la
Capella de San Sebastià de la Parra.
Capella de la Mare de Déu de Gràcia / Loreto
Aquest edifici havia aixoplugat la capella de Sant Sebastià ?
Que la Mare de Déu Gràcia, la de Loreto i Sant Sebastià intercedeixin
davant l’Altíssim
Cuideu-vos molt, ja sabeu que els atacs contra Catalunya i els catalans, o contra la seva llengua i la selva cultura, encara els surten de franc als seus autors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario