PATRIMONI DESCURAT DE CATALUNYA. SANT PERE DE VIVELLES. PALAFOLLS. EL MARESME.

 

Rebia un enllaç  sobre l’Església de  Sant Pere de Vivelles, al terme de Palafolls, a la comarca del Maresme. En algun lloc la qualifiquen de “capella”, i en altres “d’ermita” , recordem que habitualment la diferencia més palmària, entre l’una i l’altra és la ubicació, SEMPRE capella quan està dins del nucli urbà, o annexa o propera a un edifici principal, SEMPRE ermita quan es troba aïllada.

Sant Pere de Vivelles  actualment té l’accés tancat per el propietari de la finca veïna.

Llegia  a l’excel·lent treball de Xavier Salicru Siscart , que  la  propietat no incloïa  l’església, que era i continua essent   del Bisbat de Girona.

L’Ajuntament de Palafolls, sota la presidència de Valentí Agustí Bassa ( Barcelona, 1950)  membre del PSC,  va signar un conveni amb el Bisbat  on es preveia que el Bisbat com a propietari  cediria  l’usdefruit de l’espai  a canvi de que el consistori  el  recuperés, en restaurés  l’església , i  retornés  el lloc  a l’ús públic.

El consistori va aprovar en sessió plenària el 10 de novembre de 1995 , la seva catalogació com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), fa 25 anys!!!!

Més enllà de declarar Sant Pere BCIL no s’ha fet res més, el conveni no s’ha portat a terme..

Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923) retratava entre 1890 i 1923, façana de l'església Sant Pere de Vivelles de Palafolls amb gent, pel  Fons Estudi de la Masia Catalana, dipositat al Centre Excursionista de Catalunya.

Veiem Sant Pere de Vivelles amb l’aspecte de reformes del segle XVII, que  estarien fetes sota l’auspici de  la família Montcada, marquesos d’Aitona i vescomtes de Cabrera, per tant també senyors del terme del castell de Palafolls.

Sant Pere de Vivelles, va acollit la imatge  de la Mare de Déu del Castell de Palafolls al segle XVII,  l’any 1683 ja ens consta a Sant Pere,  el castell  era  en plena decadència, com podem documentar als goigs conservats de la Mare de Déu fets per mossèn Sebastià Pla aquell any :

“.....

la capella del Castell

pròpia casa de vós era

per ser destruït aquell

A la segona meitat del XIX , Sant Pere de Vivelles, entra  també en decadència, i  la Mare de Déu del Castell , anomenada llavors ja Mare de Déu de Vivelles,  es traslladada a la parroquial de Sant Genís.

Una visita del 1910, realitzada per Francesc  Montsalvatge  Fossas (Olot, 1853 - Girona, 30 de juny del 1917), ja parla de l’abandonament que pateix la capella i esmenta que l’habitatge adossat està mig enrunat.

 L’any 1923 mossèn Fèlix Paradeda Robert (1865-1936) inicia un procés per restaurar-la entrevistant-se amb el vicari general de Girona.

Ja al 1924 s’ha refet el sostre de la capella amb una volta de formigó armat i s’hi celebra un aplec que es realitzarà fins al 1947, interromput només pel conflicte bèl·lic que començava   per l’alçamebt del militars feixistes, encapçalats pel general Franco ,  contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , quan la capella és espoliada i segons testimonis  desapareixen les rajoles de l’altar plateresc possiblement del segle XVI, amb un fris  decorat amb rajoles  de colors representant Sant Pere assegut en una cadira papal amb actitud de beneir. Diuen que aquestes rajoles varen ser arrencades i posades per embellir una comuna, del cert és que no sabem que se'n va fer, mai més se n'ha sabut res d'aquesta ceràmica del XVII, atribuïda a Llorenç Passoles (mort l'any 1683),  un ceramista i escudeller català actiu durant el segle XVII , probablement el més important dels ceramistes catalans del barroc.

L’edifici  consta d’una sola nau amb una coberta de volta de ciment armat dels anys vint, ara ensorrada. La façana on hi destaca un contrafort té un portal adovellat de punt rodó i amb dues finestres,  una al  costat del portal  i l’altra per sobre  emmarcada de pedra amb  la inscripció d’unes reformes de 1667.  Al costat hi ha un cos afegit  utilitzat d’habitatge fins a la primera meitat del segle XX, que consta d’una portalada, amb frontals de pedra i llinda de fusta sustentada per uns permòdols de pedra, i una finestra amb llinda de fusta.

La tradició parla d’ermitans a Sant Pere de Vivelles,  als padrons de finals del segle XIX , tenim documentats  diferents  residents amb un perfil  on prevalen adults amb  cognoms d’orfenat, Santvicens, Fontdegloria..... i aquests convivint amb diversos infants fills de pares incògnits.

Ja a mitjans del segle XX hi trobem una família podríem dir tradicional, els   Pimàs-Tura-Masferrer on el matrimoni s’havia casat a la capella.

Als anys 50 del record de la família Pimàs s'hi feia missa un cop al mes, amb l'assistència de gent del veïnat, recordaven especialment l'assistència dels de can Viudo ric de sota el castell que guardaven i netejaven tots els utensilis a casa seva.

A partir dels anys 70 la capella entra en un procés  d’abandó, a l’habitatge ja no hi viurà ningú i el temple serà  utilitzat  com a quadra.

Francesc Alemany Martínez (Palafolls 1973), Alcalde per ERC, és la darrera esperança per revertir el procés, d’ell dependrà el futur de la capella de Sant Pere i del seu valuós topònim Vivelles.

 Com bé deia  Ermessenda de Valrà però,  com més lleis, més mals.