El Jordi Vilá Juncá publica una fotografia del nucli de l'Alzina d'Alinyà ,
població del municipi de Fígols i Alinyà, a l' Urgell sobirà, situat a 1.365
metres d'altitud en un coster sota el serrat del Prat de l'Anca, entre el
torrent de l'Alzina i el torrent d'Alinyà, que conflueixen.
Damunt el torrent de l'Alzina hi ha
un pont de pedra d'un sol ull. El poble es troba a la vora del camí d'Alinyà a
la Vansa.
En destaca especialment l'església
de l'apòstol Sant Bernabé, romànica, amb nombroses modificacions d'època moderna, situada
al capdamunt d'una penya al centre del poble de l'Alzina d'Alinyà.
Patrimoni Gencat ens explica que consta d'una sola nau capçada a llevant
amb un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera i ornamentat a
l'exterior amb un fris d'arquets cecs i bandes llombardes. L'absis s'obre a la
nau a través d'un tram presbiteral cobert amb volta de canó. Aquest tram
presbiteral també es fa palès a l'exterior amb uns murs més gruixuts i un
aparell regular que contrasta amb l'aparell irregular de carreuons sense
desbastar de la resta dels murs.
La nau és coberta amb volta de canó amb llunetes dividida en dos trams per
un arc toral amb llunetes. Al costat nord de la nau s'obre una profunda capella
de planta quadrangular coberta amb volta d'aresta motllurada. Als peus de la
nau hi ha un cor de fusta en alt al qual s'accedeix a través d'una escala
d'obra adossada.
L'antic altar major presenta un frontal de fusta amb motllures i motius
vegetals. La talla de fusta correspon a un sant no identificat per manca dels
atributs. Aquest porta a la mà un llibre obert amb la inscripció "salvat
l'any 1936", en referència a la destrucció d'imatges religioses que es
produí en els diez foscos que seguien a l’alçament armat dels militars
feixsites encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC de
la II República, el bisbe Justí Guitart
i Vilardebò (Barcelona, 16 de desembre del 1875 — 30 de gener del 1940), NO VA FIRMAR la ignominiosa carta en la que la Jerarquia eclesiàstica feia costat al feixisme.
L'interior de l'església està arrebossat i pintat de color ocre amb
decoració floral en punts concrets.
La porta del temple, orientada a migdia, és adovellada d'arc de mig punt amb les dovelles molt amples i regulars.
Al mur de migdia s'obre una finestra
de doble esqueixada. Una altra finestra s'obre a la part alta del mur de
ponent, just sobre del cor. L'absis presenta dues finestres de doble
esqueixada, una a llevant i l'altra a sud, que actualment estan cegades.
El mur occidental presenta un notable sobrealçat en relació a la nau que
s'aprofita per situar-hi un campanar d'espadanya de dos ulls.
La coberta és una teulada a doble vessant.
Els trams de parament més antics, els de l'absis i tram presbiteral ens
indiquen que es tracta d'una església d'estil romànic del segle XI. La resta de
parament és propi dels segles XVII i XVIII, moment en què es degué reformar el
temple amb el sobrealçat i la incorporació del nou àmbit constructiu de la
sagristia i la capella lateral al sector nord del temple.
Llàstima que bona part de les esglésies estiguin tancades, ens agradaria
veure imatges del interior de sant Bernabé, sou pregats de fer-nos-en arribar a
l’email coneixercatalunya@gmail.com
Tampoc la Rosa i el Miquel, “ la parella romànica” van aconseguir veure’n l’interior:
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/08/sant-bernabe-de-lalzina-dalinya-figols.html
Que l’apòstol sant Bernabé, intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi
aquesta sindèmia , que s’acarnissa amb
les persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretors
econòmiques.
No hay comentarios:
Publicar un comentario