SABEU L'ADVOCACIÓ DE LA CAPELLA DEL MAS DE LA COMTESSA AL TERME DE REUS?. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

 

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar  fotografies de la capella  del  Mas de la Comtessa , una masia de Reus, el Camp jussà de Tarragona,  situada a la partida de la Grassa.

Les dades que trobava  diuen que és una masia important i d'anomenada.

Es troba a l'est de la riera de la Quadra, al sud del camí de les Puntes i al nord del camí del Mas de la Sena. Al nord hi té també el Mas de Llobet. A tocar hi passa el camí del Mas de la Comtessa , que hi porta. Diuen que les seves terres arriben a tocar el terme de Constantí.

Hi ha un error quan a l’afirmació  “ la comtessa era Elisa Rius i Olózaga”  filla única de Marià Rius i Montaner Tarragona, 19 d'octubre de 1838 – Scala Dei, 12 de gener de 1894),  I  comte de Rius, casat amb Elisa de Olózaga y Camarasa.

Elisa Rius i Olózaga, casada Ferran de Querol i de Bofarull (Reus 1857 - Tarragona 1935) moria l’any 1893, un any abans que el seu pare, el successor en el títol de  comte de Rius , va ser el seu net Joaquín de Querol y Rius, casat amb Maria  Carmen Muller y Ferrer.

Ferran de Querol i de Bofarull, desprès de  quedar-se vidu  l’any 1893,  el 1899 es tornà a casar , ara amb Dolors Duran,  filla d'una aristocràtica família conservadora de Barcelona.;  un  fill d’aquest seu segon matrimoni, Enric de Querol i de Duran ( Tarragona, 1904 - Barcelona, 1976), l'any 1940 , en qualitat de fiscal,  formà part del judici sumaríssim contra el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys  Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940).

La comtessa a que fa referència el mas únicament podrien haver estat Elisa de Olózaga y Camarasa, o Maria  Carmen Muller y Ferrer, i no Elisa Rius i Olózaga.

http://www.reus.cat/sites/reus/files/cataleg_masos_reus.pdf

Cap dada de l’advocació de la capella, recordem que la Mare de Déu de la Misericòrdia  és l’excelsa patrona de la Ciutat de Reus. 

Traslladarem però la pregunta al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( ArxiuGavín).  Reiterem aquí, cal fer-o i és de justícia,  que sempre és aconsellable, abans del clàssic copiar/pegar, tant habitual al REINO DE ESPAÑA, i per efectes de la “inèrcia perniciosa” també a Catalunya, comprovar la correcció de les dades publicades, i en aquesta tasca, els arxius son essencials, i val a dir que en qüestions relacionades amb edificis i advocacions religioses catòliques, el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya  ( Arxiu Gavín), té una gran solvència , reconeguda fins en l’àmbit Europeu.

Cuideu-vos molt, ja sabeu que els atacs contra Catalunya i els catalans, o contra la seva llengua i la selva cultura, encara els surten de franc als seus autors.